F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El ressorgiment de les lletres ("bergua")
Escola Vedruna Balaguer (Balaguer)
Inici: Sobre la terra impura (Melcior Comes)
Capítol 2:  Móns perillosos

L’amiga de la Dora havia mort. S’havia disparat amb una pistola al cap, fredament. El pes de la seva possible culpa en l’assassinat de la seva millor amiga havia arribat a un extrem tang gran que no va poder aguantar més.



En aquell moment la meva part amagada d’investigador no es va poder resistir més. Sense dir paraula, vaig anar cap al meu despatx, vaig tancar la porta amb silenci, i a l’instant vaig escampar tots els arxius que tenia del cas damunt la taula mentre començava a tenir una enorme pluja de possibles teories sobre aquella festa. La policia només sabia que dins la finca hi havia hagut un alt consum de substàncies com l’alcohol, el cànnabis i altres drogues.



Durant els diferents interrogatoris es va saber que tots els assistents a la festa pertanyien a dos càrtels de droga diferents: els Víkings, caracteritzats per les seves caçadores de cuir negre, les seves Harleys i una multitud de tatuatges que els cobrien els avantbraços al complet, i la màfia russa, una de les més perilloses de la ciutat, coneguts per la seva sang freda i el lleu o nul rastre de proves. Ambdós càrtels afirmaven que havien arribat a la festa per una invitació de la Marla, l’amiga de la Dora. Els oficials de policia no van aconseguir treure’ls més informació, així que els van deixar anar per la manca de proves.



El cas s’havia complicat. Al final ho vaig deixar estar i vaig tornar a casa, on em vaig adormir només tocar els càlids llençols del meu llit. Al dia següent vaig rebre una trucada a mig matí, del grup de policia que investigava l’assassinat i el suïcidi de la Dora i la Marla respectivament. Volien parlar amb mi, perquè havien vist els meus articles al diari i van sol·licitar el meu servei per ajudar-los amb el cas; a redactar informes i trobar una solució a les diverses preguntes que tenien. Jo vaig acceptar a l’instant; volia saber tot el que passava. Així doncs, vaig deixar enrere l’edifici groc del Diari de la Capital per anar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra.



Quan vaig arribar, l’inspector Barios, el cap del cas, m’esperava impacientment per a donar-me les notícies de la nit anterior. Em va explicar que unes hores després de la mort de la Marla un integrant dels Vikings atenents a la festa s’havia presentat a comissaria. No duia una de les clàssiques caçadores de cuir, sinó que portava una dessuadora grisa amb uns texans. Per què tanta discreció? Perquè venia per a incriminar el seu líder. Ell havia vist com el cap de la banda, Eric Johnson, assassinava la Dora a sang freda.


El problema que tenim ara és que aquest home ens demana protecció de testimonis, i no sabem si el que diu és cert. L’autòpsia indica que va morir a causa d’una ganivetada al cor.

I no hi ha petjades dactilars al cos?

No. El que ho va fer sabia com van les coses.





Em vaig quedar pensant uns instants. Acabava de tenir una idea espectacular.


Inspector Barios, podria proposar una cosa? I si utilitzem a l’home que ha corregut la veu per aconseguir proves contra el líder, però sense que ell sàpiga que l’ha delatat un dels seus.





Després d’una llarga pausa, l’inspector va acceptar, ja que la resolució del cas era de gran urgència. Així doncs, vam sol·licitar telefònicament al nostre nou “amic” per ajudar-nos a agafar al seu líder.

El pla era senzill: vam portar al Tomàs, el nostre infiltrat, a la seu dels Víkings, on intentaria sotstreure la informació necessària per a incriminar el seu líder.

Així doncs, el vam dur al petit edifici on es trobaven els Víkings en aquell moment. El Tomàs disposava d’un micròfon i fins i tot una petita càmera. D’aquesta manera, podríem veure i sentir tot el que feien els seus companys.

Quan el nostre inflitrat va arribar a la sala on es trobava l’Eric, estava acompanyat de dos dels seus guardaespatlles mentre veien un partit de futbol. Ni es van immutar.


Hola.

Hola - aquesta era la veu de l’Eric, que s’havia dignat a donar-li atenció al seu sequaç.

Què tal van?

2-0 a favor del Barça.

Bé, bé - el Tomàs seguia donant conversa per veure si aconseguia arribar al tema de la finca.







Després d’una llarga mitja hora i de molts silencis incòmodes, va arribar el tema.


Quina sort el que va passar l’altre dia, no?

A què et refereixes?

Doncs que no ens han enganxat.

Ni dubto que ho facin. M’agrada netejar les meves víctimes - els seus guardaespatlles i ell van començar a riure. El Tomàs els va seguir el joc i va riure amb ells.







Va continuar parlant amb ells una estona i va anunciar que marxava amb l’excusa que tenia feina per fer. Desafortunadament, just abans de marxar, l’Eric el va parar.


Tomàs, de veritat et creus que no et vam veure ahir a la comissaria?

Com? No entenc el que vols dir - les coses es ficaven difícils. El cos de policia estava preparat per atacar si fos necessari.

Jo crec que sí ho entens. Tinc testimonis que et van veure per la zona.

Doncs menteixen - llarga pausa - Jo no et delataria mai, Eric. Som amics de fa molt de temps. Els que t’han dit això menteixen - la cosa es ficava complicada, es començava a notar a la veu del Tomàs.

D’acord, però a partir d’ara et tindré vigilat - quan va pronunciar aquestes paraules, el Tomàs va marxar.







Els havia anat d’un pèl.

Tot i tenir les proves per agafar-lo, van decidir esperar un parell de dies per a detenir al líder dels Víkings, ja que no volien que es notés la incriminació del Tomàs. Ell va seguir fent vida normal amb la seva banda, i cada dia els informava via SMS sobre les poques novetats del dia.



Quan l’inspector Barios es va cansar d’esperar, va enviar una armada dels Mossos d’Esquadra per a entrar a la seu dels Víkings, aprofitant la calma de l’Eric. Va ser més ràpid del que em pensava: van entrar sigilosament a la sala on era el sospitós i l’hi van ficar les manilles tan ràpid que no va tenir temps de reaccionar. El teníem!



A la comissaria es notava un ambient festiu. Tothom m’anava donant les gràcies per la col·laboració. Jo estava molt emocionat. Un dels meus articles ocuparia la primera pàgina! Em sentia molt bé.

Quan vaig arribar a casa, em vaig adonar que a causa de la feinada que havia tingut, amb prou feines havia dormit els últims dies. Em vaig estirar al llit i vaig dormir plàcidament unes quantes hores.



L’endemà era diumenge, així que no tenia tanta feina a les oficines. Va ser un dia relaxat, amb moltes xerrades amb els meus companys i un petit dinar que s’organitzava setmanalment. Ells eren la meva nova família.

Com se sol dir, les coses bones no duren gaire. La banda dels Víkings havia pres represàlies contra la detenció de l’Eric. Ells es pensaven que la màfia russa els havia delatat, i s’havien declarat la guerra. No hi havia hagut cap altercat de moment, però les coses es posaven difícils.



 
"bergua" | Inici: Sobre la terra impura
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]