F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

(3C3)
Maristes Valldemia (Mataró)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)
Capítol 2:  En camí de la investigació

Li va donar tota mena de detalls sobre el que va sortir a la premsa i a la televisió. Li va descriure la imatge de la família el dia de l'enterrament, els quatre fills desfets de dolor i la seva dona que anava agafada de les dues germanes perquè no tenia forces per caminar. L'inspector va quedar tocat imaginant-se l'escena tan dura, ell tenia família i es podia fer una idea del sotrac que això podia provocar. Li va preguntar al seu amic dades sobre la família, lloc de residència, els noms i cognoms de la dona, però no ho recordava. Es van acomiadar carinyosament després de demanar-li que si sabia algun detall més li fes un truc. L'inspector es va posar a l'ordinador a buscar la notícia de la mort d'en Joan Mas, de seguida la va trobar i va poder veure les fotos de la família, va llegir l'article amb molta cura per esbrinar el nom de la seva dona, però només posava, la seva vídua M.M.C. Va tornar a posar-se en contacte amb l'equip d'investigadors perquè esbrinessin el nom complet i l'adreça de la família de la víctima. En poc menys de mitja hora arribava a la seva impressora tota la informació, com sempre aquest equip era ràpid i eficient. La dona del difunt es deia Montserrat Martínez Cases i la sorpresa és que vivia 2 carrers per sobre de la comissaria, així que sense pensar-ho dues vegades va tornar a agafar l'abric i va sortir disparat al carrer. Va trobar-se davant una porta de color blanc amb cops i esquerdes. La casa era antiga i estava molt deixada. El jardí estava ple de males herbes altes com ell quasi i feia una sensació de tristor. Va trucar al timbre i va sortir una dona molt prima, morena que amb cara de pocs amics li va preguntar què volia. L'inspector que ja de mena era força sec no va ser tampoc molt agradable dient que li volia fer unes preguntes sobre el seu marit, cosa que va posar a la dona visiblement molt nerviosa. La Montserrat va dubtar un moment, però va obrir del tot la porta i el va convidar a passar. La dona va respondre les preguntes de l'inspector sobre l'obra que havia adquirit el seu marit, els deutes que havia demanat i en la situació econòmica lamentable que havia quedat la família. L'inspector va tocar el tema de la crítica tan dura d'en Guillem Gual i va observar el canvi d'expressió de la cara d'ella. Es va posar molt nerviosa, alterada, va dir tartamudejant que no sabia de què estava parlant, però l'inspector va recordar que el seu amic Pau li havia comentat que ella a les notícies hi havia malparlat contra el tal Sr. Gual. A partir que va treure el tema la situació es va tornar tensa i la dona li va dir que havia de marxar perquè ella tenia molta feina a la casa amb els nens. L'inspector es va disculpar i va agafar l'abric. A l'anar cap a la porta va passar per davant un moble ple de llibres i en fixar-s’hi va veure el mateix llibre què ell mateix havia comprat feia unes hores a la llibreria. No va voler treure el tema perquè no volia forçar la situació incòmoda que ja s havia creat, però li va semblar estrany. Es va dirigir cap a la comissaria amb pas ràpid pensant que demanaria una ordre per interrogar la dona. Tenia un sisè sentit per detectar la gent que no deia pas tota la veritat i ho havia vist clarament. Tenia el pressentiment que la dona tenia alguna cosa a veure en tota aquella trama...es veia molt afectada per la mort del seu marit i es notava que culpabilitzava totalment el crític literari. I això era un motiu per assassinar. Ja tenia una pista per anar al darrere i ell sempre arribava al final de tot. Creia que ja sabia el perquè, però no sabia com ni tenia la certesa que havia sigut ella, però estava disposat a esbrinar-ho Era hora d'anar a casa, a descansar i pensar en com faria per començar la investigació entorn de la dona del difunt. Gaudiria una estona de la seva família i li va saber greu un cop més la tristor de la família del difunt.
 
3C3 | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]