F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Culpa i Tinta ( AbrahamyO)
IES CAYETANO SEMPERE (Elx)
Inici: Sobre la terra impura (Melcior Comes)
Capítol 2:  All the things she said- t.A.T.u

Capítol 2

All the Things She Said- t.A.T.u

La Marina no era només la meua amiga, sinó també la meua cap, editora i confident meua. Ens vam conéixer fa sis anys ja, quan era un simple jove perdut per la gran Barcelona, amb el cervell a punt d’esclatar d’idees, emocions i ambició. Vull dir, tan major no sóc, tinc 25 anys encara i una nova vida per emprendre, però el meu camí de glòria i ambició es va ennuvolar fa molt de temps i ara no puc trobar els taulells d’aquest.

Estàvem al cotxe, la Marina conduïa a tota velocitat, jo m’agafava al que podia, portant l’esperança que, si tinguérem un accident, eixiria il·lés. Gràcies subconscient, altra idea boja per a la col·lecció, Per què no poses alguna per escriure? Que tinc el cap més sec que el serradura.


-Marina no eres el Fernando Alonso, baixa la velocitat – Deia amb el cor en la gola – Ens estamparem i no vull menjar roda, la veritat.


- Que dramaqueen, xe , eres un exagerat – Dona una frenada en sec.


Vaig tornar a assaborir el café gairebé bullint que havia begut fa una estona.


-Marinaaa!!

- No és culpa meua! - aratoca insistentment el clàxon – Tens el cap ple de palla o què?! - Va cridar al conductor d’endavant.


Resulta que havia un embós de cotxes, genial!! Com va poder , ella va eixir del popurrí de cotxes i vam arribar a l’editorial, agafem l’ascensor per anar a la tercera planta.


- Ara ja saps per què m’agrada anar pel meu compte- Vaig dir-li amb to sarcàstic.


- Sí, sí, sí, parlem després que he d’anar al lavabo o em pixe tota!- Deia mentre es baixava les bragues.


La confiança dona fàstic com podeu veure i la nostra fins i tot fa pudor. Vaig passar al seu despatx, molt lluminós, amb un finestral que dóna al carrer Pelai, un dels més transitats de Barcelona. El seu despatx a banda de lluminós amb un decorat minimalista : parets blanques que trenquen amb una paret roja com la sang , amb prestatges negres a joc amb el seu escriptori, que segurament ho va comprar tot al Ikea per un bon preu. Alguns quadres en les parets, xicotetes plantes als prestatges i un sofà amb una tauleta xicoteta. Em vaig assentar al sofà esperant que vinguera.


-Ja estic ací , uff que a gust m’he quedat - Va dir mentre es posava bé la roba.


- Ho supose - Li digué amb un ampli somriure – Com va la comercialització? - Soltí per la boca agafant un cigarret.


Marina m’acompanyà també i agafà un altre del portacigarrets, ho va encendre i es disposà a preparar dues copes.


- Bé , he demanat que vagen fent uns mil exemplars per a començar, no sabem com es desenvoluparà en el mercat.


- Marina anem a beure a les.. - Vaig mirar el meu rellotge – Dotze del migdia.


- Això no és beure home, és un piscolabis abans del menjar – Va dir alhora que mirava les ampolles del minibar amagat al prestatge negre del Ikea.

Em vaig riure, ella sempre té una broma per posar-me alegre, és un poquet més major que jo,porta a la esquena uns trenta llargs fregant els quaranta dins de pocs anys, però per ella és com una maledicció i odia que li recorden la seua edat. La veritat és que hui anava preciosa, si no perquè m’agraden els abdominals, uns bons pectorals i els tios amb esquenes com armaris ja haguérem sigut alguna cosa més que amics. Ella lluïa un elegant vestit negre amb escot en forma de v i els seus Loboutins, un del seus tresors, el seu cabell ros com l’or feia molt bon contrast amb els seus ulls, marrons com la mel, era com si haguera conjuntat cada color del seu cos per a quedar perfecta, Que faria jo sense ella mare!

Em donà la beguda, Beefeater amb Fanta de llima que mai falla. Es nota que em coneix bé la fotuda, ella com sempre amb el seu Margarita. Li donà un bon glop i em mirà als ulls,la seua mirada em va travessar com una estaca, com si aconseguira llegir els meus pensaments i emocions.


Ara mirà el seu Margarita,passant el seu dit pel bord de la copa, intentant formular i ordenar les seues paraules perquè no em facen mal.


- No et vaig preguntar abans perquè creia que no era bon moment..


- Ja sé el que em voles preguntar.

Es va mossegar els llavis , li donà altre glop i soltà la bomba.



- Per què vau trencar tu i el Juanjo.

- Ja et vaig dir que perquè la nostra relació no funcionava.



- Hi ha alguna cosa més, puc veure-ho en els teus ulls, t’està cremant per dins.


Els meus ulls van començar a posar-se humits una altra vegada. Ara sóc jo el que li dona tal glop que em vaig beure la meitat de la copa.


- Li vaig posar els banyes.


Es va crear un silenci incòmode.


- Per algun motiu?

- Fotre Marina, Qué motius hi ha per posar-li les banyes a la teua parella ?

-D’acord, d’acord, perdó, sabia que no era bona idea parlar d’aquest tema.


Altre silenci incòmode, dos seguits, estem triomfant.


- No és la teua culpa, ho sent per posar-me bord – Li vaig dir

- És una ferida oberta que encara dol, no et preocupes, està tot bé. -Va dibuixar un somriure.


Ella tenia tota la raó era una ferida oberta i recent, tan recent que notava fins i tot palpitava.Després d'aquest moment tan incòmode no sabia qué tema de conversa oferir-li, sempre que ens veiem per motius de treball féiem de tot menys treball: un cinema, anar de compres, menjar quelcom ric, però hui no tenia ganes de res la veritat, Marina estava fent que estiguera el més còmode possible i ara em sent malament per la meua actitud amb ella, no ho mereix, m’havia replegat de la estació, m’ ha obert les portes de la seua casa i de la seua editorial, ara en una hora o així havia reservat en el meu restaurant favorit i m'ha cuidat des que era un xaval. No és just i damunt sense demanar res a canvi, així que vaig agafar el cor de la gola i el vaig posar en el seu lloc, vaig dibuixar un ample somriure i aixecar els meus ulls.

-T’estime molt – I la vaig abraçar molt fort.


Ella també em va abraçar i vam començar a riure, Juanjo era història. Hora d’espavilar-se.


- És quasi l’hora ens anem a menjar?

- Home i tant!

Vam acabar les copes de dues glops i vam anar a pel cotxe.


La Marina va connectar el seu telèfon a la radio del cotxe, va començar a sonar All the things she said de t.A.T.u , ens vam mirar alhora i vam començar a cantar-la , esta cançó va ser una bomba quan va sortir al 2002, per eixa època estava a punt de conèixer a Marina, un adolescent amb la majoria d’edat amb algun rastre d’acne per la cara, poc més de cent euros a la cartera per a començar la meua independència i ganes de menjar-me el món d’un mos. Déu meu quin records!

All the things she said, all the things she said

Runnin' through my head, runnin' through my head

Runnin' through my head

All the things she said, all the things she said

Runnin' through my head, runnin' through my head

All the things she said

This is not enough

Estic disfrutant com un nen amb un caramel, em feia falta desconnectar de tot i la Marina ho havia aconseguit. Havia aconseguit fer que m’oblidara de Juanjo per una estona i preocupar-me pel que feia falta de veritat, donar-me compte que tinc un fill meravellós, una amiga que m’estima i una família que em vol i accepta (a la seua manera) però que ho fa. Ara estava feliç encara que sabia que no anava a durar molt temps, però em donava el mateix.



La Marina i jo vam estar durant tot el dia donant voltes per tota la ciutat,vam menjar en el meu restaurant preferit,un taiwanès en la chinatown de Barcelona i després vam anar a la imprenta pel disseny de la coberta del meu nou llibre. A la tardor al centre comercial a comprar un parell de cosetes i la Marina va aprofitar per renovar l'armari.


Molt cansats, vam arribar a l'editorial carregats de bosses, semblàvem els guardaespatlles aquests de les celebrities de les pel·lícules, sí aquests que són com els mules de càrrega que els porten les bosses i només falta que les porten a elles.

- Però com hi ha tantes bosses si a penes m'he comprat dos draps - va dir la Marina indignada deixant totes les bosses al sofà del seu despatx.

- Dos drapets? Si podia veure com la teua targeta de crèdit demanava auxili

La Marina va començar a riure.


-S'ha fet molt tard he d’anar a l'estació.


- Tan prompte?

- Sí,he d’anar amb el Marc

- I si sortim aquesta nit de festa i ja demà te’n vas amb el primer comboi del matí? - Va dir amb brillantor als ulls.


Li brillaven tant els ulls que se’m va fer impossible dir-li que no

-Però si em portes a l'estació

- No dius que no t'agrada com conduïsc?

- si vols em vaig ara -li vaig fer una carota

- Noo, d'acord t'en porte al matí.


Vam dinar el taiwanès que ens havia sobrat i vam eixir de l’editorial altra vegada.


La Marina em va portar a un bar del Eixample, com ja sabeu ,jo Beffeater amb Fanta i la meua amiga la alcohòlica el seu Margarita.

Un xic va començar a mirar-me i la Marina es va adonar

-Tss tss

- Què passa?

- Veus el xic eixe de samarreta groga i pantalons negres?

- Sí, què passa?

- No para de mirar-te des que hem entrat

Vaig tornar el cap i els seus ulls estàvem clavats als meus, va esbossar un somriure murri i jo vaig començar a posar-me vermell.


-Segur que t’estava mirant a tu - Li vaig dir més vermell encara a Marina- A més té pinta de skinhead d'eixos

-Ve cap ací.


-Però què dius?

Vaig tornar altra vegada el cap i el tenia a dos pams del meu nas.


-Hola Guapo, sóc Raúl - va dir mentre em donava dos petons

- Jo, jo sóc Gonçal - vaig dir-li vermell de vergonya

- Jo Marina - i li donà dos petons al misteriós xic.


Vam estar tota la nit amb el xic de samarreta groga i pantalons negres.


Les sis de la matinada, huit cridades perdudes de la Marina i quinze missatges.
 
AbrahamyO | Inici: Sobre la terra impura
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]