F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Temis (ethel.cortes)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)
Capítol 2:  Americanah

Es va aixecar ràpidament del llit i es va vestir amb el primer que va trobar per l'armari. En sortir al carrer es va adonar que s'havia deixat quasi totes les coses a casa, però no podia tornar. Perdria massa temps.



Va començar a caminar ràpidament cap a la direcció que li havia dit la seva companya. Va agrair la seva bona memòria. L'adreça l'havia apuntat al mòbil i aquell aparell s'havia quedat a l'apartanebt juntament amb totes les altres coses. Per aquest mateix motiu agafar un taxi tampoc no era una opció perquè anava sense un euro.



Quan ja estava a prop de la zona on s'havia comès el crim es va trobar amb el cordill policial que li impedia el pas. Va agrair que el policia que estava de guàrdia en aquella zona fos un amic seu. L'inspector no tenia el canet i hauria sigut molt difícil convèncer a algú altra que el deixes passar.



Quan va arribar al lloc on s'havia comès l'assassinat es va quedar de pedra. Aquest cop la víctima havia sigut brutalment apallissada suposadament per l'assassí. La seva companya va aparèixer per darrere seu i li va donar una nova carpeta amb totes les dades que havien recopilat fins al moment de l'homicidi.



El nom de la víctima era Daniel MolinaAramburu. Pel que es veia en aquell informe no hi havia res que cridés l'atenció d'aquella víctima. Era un home que havia sortit a la nit a treballar i no havia tornat a casa. A l'informe també posava que estava casat i tenia dues filles. Allò al Joan li vasentarcom una patada a l'estòmac. Ja s'havia trobatdiversesvegades en aquella situació, però aquells casos eren d'aquells als que un no es pot acostumar mai.



Es va fixar en el cos d'aquell home i va veure que encara tenia el llibre. Va preguntar als fotògrafs del cas si ja havien fet les fotografies necessàries i després de posar-se els guants i va treure la novel·la de les mans del cadàver. A la portada va poder llegir el títol i l'escriptor; Americanah, deChimamandaNgoziAdichie.



En Joan i la seva companya Maria es van passar tota la nit en aquell carrer intentant buscant connexions entre les dues zones dels crims. A les vuit del matí el cap del departament va enviar a tots els inspectors a dormir encara que fossin tres hores a casa seva. Ell no estava cansat, però sabia que durant aquells dies no tindria gaires oportunitats per dormir així que va decidir aprofitar aquella oportunitat.



L'alarma el va despertar. Ell es va vestir i va sortir de casa aquesta vegada amb la cartera carregada de coses. Havia d'afanyar-se, ja quesi les seves prediccions eren correctes l'assassíestavadispost a matar dues persones més.



Va arribar al despatx i el primer que va fer va ser agafar l'ordinador i com ja va fer unes hores enrere, va escriure el nom del llibre que havien trobat en mans de la segona víctima. Aquell llibre parlava d'una noia nigeriana de classe alta, que arriba a Nova York per estudiar i buscar noves oportunitats. Totes les seves il·lusions van desaparèixer quan va posar un peu a l'altre costat de l'Atlàntic i es va començar a sentir depreciada pel seu color de pell.



-Acabo de trobar que la segona víctima va ser detinguda i jutjada per cometre un delicte que l'acusava de provocar lesions greus a unes noies que sortien d'un local i a més a més se li va aplicar unagreujant, ja que ho va fer per raons racistes. Les dues dones eres negres.- Va explicar la inspectora a en Joan.



Allò va confirmar la teoria del Joan i li va explicar tot a la Maria. Va començar explicant-li que el primer assassinat havia estat només un avís i que amb el llibre els hi estava donant una pista. Li va explicar la connexió que hi havia entre el llibre de laChimamandaNgoziAdichiei l'assassinat. El Joan li va dir que no tenien gaire temps per enxampar aquell homicida si no volien que aparegués un altre cadàver a la ciutat.



Van estar tot el dia fent recerca. Intentaven trobar algun detall, algun error que hagués comès l'assassí, però res. Aquell home era com un fantasma. Ho feia tot amb molta cura per no deixar ni rastre. Les hores passaven i en Joan sabia que s'estaven quedant sense temps.
 
ethel.cortes | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]