F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

(fatimaghaddar)
Inici: Sobre la terra impura (Melcior Comes)
Capítol 2:  RETROBAMENT

Res, pico una altra vegada i la porta segueix sense obrir-se, suposo que ja saben que sóc jo i no m'ho volen obrir, clar, que ximple. Què penses Ferran que després de tot el que va passar t’ anaven a obrir? Deia una veu al meu cap. Quan el Pol i jo estem a punt d'anar-nos-en de sobte la porta s'obre.



Veig el cap de la meva mare, el seu cavell segueix nt gris, té més arrugues però segueix sent igual de maca que sempre, veig la seva sorpresa en els ulls al veurem amb dues maletes i un nen, l'únic que em passa pel cap és anar-me'n.

  • Va ser mala idea - xiuxiuejo, en Pol estira la meva samarreta i fa que m’ajupi..





  • Papa l'àvia és exactament igual que a les fotos.




Miro a la meva mare i veig que els seus ulls es cristal·litzen en veure el Pol. L'única cosa que surt de la seva boca és:

  • És igual que tu quan eres petit- mou el seu cap sortint del seu shock- passeu, passeu.




La meva mare ens fa seure a la taula i ens serveix suc amb galetes. Ens observa mentre berenem.

  • Tens un fill ... - diu mirant el Pol fixament





  • Si ... - somric i li acarono els cabells .




Pol acaba el seu suc i li diu a la mare.

  • La mare no va poder venir perquè està malalta, però la propera vegada vindrem amb ella.





  • Fill, ves a la sala d'estar a veure la tele, he de parlar amb l'àvia a soles- ell simplement assenteix i surt corrent cap al saló




Li explico la situació a la meva mare,que Clara va intentar matar Pol i que la setmana passada quan va venir la Marta ens va apuntar amb una pistola.



-No vull dir-ho però t'ho vam dir tant el teu pare com jo, et vam dir que ella no era una bona persona, que no et casaràs amb ella i que ...



-Ho sé val? Sé que hauria d'haver-vos fet cas, però el fet fet està, ara l'únic que vull és començar de zero amb Pol, amb tu, amb el pare, amb mi mateix. Només vull que Pol sigui feliç, que tingui una infància sense haver de fugir de la seva mare, que vagi a l'escola, que tingui amics, només vull que tingui una vida normal, i que més endavant pugui explicar-li la situació amb la seva mare.



-Ho sé i creu-me que faré el que faci falta perquè Pol sigui feliç, perquè aquest nen no senti l'absència de la seva mare i pugui tenir una vida normal.



-I t'ho agraeixo perquè malgrat tot el que ha passat ens has rebut i et preocupes per Pol.



i ell

-Malgrat tot segueixes sent el meu fill i ell és el meu nét i saps molt bé que sempre he volgut tenir-ne un, i no puc evitar no preocupar-me.



-Ja ho sé, saps que t'estimo, veritat? perquè tu sempre ets allà per a mi.



Però, canviant de tema, puc demanar-te un favor?

-Si, és clar.



-Podríem quedar-nos Pol i jo uns dies fins que aconsegueixi un lloc on anar?

-Saps que aquesta és casa teva i pots quedar-te el temps que vulguis.



-Ja, però el papa no estarà molt d'acord amb que em quedi, m'odia i amb raó.



-No t’ odia, només està enfadat amb tu i amb ell mateix perquè creu que podria haver fet més, a més, no deixaré que el meu fill i el meu net dormin al carrer.



Després d'aquella xerrada amb la meva mare vaig anar a dutxar a Pol i li vaig posar roba neta, estava molt emocionat perquè volia anar a jugar amb el gos.



Després em vaig dutxar jo, em vaig posar a pensar en tot, en si podria tornar a començar de zero, només jo i el meu fill. Cercar un treball, casa, escola per a Pol i no cometre els mateixos errors. També estava preocupat pel que diria el meu pare al tornar a casa i veure el seu fill convertit en pare, només espero que em perdoni i fer bé les coses.



Després de canviar-me vaig baixar a la cuina per ajudar a la meva mare amb el sopar i preparar la taula, mentre esperàvem que papa torni de la feina. No ho negaré estava massa nerviós, després d'anys i a d'haver acabat com ho vam fer, que el seu fill es presenti així sense més, sense ni tan sols haver avisat doncs em temia el pitjor. Conec el meu pare i sé com és, sé que mai em perdonará a l'haver fet plorar a la meva mare, ni jo m'ho perdono.



-Estàs bé? Et noto molt pensatiu i nerviós.



Estava en el meu món quan vaig escoltar a la mare preguntar-me si estava bé.



-Sisi, estic bé, només una mica nerviós per papa, però res més. Deixa’m t'ajudo amb aix…

¡Ja sóc a casa!

Ja és aquí, el cor em va a mil, he de reconèixer que tinc por per la seva reacció, ara és quan m'adono que potser va ser un error venir.



-No saps el que va passar...

 
fatimaghaddar | Inici: Sobre la terra impura
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]