F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió / Registrar-se|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Amistat (0z)
Col·legi Sant Miquel (Barcelona)
Inici: La Faula (Guillem de Torroella)
Capítol 2:  Capítol 2



D'entre tots els esculls que havien en aquella illa, el peixarrot destacaba en que era el més gran i que no poseía molts colors.

El peixarrot encara amb les ferides d’abans no es queixaba del dolor, l’arpo no va tindre gran efecte en ell.

Sabía que si intentaba apropar-me per atrapar al papagai ambdós animals fugirien fàcilment de mi, per això jo ja estava preparat.

Després de tornar del vaixell amb tot el que necesitaba vaig posar un esquer enmig d’una red, el plan consisitia en que si el papagai s’apropava a l’esquer s’activaria un mecanisme que faria que la red puges i l’au es que atrapada en aquesta.

Així va ser… fins la part en la que el papagai es va ficar a la gola del llop. En veure que el papagai estava en perill el peixarrot va salpicar tan fort que va fer una gran onada, mentre la petita illa estava enfonsada va aprofitar per ficar-se al papagai a la boca i fugir.

Semblava que mai atraparia al papagai.

Malauradament no vaig veure cap a quina direcció anava el peixarrot mentre s’allunyava de mi. Al matí següent estava esmorzant al mateix temps que disfrutaba de la brisa marina, de cop vaig notar que n’hi havien unes plomes que feien un rastre cap a una direcció, havia tingut la sort de que la nit anterior va ser tranquila i no va fer vent ni la marea va pujar.

Ja en el vaixell anava seguint la direcció que les plomes senyalaven, no fa gaire temps després vaig trobar-hi un banc de peixos molt grossos, es tractaben de tonyines. Com ja era la hora de dinar ja estava començant a treure la canya, però immediatament… un gran tauró blanc s’havia llençat cap a una tonyina.

En pocs minuts ja estava molt lluny d’aquell monstre. A causa de l’imprevist el camí que estava seguint es va modificar, cosa que va fer que acabés en una illa aquesta vegada una mica més gran i amb arbres.

Aprofitant que alguns arbres produien fruits comestibles, havia tingut sort, el tauro em va deixar sense berenar al fer acte de presència. Després, quan estava fent una passejada per la illa vaig notar que a una gran distància hi havia una altra illa, a la qual aniria al dia següent.

Ja era tard, si anava ara a la illa i no hi havia arbres amb fruits al pròxim matí no tendria esmorzar.

Estava arribant a l'illa, un cop arribat a la platja em vaig adonar de que en la platja havien plomes blanques, com les del papagai. Caminant per allà només trobava roques y esculls grans, tot això faria que la meva recerca fos més difícil.

Si bé el papagai havia estat en aquesta illa després d'haver buscat durant molta estona al final no vaig trobar res, només em quedava tornar a casa meva sabent que vaig fracassar.

Al camí de tornada no deixava de pensar en tot que havia viscut per arribar fins allà, tot això… per tornar amb les mans buides. El recorregut de tornada no va tindre res de especial, no havia grans peixos ni magnifiques aus, el mar a estava calmat, els esculls eren colorits i no gegants… res a veure amb el que vaig passar jo. Estava destrossat, les meves il·lusions d'atrapar a aquell ésser que m’hagues fet companyia tots els dies amb el seu esplendid plomatge s’havien fet miques. Ja només faltava tornar a casa meva en la vall de Sóller, on m’esperava el meu fidel cavall que sempre m’acompanya a qualsevol lloc i els pintorescos camps que tresco amb aquest. La brisa marina ja em portava records de la platja on vaig veure a per primera vegada a l’au que em va deixar meravellat, estava a prop.

El peixarrot i el papagai m’havien guanyat, jo m’havia rendit. No va succeir res que em portes a aquelles dos criatures, l'única cosa que estava portant-me a un lloc va ser el vent, cap a casa meva.

Tot s’havia acabat, ja no habrien més aventures.

Això era el que pensaba, pero no tenía ni idea de tot que m’esperava al final de la meva travesia.

 
0z | Inici: La Faula
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]