F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

(3C3)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  Capítol I

L'inspector es va quedar estona rumiant com fer per començar a investigar. Va trucar a la central i va demanar al grup més bo d'investigadors que hi havia que esbrinessin les darreres crítiques literàries publicades per la víctima, Guillem Gual. Tot seguit va agafar la seva bossa i l'abric i va sortir al carrer cap a la llibreria més propera. En arribar va demanar un exemplar del llibre "l'assassinat entès com una de les belles arts". El llibreter, un home gran amb ulleres i de moviments força lents va dir que era la segona vegada que demanaven aquest mateix llibre en el darrer mes i va anar cap a dins amb pas lent per buscar el que l'inspector demanava. En sortir tenia el llibre a les mans i li va entregar a l'inspector tot dient el preu. L'inspector va preguntar-li qui havia comprat aquest mateix llibre i l'home es va quedar pensatiu una estona que a l'inspector li va semblar massa llarga. En acabar va dir tot badant que creia havia sigut un home d'uns cinquanta anys. L'inspector li va demanar que fes l'esforç de recordar més detalls, així com l'aspecte físic, el dia de la setmana... Però l'home era massa gran i la memòria li fallava massa sovint. Li va dir que si recordava quelcom més li faria una trucada al número de la targeta que l'inspector li va deixar. Amb pas ferm i ràpid l'inspector va tornar cap al seu despatx amb un cafè a la mà. Quan entrava per la porta va sentir com la impressora deixava caure uns quants papers que anava imprimint. Els va recollir de terra i va seure per poder llegir amb tranquil·litat. Els enviaven els investigadors de la central. La darrera crítica que havia fet en Guillem Gual era una crítica bastant destructiva d'una obra de teatre que s'havia estrenat feia tot just un parell de mesos a Barcelona. L'obra es deia "Arsènic i puntes de coixí". L'inspector va llegir la crítica amb molta cura. El Sr. Gual deixava força malament la interpretació dels actors, actrius, dels quals deia que semblaven aficionats de carrer, la direcció la definia com desordenada i caòtica i poc entenedora, el vestuari deia que era fora d'època en la qual transcorria l'obra, la banda sonora deia era poc adient i massa pujada de volum i els diàlegs pobres i poc entenedors. Criticava fins i tot la duració de l'obra dient que era massa llarga i arribava a avorrir els espectadors; a ell el primer. Es va quedar pensant que feia molt de temps no llegia una crítica tan dura sobre una obra de teatre i que el tal Guillem no havia tingut cap mena de tacte en xerrar a tort i a dret contra tot membre de l'obra. L'inspector no havia anat a veure-la, però tenia un amic que no es perdia cap estrena de teatre i va decidir trucar-li a veure si hi havia sort. En Pere va contestar de manera efusiva al truc del seu amic, després de parlar cinc minuts sobre feina, família i amics, l'inspector va anar directe al gra preguntant-li si havia anat a veure "Arsènic i puntes de coixí". En Pere va contestar ràpidament que sí, que era una obra entretinguda, ell hi va anar el dia de l'estrena. Tot seguit li va explicar que tot i que l'obra estava força bé, al cap de quinze dies l'havien suspès perquè una crítica bastant dura va fer que la gent no s’animés a anar-hi i al cap de dues setmanes van tancar per poc aforament. Llavors va parar un moment i va dir... I saps la història del director? L'inspector intrigat li va dir que no, però que la volia saber. En Pere amb un to important i interessant li va explicar amb tot detall que el director, en Joan Mas, havia fet amb molta il·lusió aquella obra i s’havia endeutat perquè fos una meravella, però que després de la dura crítica es va enfonsar en una depressió molt forta i un mes després de l'estrena va sortir a les notícies que s’havia acabat suïcidant deixant la família amb una profunda tristor i a la ruïna total.

 
3C3 | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]