F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L’assasí que estimava els llibres (3C5)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  Les coses no són el que semblen

Unmort, unassasíincògniti una pista,peròaquestapistadescol·locava,quèvoliadiraquellllibre?, i la pregunta queméslirondavapelcap:realmentteniaalguna cosa aveureambel cas?Aixòeldescol·locavatantque va decidircomençarambelganivet, alcapi a la fi eral’armahomicida. Era tansenzillcomanalitzarlesempremptesdigitals,peròles coses nosempresónel que aparenten.



-Marta,necessitolesempremptesd’aquestaarma almésràpidposibles. I una vegadatinguntselsresultatsvan descubrir que lesúmiquesque hiquedaveneren les delmateixcadáver.Unassassíque nodeixavamarca?Buscavaibuscava,peròcadacopestrobavamésconfós.



-Senyorinspector,tenimelsresultatsdel’autòpsiadel cas delllibre.Compotobservar eltallnoésprouprofundper a matar-ho, amésque té una formabastantparticular, itampocno presentasignesde violencia,peròsí una claraintoxicacióomésbendit, unasobredoside paracetamol.



Osigui, que el Ganivet noelva matar?L’inspectorestrobavaencaramésimésconfósil’únicaidea sobre la quetreballavaera tornar al’escenadelcrim.



-Clar, elllibre! – va pensar enveualtamentrecorriacapaontotvacomençar

- Marta!, hepassattota lanitdespertdonant-livoltesal cas, i miraquèhetrobat-diutraientelllibreambunmuntdepapersplensd’escritsi notes amà. Iassenyalaundibuixestrany, que ala Marta lisonavalleugerament.



-És,em,ésel quecercqueés?

-Exacte,éslamateixaforma deltallque té elcosalpit! Icompodemllegiren elllibre-assenyalaunaltrefullescrit-aquestamarcaésamblaquales fanofrenesenritualssatànics.Encaratincmoltescoses a descubrir, et quedesinvestigant?Peròtota unanitinvestigantalcostatdel’altre,potferdespretarsentimentsmoltmésenllàde laprofessionalitat.

Enaquellmomento la Marta no va pensar encapaltracosa queapropar-se alnostreseriósinspector, iell,comeraobvi, es va apartar.Complicariaaixòencaramésel cas? Dos diez van pasar i el cascomençavaaquadrar,peròelpetitinconveniententreellsdoshoestabaenrederinttot.Quasino esparlavenidefinitivamentno esmiraven. I undia,quannungúesperaba, un homemenutambla carapràcticamenttapada iunsullsnegrescomlanit, va presentar-se acomissaria

-Séquiésl’assassí: un homealtifortambmoltde poder.Usrecomanoquedeixeuel cas, i nopucdirresmés- is’envaanarcomsimaihaguesestatallà.Un homealtifortambmoltde poder?Aixònoquadrava,l’homehaviafetunsacrificiambel periodista?Estavaplanejatol’haviensegrestat?Peròsi noteniasignes deviolències, lamateixavíctimahaviad’estarlligadaambtotel tema. Cadadiaesconfoniamésimésiambtantescoses alcap, ja nosabiaenquèpensar.



-Ei,tenimnovainformaciósobre el cas-diula Martaetrantnerviosamentaldespatxdel’inspector-hemfetunintentderetratrobot perl’assassí,perònoteniminformaciósuficient.



-Tampoctenimprovesper saber sidiulaveritat.-Peròtalcomestán les cosesenshemderefiardequalsevolcosa quese’nspresenti, iméssienshodonenaixídefàcil.

-Nocrecqueaquestasiguilamillorforma de seguir el cas-diul’inspectoraixecantlaveu.



-Mira nocrecquebarallar-sesiguielmésindicatenaquestsmoments- isegutsurtdeldespatxsensemirarenrere. En sentirallòl’inspectorvasortircorrentdarrerela Marta

-Tensraó,perquènodeixemelpassatenrereiseguimambel cas?

-Tractefet!
 
3C5 | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]