F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

(3b6)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  PRIMER ASSASINAT

<div style="\&quot;text-align:" center;\"="">

L'ASSASÍ QUE ESTIMAVA ELS LLIBRES


El cos deenGuillem Gual,estavacol·locat d’una manera molt peculiar. Abans de que s’emportessin elcadàverl’inspector AgustíTenael va observar detingudament. El cosestavade costat, amb una mà sobrel’altre,les camesrecolzades unaa sobre de l’altrei anava vestit amb una mena de llençol de color blanc.Es van endur el cos, mentre l’inspector rumiava.Al'autòpsiano s’hi detectavacap cop, cap senyade defensa, cap substància dins del seuestómacque l’hagués pogut matar, res. Els resultats de l’autòpsia es van portar a lapoliciai es van estar estudiant durant setmanes,no podia ser que sense cap raó en Guillem Gual hagués mort.


D’altre banda, es buscaval'assassí, amb moltes dificultats, però, ja que sense saber el motiu de la mort era molt complicat trobar al responsable d’aquesta.


Es van interrogar a desenes de persones però res.


L’agustíTenava estar investigantpossiblesassassins. Va acabarremuntant-sea undiaride l’any 1963, on va trobar la mortd’un home d’aproximadament uns 40 anys, el que mésestranyli resultava era queal diari explicava que el cadàver estava col3locat d’una manera.


L’inspector en llegir això va buscar la persona quehaviaescrit aquellarticle,el va trobar, Ramon García, era el seu nom.


Va ferun munt detrucades fins arribar al’empresa encarregada d’aquell diari, va demanar per enRamon García, però aquella empresa assegurava no haver contractat mai a cap Ramon García. L’inspector no enteniares, peròtot i aixíva continuar buscant a l’autor.


Hores més tard, va trobar una segona empresa involucrada en aquell diari, va trucar, iaquest cop va tenir sort, va demanar l’adreça, c/ Sant Josep nº28.


Sense pensar-ho dos cops va agafar el cotxe i va anar.


Un cop va arribar, va tocar al timbre i una dona d’avançada edat va obrir la porta. L’inspector va demanar per enRamonGarcía. La dona va preguntarquepassava, tot seguit, l’inspector li va explicar:


-Passi, passi.Deia la dona.


-El meu marit, pateixd'Alzheimer. Li explicava a l’inspector.


Van entrar dins d’una habitació antiga, a dins hi havia en Ramonestirat a un llit.


L’inspector li va explicarperquè estava allà, i que necessitava d’ell.L’home, que semblava que no entenia el que passava, de sobte va deixar de moure’s imàgicament va començar a explicar:


-Aquell cas va acabar amb uninnocent, anomenat MartínMolina, auna presó de Lleida.


No va dir res més, però per l’Agustí era més que suficient.Va marxar corrents. Quan va arribar a casa seva, va posar a investigar presons a Lleidai va trobar una força semblant a la que buscava. Al matí següent va dirigir-se fins aquella presó. Un va arribar va preguntar per en MartínMolina, però vaassabentar-sede que aquell homes’haviasuïcidatpocmesosdesprés d’haver entrat a lapresó, deixant una carta, per la seva dona explicant que erainnocent.


Va tornar a casa seva, i es va adonar deque si en Martín Molina no eral'assassíd’aquell home mort al 1963, el veritableassassíseguís lliure. I sitenia relació amb l’actualassassí? Eraunassassíen sèrie que anys després tornava a matar? Si era la mateixa persona, perquè havia estat tant de temps sense matar a ningú?



 
3b6 | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]