F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Amistat (0z)
Col·legi Sant Miquel (Barcelona)
Inici: La Faula (Guillem de Torroella)

Us vull contar una aventura que vaig tenir no fa gaire, com veureu tot seguit. Va ser el matí de Sant Joan, el temps era clar i l’oratge net, i jo, que era a la vall de Sóller, pel goig que feia la verdor de l’estiu, vaig anar cavalcant tot sol cap a la vora del mar, al port de Santa Caterina. El moment era màgic i vaig fer trescar camps a través el meu cavall, que era un bon destrer. La bèstia era molt àgil girant a dreta i esquerra i, com que el coneixia bé, em va venir de gust que s’esbravés. Però hi ha capricis que acaben sent poc assenyats i el vaig fer córrer amb tant de braó que es va posar a suar. Aleshores, per donar-li gust, vaig desmuntar, el vaig agafar per les regnes i el vaig portar a tocar de l’aigua, que sabia que d’aquesta manera els cavalls s’apaivaguen.

I vet aquí que, quan vaig voler muntar de nou per tornar-me’n, em crida l’atenció dintre del mar, no gaire lluny de la costa, tot just al trencant de les onades, un peixarro molt gros, com una roca arrodonida. Era ben bé com una balena que estigués encallada a la sorra, immòbil, igual que un escull. Al capdamunt hi havia un papagai magnífic, amb les plomes acabades de mudar. En veure’l em vaig quedar bocabadat, perquè prou que sabia que es crien molt lluny, a l’altre costat del mar. Convençut que el papagai era al cim d’un escull, em vaig afanyar a muntar dalt del cavall:

—Som-hi —vaig dir-me—, que encara que acabi tot xop, vull atrapar aquest papagai.




Capítol 1:  Capítol 1

Us vull contar una aventura que vaig tenir no fa gaire, com veureu tot seguit. Va ser el matí de Sant Joan, el temps era clar i l’oratge net, i jo, que era a la vall de Sóller, pel goig que feia la verdor de l’estiu, vaig anar cavalcant tot sol cap a la vora del mar, al port de Santa Caterina. El moment era màgic i vaig fer trescar camps a través el meu cavall, que era un bon destrer. La bèstia era molt àgil girant a dreta i esquerra i, com que el coneixia bé, em va venir de gust que s’esbravés. Però hi ha capricis que acaben sent poc assenyats i el vaig fer córrer amb tant de braó que es va posar a suar. Aleshores, per donar-li gust, vaig desmuntar, el vaig agafar per les regnes i el vaig portar a tocar de l’aigua, que sabia que d’aquesta manera els cavalls s’apaivaguen.



I vet aquí que, quan vaig voler muntar de nou per tornar-me’n, em crida l’atenció dintre del mar, no gaire lluny de la costa, tot just al trencant de les onades, un peixarro molt gros, com una roca arrodonida. Era ben bé com una balena que estigués encallada a la sorra, immòbil, igual que un escull. Al capdamunt hi havia un papagai magnífic, amb les plomes acabades de mudar. En veure’l em vaig quedar bocabadat, perquè prou que sabia que es crien molt lluny, a l’altre costat del mar. Convençut que el papagai era al cim d’un escull, em vaig afanyar a muntar dalt del cavall:

—Som-hi —vaig dir-me—, que encara que acabi tot xop, vull atrapar aquest papagai.



Al cap d’una estona el papagai es va adormir, era la oportunitat perfecte d'aconseguir a l’au.

Llavors el peixarrot en veure que m’estava apropant( que encara estava despert), es va allunyar amb l’ au a sobre seu. Estava molt frustrat però en el fons sabia que alguna cosa així passaria.

Les aus son animals molt àgils i es poden escapar de quasi qualsevol cosa. Curiosament en aquest cas no s’ha escapat l’au en si, sinó montada a sobre d’un peixarrot.



Amb tot el que vaig viure aquell dia ja estava mort de son i vaig llençar-me a la sorra de la platja. Poc després em vaig anar al costat de la platja més solitari, sabent que els coets faran molt soroll.



Ja parpellejant lentament em vaig quedar adormit, al dia següent en llevar-me, ni el peixarrot ni el papagai estaven a la vista.

Mentre anava a casa meva per esmorzar, pel camí no podia deixar de pensar en el papagai. Després amb tot el necessari em vaig dirigir al port de Santa Caterina, ja se m'havia ocorregut una idea.

Anava a fer un viatge per trobar a l’au, vaig desenrotllar el cap del vaixell i començar a meravellar-me amb la claretat de l’aigua i els éssers que habiten en aquesta. Aprofitant la quantitat de peixos del voltant em disposava a pescar quan de cop… el peixarrot va aparèixer! Sense perdre el temps vaig agafar l'arpó i acte seguit disparar contra la bestia.



Aquell gegant va fugir ferit, i jo anava estudiant tots els seus moviments. Cap a on anirà ara que està ferit?

Ara ho averiguare.

Amb el meu vaixell anava a tota velocitat, però només velocitat no aniria a ser suficient per guanyar a aquella balena en el seu propi territori. En la persecució estava totalment enfocat en veure a on anava el monstre, de sobte veig una roca i ràpidament vaig maniobrar per no ensopegar amb ella.

La criatura va aprofitar la situació per escapar.



El meu pla era ferir a la balena per quan comences a fugir seguirla, i potser trobar al papagai. Els meus esforços no van estar en va, al costat de la maleïda roca que per poc em deixa sense vaixell n’hi havia una illa.



Posant l’ancla a prop de la platja em vaig adonar de que la illa no absolutament res, era només sorra. Però mentre preparaba tot per fer-me el sopar m’adono que al voltant de l’illa havien moltes roques, eren esculls amb éssers molt colorits. Per la meva sorpresa entre aquells esculls estaven el peixarro i a sobre seu, el papagai.
 
0z | Inici: La Faula
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]