F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Reinicia (2319)
Salesians Sant Vicenç dels Horts (Sant Vicenç Dels Horts)
Inici: Sobre la terra impura (Melcior Comes)

Em vaig assabentar de la mort de la Dora Bonnín en una andana de tren, mentre mirava de cua d’ull el diari d’un senyor que també esperava el comboi per anar a Barcelona. Jo aleshores vivia en una petita població de la Costa Daurada, on m’havia refugiat després de trencar amb la meva parella. De la relació en quedava un fill de tres anys, molt ressentiment i alguns deutes. El meu estat d’ànim oscil·lava entre un suau abatiment sense dramatismes i un cinisme arrauxat i colèric (sóc escriptor), una volubilitat que em portava a emprendre tota mena de projectes literaris. Vivia al dia: feia quatre anys que no publicava cap llibre. Anava fent gràcies al cada cop més minso periodisme cultural (perdoneu la contradicció) i a diversos encàrrecs que rebia de la meva editora, que devia sentir-se una mica responsable del meu fiasco com a novel·lista. Havia estat seva la idea de publicar el meu últim llibre un mes de juny, amb una coberta horrible i després de suprimir-ne cinc capítols que tanmateix eren meravellosos.




Capítol 1:  La Factura



CAPÍTOL 1 (La Factura)

Em vaig assabentar de la mort de la Dora Bonnín en una andana de tren, mentre mirava de cua d'ull el diari d'un senyor que també esperava el comboi per anar a Barcelona. Jo aleshores vivia en una petita població de la Costa Daurada, on m'havia refugiat després de trencar amb la meva parella. De la relació en quedava un fill de tres anys, molt ressentiment i alguns deutes. El meu estat d'ànim oscil·lava entre un suau abatiment sense dramatismes i un cinisme arrauxat i colèric (sóc escriptor), una volubilitat que em portava a emprendre tota mena de projectes literaris. Vivia al dia: feia quatre anys que no publicava cap llibre. Anava fent gràcies al cada cop més minso periodisme cultural (perdoneu la contradicció) hi ha diversos encàrrecs que rebia de la meva editora, que havia de sentir-se una mica responsable del meu fiasco com a novel·lista. Havia estat seva la idea de publicar el meu últim llibre un mes de juny, amb una coberta horrible i després de suprimir-ne cinc capítols que tanmateix eren meravellosos.

El tren em va donar moltes hores per poder pensar sobretot el que estava passant al meu voltant. Vaig voler organitzar-ho tot el que havia de fer. Primer de tot volia començar amb el tema de Dora Bonnín, la meva editora, vaig parlar per telèfon amb els seus familiars, concretament amb la seva dona Silene i el seu fill Daemon, amb els quals tenia molt bona relació, ja que Dora i jo érem grans amics a part de companys de feina, els vaig donar el condol i els hi vaig dir que els aniria ha fer una visita per passar una estona amb ells, i així també preguntar si podia recollir obres meves i papers que em farien falta.

Passava el temps escrivint, vaig enviar-li un missatge a Nhael el meu millor amic, el vaig conèixer a l'institut i des d'aquell moment som inseparables. Ell és un dels millors advocats que conec i m'ha ajudat molt a portar el tema del meu fill, però volia quedar amb ell per explicar-li tot el que estava passant a la meva vida i per preguntar-li si es vindria amb mi a visitar a la família de la Dora, ja que no estan passant per un bon moment i necessitaven companyia. En arribar a Barcelona, el vaig veure allà, una mica angoixat sense saber un perquè. Em vaig apropar i va començar a explicar-me que no havia aconseguit la custòdia del meu fill com la volia, que era una setmana amb la seva mare i una altra amb mi, només havia aconseguit el cap de setmana i alguns dies de festa. En aquell moment no sabia com reaccionar, ja que em va impactar bastant però no li vaig donar molta importància, ja que bàsicament encara quedava un judici que podrien canviar moltes coses, aquest judici es fa després d'anar a veure a la família de la Dora, així que podré fer les dues coses.Vaig aconseguir que el Nahel es quedés tranquil i que nos' angoixés amb aquest tema, ja que li havia de donar una notícia. Li vaig demanar que m'acompanyes si podia demà mateix a veure a la família de la Dora, i ell gairebé ni sense pensar-ho, va acceptar, ja que coneixia a la Silene abans que estigués amb la Dora, perquè li va portar el seu divorci fa molts anys. Seguidament va anar a casa seva a fer les maletes i més tard va vindre a casa meva a sopar, es va quedar a dormir per així marxar ben d'hora cap a Madrid on vivia la seva família, a si, que això no ho havia explicat encara, la Dora i jo érem de tota la vida de Barcelona, però quan va conèixer a la seva parella es van mudar a Madrid per temes de feina de la Silene i ella anava cada setmana a Barcelona i els caps de setmana tornava a Madrid. Ara ja si puc seguir amb la història. A les 5 de la matinada ens vam llevar, ja que el tren sortia a les 6:30 h. Ens vam preparar de pressa i vam anar a l'estació. Després de 9 hores de trajecte vam arribar, vam agafar el taxi i en mitja hora ja estàvem a casa de la Silene. Mai havia estat en una casa amb aquelles vibracions, era com si encara estigués allà la Dora, com que seguia el seu esperit atrapat entre aquelles parets, se'm van posar els pèls de punta. Va ser una sensació esgarrifós i estranya. Després d'intentar passar una bona estona dins del que es pot amb la Silene i el Daemon em vaig escapar un moment amb el permís de la Silene a l'antic despatx de la Dora, havia de recollir moltes coses i intentaria entregar tots els treballs d'altres artistes per així evitar-li la mala estona a la seva família. Vaig començar a agafar les meves feines i a dividir la quantitat de papers que tenia allà. Després de posar cap per avall tot el despatx, vaig veure un calaix una mica estrany, anava amb clau i semblava tindre una gran protecció, em va semblar una mica dubtós però no li vaig donar gran importància, seguia buscant certs papers que em faltaven i de sobte vaig trobar una factura de feia cinc mesos, era com feta a mà i més que una factura feia la sensació de ser com un pacte de 7.479 euros en xumets. Aquí va ser quan vaig començar a sospitar molt, i tota l'estona em feia una sèrie de preguntes, per què la Dora voldria tanta quantitat de xumets? Per qui serien? On els va comprar? Va ser ella qui els va comprar?, aquí va ser quan vaig començar a tindre molts dubtes sobre qui era realment Dora Bonnín. Vaig anar a buscar al Nahel perquè no volia amoïnar ni a la Silene ni al Daemon així que discretament va vindre i vaig ensenyar-li el que havia trobat. Jo per dins començava a pensar que allò feia pinta de què no era cap ximpleria, que darrere d'aquell paper hi havia una gran història que ningú sabíem.
 
2319 | Inici: Sobre la terra impura
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]