Encara faltaven deu minuts perquè arribés el tren a l’estació, així que em vaig seure a un banc a la ombra, com que era una estació de tren a l’aire lliure i tenint en compte que era ple estiu el sol picava un miqueta. Assegut al banc, em vaig dedicar a pensar què l’hi havia passat a l’home que havia portat aquella roba. A lo millor tenia molta calor i s’ha dedicat a despullar-se en les vies del tren. En escoltar el que vaig dir, se’m va quedar una cara d’estupid, però no m’hauria de sorprendre, des de que tinc memòria, sempre que penso en alguna cosa el primer pensament que s’he m’acut és estupid, ideal per dir-lo davant de moltes persones, per això em diuen que soc el més graciós de la nostra clase, però aquesta vegada m’havia superat i de lluny.
Descartant la primera opció, evidentment, vaig pensar en altres possibilitats. Llavors se’m va despertar el instint d’un detectiu en una pel·lícula d’assassinats:
Potser ahir a la nit, exactament a les 2:00 del matí, quan l’estació està tancada, ningú està treballant i els trens no funcionen , un cotxe totalment negre de la marca “Mercedes” ( soc tan específic perquè tots els dolents de les pel·lícules tenen el mateix cotxe, sobretot els de la màfia) es va parar davant de l’entrada de l’estació i d’aquell cotxe van sortir tres persones: dos guardaespatlles i un home, tots tres vestits molt elegants ( també això està extret de les típiques pel·lícules sobre màfies), els guardaespatlles van treure del maleter un cos d’un home amb taques de sang per tot el cos, per tota la roba i les sabates, llavors van forçar l’entrada de l’estació, i entren just per amagar el cos en un antic tren que estava fora de servei, però van deixar la roba als rails del tren perquè aquest passés per sobre i així la destruís, el crim perfecte!.
Però tenint en compte una única prova, que no hi havia taques de sang a la camisa, vaig tenir que eliminar també aquella possibilitat junt amb la de la calor.
Encara faltaven sis minuts perquè arribés el tren, vaig fer un sospir d’avorriment i vaig començar a observar a la gent que tenia al meu costat. A la meva dreta tenia a una parella vestida de Star Trek enfront a una altra parella vestida de Star Wars, semblava un enfrontament entre aficionats al manga. Jo pensava que guanyaria Star Trek ja que va sortir abans ( abans que els fans de Star Wars critiqueu aquesta història perquè no esteu d’acord, diré que aquesta és la meva opinió, no la del autor de la història, aquest per decidir-ho utilitza el joc de la moneda així que no us enfadeu amb ell). A la meva esquerra tenia a un noi d’uns 19 anys amb uns cascs de musica.
Ràpidament va actuar la meva imaginació: potser aquell home era un representant d’un altre planeta que havia parlat amb el president... STOP!
I llavors ho vaig veure, va ser molt ràpid, gairebé se m’escapa però quan girava el cap a l’esquerra ho vaig veure a cua d’ull... La roba de les vies del tren havia desaparegut!
|