F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Budapest, la capital de l'amor (Esteve Massanes)
INS Pla de l'Estany (Banyoles)
Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana (Anònim)

A Hongria hi havia un rei que es va casar amb la dona més bella del món. Per la seva bellesa, honestedat i bondat, la va estimar més que cap altra cosa. El rei i la muller només van tenir una filla, que era la criatura més bonica que havia existit mai. El rei l’estimava per damunt de tot.

Quan va morir la reina, es va fer un gran dol per tot el regne. Va passar molt de temps, i els barons i comtes van decidir parlar amb el rei perquè es tornés a casar, de manera que el regne no acabés en mans forasteres per falta d’un monarca. Aleshores van anar-lo a trobar i li van dir:




Capítol 1:  La Tria

-Majestat, ja han passat moltes llunes des que la difunta reina ens va deixar. Permeteu-nos dir-li que si vós no us caseu, el regne pot estar amenaçat i, tard o d’hora, sortirà algun eixelebrat disposat a aconseguir el tron de qualsevol forma.



El monarca creia que ja estava a les acaballes. Amb la seva muller havien mantingut un amor i una amistat molt profunda, molt més que un simple matrimoni: una cosa inexplicable. No podia ni tan sols imaginar la idea de tornar a estimar una persona de la mateixa manera. Així que va pensar en una solució alternativa. Ell abdicaria i deixaria el tron a la filla, que al seu torn s’hauria de casar. En anunciar-li a la jove, aquesta de seguida es va sentir temptada d’heretar un poder tan prestigiós, però pel que fa a contraure matrimoni ho va veure malament, no li feia gens de gràcia. De pretendents no li’n faltaven. Es deia pels quatre vents que era la donzella més bella de tot Hongria. La futura reina no es volia casar, però s’hi va veure obligada. Així que va decidir que si s’havia de casar, ho faria a la seva manera. Organitzaria una cerimònia de tria com déu mana.



Van estar uns dies deliberant amb el seu pare com havia de ser. La jove volia alguna cosa impressionant. El pare va acceptar sense massa objeccions. Van dictaminar que els joves d’origen hongarès, que nedessin un trajecte del Danubi, en el seu pas per Budapest, en menys d’una hora, passarien a la següent fase. Allà, la futura reina n’escolliria un per mitjà d’alguna prova que s’anunciaria al mateix moment. En la cursa, el públic se li permetria llançar pedres o d’altres objectes als participants per posar-hi més emoció. Tots els que aconseguissin superar la primera fase, obtindrien una bossa plena de monedes d’or, equivalent a la compra d’uns tres cavalls. Així se’ls agrairia haver posat la seva vida en perill. Els premis eren molt temptadors, però l’esdeveniment seria cruel.

El rei va fer-ho difondre per tot el regne. Els missatgers de la cort van emprendre el camí per arribar als pobles i proclamar l’esdeveniment que se celebraria de tres mesos en endavant a la capital. Va ser tot un èxit. Als mercats d'arreu no es parlava d’altra cosa que de La Tria. Moltes famílies repetien constantment que el guanyador seria el seu jove, que s’entrenava incansablement i que deixaria bocabadat a tot el regne. Una setmana abans de La Tria, Budapest es trobava a vessar de vilatans. Alguns afirmen que la població es va multiplicar per deu durant aquells dies. Van venir joves des de Sátoraljaújhely fins a Pécs, passant per Soprón o Makó. D’una punta a l’altre del regne. Els carrers vessaven de venedors ambulants. Alguns asseguraven disposar d’herbes màgiques que proporcionaven una energia infinita; d’altres, oferien amulets que protegien de les criatures marines del riu.

Va arribar el gran dia. La futura monarca lluïa un vestit blanc de seda magnífic. Amb el seu aspecte no va deixar indiferent a ningú. Homes i dones, joves i vells es preguntaven d’on havia sortit aquella criatura amb una aura tan atractiva, però alhora misteriosa. Ella seria qui donaria el tret de sortida de La Tria. Centenars de nedadors es van tirar a les fosques aigües del Danubi per aconseguir la seva mà. Quins serien els afortunats?

Al principi va ser un bany de sang. Tots s’empenyien sense miraments. Des de la riba, el públic embogia per moments i tirava rocs i tot d’objectes als participants. Entre les baralles i la multitud, l’aigua es tenyia de vermell en alguns punts. Desenes i desenes de cossos sense vida ja suraven per l’aigua. De fons se sentien els crits dels familiars quan identificaven algú. La princesa es mirava el macabre espectacle sense mostrar cap emoció, impassible. Quan la picabaralla inicial es va acabar, els més astuts van aprofitar per sortir disparats cap a l’arribada. Tots portaven una peça de roba per tapar els membres i ja està, ja que més roba els impediria assolir velocitat. Això era durant la tardor, i, per tant, feia molt fred. Molts tindrien hipotèrmia. Alguns participants ja ho van començar a patir, i se’ls veien morats en alguns llocs de les mans i dels peus. N’hi va haver que no van aconseguir sobreposar-se. El públic cridava cada vegada que algun queia. Uns quants assenyats que van veure que si no ho deixaven, potser s’hi deixarien la pell. Es van retirar de la forma més discreta possible, però la gent els va començar a xiular i escridassar, mentre els familiars i amics els ajudaven a sortir d’aquell infern i els proporcionaven una mica d’escalfor.

Al grup capdavanter l’espectacle era trepidant. Es notava que aquells joves s’havien entrenat fins a deixar-se la pell per aconseguir classificar-se a la següent fase. Nedaven amb un ímpetu impressionant. N’hi havia un que estava un pèl més avançat que el grup perseguidor, i era el cap de cursa. Semblava que marcaria el ritme durant molt de temps. Però un espectador, va treure una llança. Per fortuna de l’espectador, aquesta va impactar amb l’objectiu. El nedador que anava primer va ser travessat de forma brutal per la zona de l’abdomen. Immediatament, la guàrdia reial va arrestar el culpable, però el mal ja estava fet. Ja no es podia canviar, i els corredors van seguir sense ni immutar-se.

Al cap d’uns minuts els músics van anunciar que s’havia esgotat la meitat del temps amb un so de trompetes que va ressonar per tot Hongria. Els participants es van adonar que cada vegada els quedava menys temps. A la llunyania es va començar a veure el Budai Vár (Castell de Buda). El rei, la futura reina i tota la comitiva reial seguia la cursa a través del seu luxós carruatge. Mentrestant el poble anava corrent per la riba per veure l’espectacle. Semblava que més d’una cinquantena podrien arribar a l’objectiu a temps. Quan ja faltava poc, els nedadors en veure que tenien el seu somni a tocar es van exaltar. Molts es van començar a esbatussar com en l’inici de la prova perquè pensaven que com menys arribessin al final, més possibilitats tindrien de ser l’escollit. I qualsevol pretext era bo per mostrar la seva destresa a la princesa, que seguia l’espectacle en primera persona. Molt sovint es veien els joves donant-li llambregades, que volien tenir-la controlada en tot moment. Bé, doncs, la cosa s’embolicava per moments. El públic, que feia estona que estava més calmant i només interactuava puntualment es va tornar a escalfar també. Mentre es formava un embús de gent i objectes al Danubi, els més avantatjats van aprofitar per seguir avançant ignorant el merder de més endarrere. L’hora finalment va arribar a la fi. Molts havien deixat la vida, d’altres havien decidit renunciar, d’altres encara nedaven i d’altres s’esbatussaven. Però per sort, vuit homes havien arribat al Budai Vár a temps. Se’ls va aclamar com als campions que eren. El rei va dirigir unes paraules:

-Estimat poble, aquests vuit joves que han arribat fins aquí són uns herois i seran aclamats com a tal. Tots ells rebran una important suma de monedes, però només un serà l’escollit per la Timea, la meva filla i princesa d’Hongria. A continuació ella ens explicarà ni més ni menys que la prova que decidirà quin és el millor candidat de La Tria.

Totes les mirades es van centrar en la Timea. Les seves paraules podrien marcar el futur del regne durant molts anys. Les decisions que efectuarien els futurs monarques vindrien marcades per la prova que succeiria. Ara tocava que agafés els galons del seu pare i actués.

De sobte, la jove va patir uns espasmes. El seu cos es va moure violentament i va quedar levitant a un metre sobre el terra. De la boca en va escopir alguna cosa. Una aura fosca va començar a aparèixer entre els presents. Una veu inhumana sortida de tot arreu i alhora d’enlloc va anunciar:

-Soc Ördög. Des de fa temps controlo aquesta jove, que sense ser-ne conscient em va invocar. Ara me l’emportaré a l’inframon. La prova us la diré jo. El que la rescati n’aconseguirà la mà i la glòria eterna. Ara bé, el temps s’esgotarà demà quan la lluna plena il·lumini la ciutat, si no, l’ànima de la jove quedarà presonera per a l’eternitat i la ciutat de Budapest cremarà a flama viva. El vostre futur depèn d’aquests joves. Ens trobarem a l’infern.



FI DEL PRIMER CAPÍTOL

 
Esteve Massanes | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana
 
Comentaris :
Jordi Bosch Cuenca 16 febrer 2022
Esteve,

Si jo hagués escrit aquest inici de conte i ho hagués fet a la teva edat, crec que me'n sentiria molt orgullós. Ànim, doncs, i a continuar!
Només em volia aclarar. Gràcies per llegir-lo, fins al próxim :)
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]