F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Tornar-te a veure (emily.white)
INS Francesc Ribalta (Solsona)
Inici: Asfíxia (Chuck Palahnuik)

Si llegeixes això, no et preocupis.

Després d'un parell de pàgines ja no voldràs ser aquí. Així que oblida-ho. Allunya't. Deixa't anar mentre segueixis sencer.

Salva't.

Segur que hi ha alguna cosa millor en la televisió. O, ja que tens tant de temps lliure, potser pots fer un curset nocturn. Fes-te metge. Pots fer alguna cosa útil amb la teva vida. Porta't a tu mateix a sopar. Tenyeix-te el cabell.

No et tornaràs més jove.

Al principi el que s'explica aquí et cabrejarà. Després es tornarà cada vegada pitjor.




Capítol 1:  Capítol 1

Uns anys més tard, quan en Víctor va acabar de païr la mort de la seva mare i el gran descobriment de que, per mala sort, no era Jesús, se li va presentar un dubte. Va recordar el vertader secret que li va explicar la seva mare, el qual va robar en Víctor del seu cotxet mentre la seva mare real li donava l'esquena. Aleshores, la seva mare va fingir que era el seu fill perquè es pogués quedar a Amèrica. El que volia dir que, tard o d’hora, en Víctor es qüestionaria qui realment era la seva mare, i d’on proveníen els seus orígens. De sobte, a en Víctor se li va encendre la bombeta de les idees. Ell ho tenia ben clar, es presentaria a un d’aquells programes que busquen familiars perduts. Potser no era la millor idea que podia tenir, però la qüestió era que n’era una.

Ja era de nit, en Víctor va obrir la porta de casa d’en Denny, el seu amic, amb la còpia de les claus que li va donar. Seguidament, en Denny el va rebre amb una forta abraçada. En Denny tenia una sopa feta dins l’olla, així que va convidar en Víctor a sopar, mentrestant en Víctor l’informava de la seva idea, que consistia en trobar els seus orígens. En Denny li va posar una cara estranya, però, finalment va estar d’acord, ja que sabia que en Víctor havia passat una infància difícil. Així doncs, van obrir el portàtil vell i mig espatllat d’en Denny i van inscriure el Víctor al programa. Tan sols faltava una trucada de la companyia del programa.

Feia tres mesos que cada vegada que sonava el mòbil d’en Víctor, Víctor es posava quasi histèric per contestar-lo. Li tremolaven les mans, suava, la seva capacitat de parlar amb claredat s’esvaia. No obstant, sempre resultava ser una molesta trucada de propaganda del Movistar o en Denny. Al contrari, aquell cop, quan va sonar la música antiquada que tenia en Víctor com a to de trucada, i Víctor contestà, era la companyia del programa. Víctor va saltar amb alegria, per fi podia esbrinar qui era la seva mare.

Al cap d’un mes, Víctor es trobava a la sala de maquillatge del programa anomenat “See you again!”, que vol dir, “tornar-te a veure” en català. Víctor estava nerviosíssim. Els palmells li suaven i el cor li anava a cent. Bé, era l’hora de la veritat, i s’acostava el moment que una senyora vestida de negre li indicaria el moment de sortir a l’escenari i presentar-se. Aleshores, Víctor explicà la seva situació mentre mirava fixament a la càmara que el grabava. Un cop acabat el primer capítol del programa, era hora de tornar a casa a esperar i veure qui coincidia amb les mateixes característiques que ell havia donat als periodístes i investigadors.

A continuació, pel segon capítol del programa “Tornar-te a veure”, es van presentar dues possibles mares, que havien perdut els seu fill fa bastants anys, de la mateixa manera que explicava en Víctor. Totes elles es van haver de fer la prova de l’ADN, però cap de les tres van coincidir amb la sang d’en Víctor. Va ser llavors quan va trucar al programa en directe un senyor amb la veu bastant ronca, que deia que estava segur d’haver conegut a la mare d’en Víctor. Va explicar el fet d’una senyora russa, que havia viscut feia uns 10 anys a la seva escala, i que li havia explicat la història de que li havien robat el fill del cotxet i que no l’havia tornat a veure més. A més a més, va continuar explicant, que també s’havia involucrat la policía, però que mai van poder trobar el lladre. El senyor va continuar donant detalls, com per exemple, que la dona, un cop haver perdut l’esperança de trobar el seu fill, va tornar cap el seu país amb la seva família. L’única altra informació que l’home podia donar, és que la dona li havia explicat que vivia a Sibèria.

En Víctor li palpitejava el cor de l’emoció, no es podia creure el que havia escoltat. Finalment, van decidir contactar amb l'ambaixada russa per poder començar una investigació sobre l’adreça de la seva possible mare.

 
emily.white | Inici: Asfíxia
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]