F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Denominador comú (literanas)
IES La Llitera (Tamarit de Llitera)
Inici: Asfíxia (Chuck Palahnuik)

Si llegeixes això, no et preocupis.

Després d'un parell de pàgines ja no voldràs ser aquí. Així que oblida-ho. Allunya't. Deixa't anar mentre segueixis sencer.

Salva't.

Segur que hi ha alguna cosa millor en la televisió. O, ja que tens tant de temps lliure, potser pots fer un curset nocturn. Fes-te metge. Pots fer alguna cosa útil amb la teva vida. Porta't a tu mateix a sopar. Tenyeix-te el cabell.

No et tornaràs més jove.

Al principi el que s'explica aquí et cabrejarà. Després es tornarà cada vegada pitjor.




Capítol 1:  Víctimes

DENOMINADOR COMÚ

Capítol 1: Víctimes

Si llegeixes això, no et preocupis.

Després d'un parell de pàgines ja no voldràs ser aquí. Així que oblida-ho. Allunya't. Deixa't anar mentre segueixis sencer.

Salva't.

Segur que hi ha una alguna cosa millor en la televisió. O, ja que tens tant de temps lliure, potser pots fer un curset nocturn. Fes-te metge. Pots fer alguna cosa útil amb la teva vida. Porta't a tu mateix a sopar. Tenyeix-te el cabell.

No et tornaràs més jove.

Al principi el que s'explica aquí et cabrejarà. Després es tornarà cada vegada pitjor.

El Matias era un nen de 15 anys normal, la seva mare es deia Rut i el seu pare Carles ( els dos són bastant joves, 32 anys els dos perquè van tenir els fills molt aviat) , el seu avi Josep i la seva germana Clara. Tenia una relació molt estreta amb el seu avi ja que passaven força temps junts, sobre tot, l’ activitat que més els agradava fer junts era anar a veure partits de futbol des què el Matias era molt petit i també anar a buscar xurros cada diumenge.



Anava a una escola de Barcelona i tenia força amics. Tot era normal, fins que un 19 de novembre, una companya de la seva classe, la Maria, va ser trobada assassinada de manera macabra a menys de 10 quilòmetres de la casa del Matias. El cos de la Maria ja estava en descomposició, això volia dir que ja feia unes setmanes des que havia estat assassinada, però el que va sorprendre a tothom va ser la manera com la van matar, ja que va ser un assassinat tan exacte i meditat que als policies els va semblar estrany que els hagués estat tan fàcil trobar-la, ja que estava llençada al mig d'un descampat a la vista de tothom. A primera vista, el cos, a part de putrefacte, semblava que no havia patit cap dany extern, així que van arribar a pensar que havia estat asfixiada, però no tenia marques al coll i les venes estaven intactes, ja que si l'haguessin asfixiat haurien explotat .Més tard, els forenses es van adonar que el cos de Maria tenia a diferents zones repartits quatre petits talls, extremadament profunds, estaven en punts vitals del cos. Els forenses també van descobrir que Maria no havia mort després dels talls, sinó que s'havia anat dessagnat, també van descobrir que els talls no eren del mateix dia, sinó que n'hi havia alguns més vells que altres. Així es va descobrir que la Maria s'havia anat morint a poc a poc dessagnada. Van trobar també restes d'anestèsia a les zones que tenien els talls i estaven molt amagats. Aquest cas era molt macabre i el Matias, que mirava amb el seu avi casos d'assassinats, s'estava començant a preocupar massa, tenia la sensació que ell podria ser el següent. Van passar alguns dies des que van trobar el cos de la Maria, se seguien fent investigacions, però l'assassí era realment llest i no havia deixat cap pista.



El 25 de novembre es va trobar un altre cos, el d'una companya de classe del Matias, al mateix descampat, a la mateixa hora i en la mateixa posició, va ser trobada la Celia Gómez.



El temps anava avançant i els assassinats van augmentar, tots cada sis dies, al mateix lloc i hora.



El Matias sentia molta por i temor, gairebé no podia sortir de casa per por que l'assassí l'agafés a ell, els seus pares estaven molt preocupats. Ell sentia curiositat perquè només mataven noies de la seva classe, totes bones noies que no es posaven en embolics, ni bevien, ni fumaven i que ell sabés tampoc tenien males amistats. Llavors es preguntava que havia pogut passar i els motius pels quals les havien escollit a elles, les deixaven al mateix lloc i en la mateixa posició cada sis dies. Volia que tot passés, que la policia trobés l'assassí i que aquest malson acabés, fins que van passar sis dies des de l'últim assassinat, i la seva germana Clara no va arribar a casa després de l'escola.
 
literanas | Inici: Asfíxia
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]