F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El dol del regne ( èliateixidor)
Escola Cor de Maria (La Bisbal De L’Empordà)
Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana (Anònim)

A Hongria hi havia un rei que es va casar amb la dona més bella del món. Per la seva bellesa, honestedat i bondat, la va estimar més que cap altra cosa. El rei i la muller només van tenir una filla, que era la criatura més bonica que havia existit mai. El rei l’estimava per damunt de tot.

Quan va morir la reina, es va fer un gran dol per tot el regne. Va passar molt de temps, i els barons i comtes van decidir parlar amb el rei perquè es tornés a casar, de manera que el regne no acabés en mans forasteres per falta d’un monarca. Aleshores van anar-lo a trobar i li van dir:




Capítol 1:  S'obren les portes del castell, però sense la princesa?

Capítol 1- S’obren les portes del castell, però sense la princesa?

-Estimat rei nosaltres volíem parlar amb vos d’un assumpte important.



-Digueu-me, va dir el rei confós

-Bé sabem que vós sempre seguireu estimant la vostre esposa i que per nosaltres i el regne sempre seguirà sent la reina.



-Evidentment, sempre estimaré la meva Elisenda i sé que el regne la segueix estimant, però que té això d’important? Hem tingut aquesta conversa milions de vegades.



-És que això no era l’important. Veurà majestat, creiem que es urgent que trobem una nova reina, o pel contrari, el regne acabarà sent dels forasters.



-Ni pensar-ne! Jo no li podria fer mai això a l’Elisenda-va dir el rei molt enfadat.



-Sabem que és una decisió difícil i que vós encara té un dol immens, però és necessari.



-No ho sé, deixeu-me pensar.



Els comtes i els barons, van marxar i el rei es va quedar pensant en la proposta que li havien fet. Ell sabia que el que havia de fer era buscar a una altre reina, no es podien permetre que els forasters es quedessin amb el regne. A més ell ja feia un temps que es sentia sol i per molt que seguis estimat a la seva Elisenda, no significava que no pugues buscar una nova companyia, ja que no la tenia a ella.



Però a ell el que li preocupava era la seva filla, l’Aida, una adolescent de 15 anys que l’últim que volia era una dona al costat del seu pare després de la mort de la seva estimada mare i sabia que aquesta decisió no se la prendria massa bé. Llavors el rei va decidir anar a buscar-la a la seva habitació i parlar amb ella, ja que tenien molt bona relació i li podria explicar bé i intentar fer que s’ho prengués millor.



-Aida, bonica puc parlar amb tu?

-Si clar, passa pare.



-Veuràs hem de parlar d’una cosa important que se que no trobaràs gaire bé, però és necessària.



-Què passa?

-Mira com ja saps vaig estimar amb tot el meu cor a la teva mare, ho segueixo fent i mai ho deixaré de fer. Però fa força temps que em sento sol, sé que et tinc a tu, que és el que estimo més en aquest món, tinc a tot el personal del castell, tinc l’amor i el suport del poble, però a vegades trobo a faltar tenir a algú al meu cantó, a una companya de vida, tenir algú amb qui parlar i riure durant hores, com fèiem amb la teva mare.



-Però pare, portes ja molt de temps sol, sense la mare, perquè ara de cop t’ha vingut la idea de tenir una nova dona?

-Bé, el que no t’he dit és que necessitem una nova reina, perquè si no els foresters es quedaran amb el regne i saps que no podem permetre això.



-Ah, haver començat per aquí, saps que no m’agraden els rotllos aquests del regne, els monarques, els interessos... No m’agrada gens ni m’interessa el més mínim, per tant no sé ni per què m’ho expliques.



-Doncs Aida, perquè vull saber la teva opinió, ets el més important per mi i l’últim que vull es que t’enfadis.



-Vols saber la meva opinió, no? Doncs la meva opinió és que el que vols fer és molt egoista. Vols canviar la mare només per no deixar de ser rei, que no t’aporta res i podríem ser una família normal, això és el que penso i ara si us plau ves-te’n d’aquí!

El rei se’n va anar cap a baix. Sabia que l’Aida s’ho prendria malament, però no tant. Per una part ho entenia ja que la seva filla no havia superat la mort de l’Elisenda i no li agradava res del regne. Ella era una nena humil i senzilla, li agradava molt pintar i la música, com a la seva mare i ella el que voldria era ser una nena normal i corrent i no viure amb els luxes que tenia i apartada de la realitat.



Al dia següent els comptes i els barons van tornar a parlar amb el rei sobre aquest tema, però aquest cop més seriosos.



-Bon dia majestat, volem tornar a parlar amb vós sobre el tema d’ahir, s’ho ha tornat a pensar?

-Ja ho podeu ben dir, he estat tota la nit donant-li voltes, sobretot per el que em va dir la meva filla ahir, però tornaré a parlar amb ella quan es calmin les coses. Bé per molt difícil que em sembli i em dolgui, crec que hem de buscar una nova reina. Jo seguiré estimant a l’Elisenda però realment és urgent buscar una solució.



-Doncs i tant que és urgent, ens han comunicat que tenim 1 setmana per decidir qui serà la nova reina o sinó ja sabem el que passarà, per tant ens alegrem molt de la seva decisió.



-Espera, espera, 1 setmana?!

-Sí majestat, 1 setmana, a vostè no li semblarà, però portem molt de temps sense reina, però no es preocupi ho tenim tot pensat i controlat.



-Doncs bé, que heu pensat?

-Havíem pensat de demà passat obrir les portes del castell i organitzar un banquet, així totes les candidates que es vulguin presentar podran passar i parlar amb vos.



-Ostres, dons em sembla una bona idea, avui intentaré tornar parlar amb la meva filla i intentar arreglar la discussió d’ahir.



-D’acord nosaltres mentre tant, ens ocuparem d’enunciar que estem buscant nova reina i de organitzar el banquet.



El rei, a la tarda va tornar a parlar amb l’Aida, ja que no volia que les coses es quedessin així entre ells i també havia de saber que al final la proposta s’havia dut a terme. La va anar a buscar a la seva habitació i no i era, va donar voltes per tot el castell i no la trobava. Tenia molta por a que s’hagués escapat per el que li havia explicat el dia anterior. El rei va avisar a tot el personal i es van posar a buscar per tot el castell, però ni rastre de la princesa Aida. Mentre la buscaven va arribar l’Amaia, la noia que li feia els vestits al rei i a l’Aida per les festes o dates importants, també organitzava alguns esdeveniments del castell i solia passar per allà ja que tenia una molt bona amistat amb el rei i la seva filla, la Nerea era molt amiga de l’Aida i es coneixien des de petites.



-Bona tarda, portem les proves del vestit pel banquet de demà passat!

-Hola Amaia i Nerea, ara mateix estic força estressat, us sembla si ho provem més tard?

-Sí, cap problema, però que passa?

-Dons que no trobo a l’Aida, no sé on s’ha ficat i es que ahir li vaig explicar que havíem de buscar una nova reina i no s’ho va prendre gaire bé, tinc por que s’hagi escapat.



-No diguis tonteries home, ara jo i la Nerea t’ajudem a buscar-la.



Van seguir buscant i buscant però seguien sense trobar-la. On podia ser la princesa Aida?
 
èliateixidor | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]