F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

(xermanetes)
IES La Llitera (Tamarit de Llitera)
Inici: Els desperfectes (Irene Pujadas)
Em van explicar, per ajudar-me, dues històries sobre nadons que havien acabat com passats per la trituradora. La primera començava a la porta d’un pis. Dins el perímetre de la casa, una dona; fora el perímetre de la casa, un home. Ell volia endur-se la criatura. La vull i punt, cridava. És mig meva. Això m’ho va explicar un veí d’aquesta gent; se’ls mirava per l’espiera i el molt covard no hi va fer res. Me l’he guanyat, deia l’home, cada nit m’aixeco per adormir-la, o cada matí m’aixeco per donar-li un biberó, o cada tarda l’entretinc una estona. I tu què has fotut?, preguntava l’home. I ella responia: No et fot, a mi va esqueixar-me el cony, a mi em va alterar tot el cos, etcètera. I la conversa sobre els greuges causats per la criatura avançava sense tenir en compte la integritat física de la criatura, un tros de carn rosada i tendra, tota ella suau i copiosa, que es balancejava d’una banda a l’altra del límit perimetral del pis, ara dins, ara fora, fins que finalment va trencar-se i la dona i l’home van dir alhora: mira què has fet; cosa que provava que , com a mínim, tenien algun tret en comú.


Capítol 1:  Març 2021

L’altra història era més o menys com aquesta. D’uns pares que sempre deixaven a la filla amb la seva avia. No perquè tinguessin molt treball o feina, sinó perquè no la volien. La mare sempre estava gastant-se els calers a restaurants, botigues, concerts i del pare no se’n sap res. Solament apareixia per casa per sopar i de vegades apareixia per agafar roba. Ell deia sempre que estava treballant, però es veu que no era veritat. Que molts cops el van veure jugant en cases d’apostes o de bars. I que quan la nena estava davant no feien altra cosa més que discutir. No sé com va acabar la història amb la parella, només sé que la noia ara viu amb la seva avia.

Quan em van explicar tot això se’m va fer un nus a la gola. Qui m’ho va dir sap que em faria mal, però son coses que, encara que no suporti escoltar, ja m’hi he acostumat. I es que estic de voluntària en un centre social, on rebem nens que no poden estar amb els seus pares per certs motius particulars. Aquí juguen i es coneixen entre ells. Som pocs treballant aquí, però ens estimem molt. Tinc que confessar que a jo em va molt bé ser aquí, perquè els veig a tots tan feliços i innocents, que no farien mal ni a una formiga. Sempre surto amb ganes de tornar, però no puc venir gaire perquè a casa tinc feina i deures.

Visc amb el pare, el Mateu i la mare, la Nuria, i amb el meu gos Princesa, a els afores de Barcelona. Sempre he viscut en una família acomodada, gairebé mai ens ha faltat res i tinc molta sort d’això.



Ara ja tinc 17 anys, i fa 11 que visc a Barcelona, estudio 2n de batxillerat, a l’institut a la vora del meu antic col·legi. En aquest vaig conèixer a la Cleo, i vaig començar la meva nova vida, ciutat nova, nou col·legi, nova gent, casa nova... La veritat que no recordo molt quan vaig arribar, i a la gent de l’escola tampoc ja que molts ja no estudien amb mi,només la Cleo.



No sé el que vull fer desprès de segon, només tinc clar tres coses, que m’agrada passar temps al centre social, parlar amb els nens per poder ajudar-los i la ciència, ja que al pare li agrada també, i des de petita m’explica coses i fem experiments al jardí.

Quan torno de l’escola, menjo i faig deures i tot això, i, si em queda temps, quedo amb la Cleo per passar la tarda, però hem reduït el nostre contacte ja que fa dues setmanes que vaig a fer-me proves a un hospital privat. El meu pare no m’ha explicat per a que són, diu que són per controlar-me els mals de panxa, ja que de petita tenia sempre problemes amb el menjar. Jo desconfio una mica perquè mai m’havien fet aquest tipus de proves, i fa molts dies que no hem fa mal la panxa. Però avui la mare i el pare han discutit quan hem acabat les proves, i volia preguntar-els que els havia passat, però finalment no ho he fet perquè l’ambient estava tens. Solament el pare m’ha intentat explicar que demà ja no havia d’anar-hi, perquè ja estaven analitzant-les i no necessitaven més dades. Així que demà a la tarda per fi podré quedar amb la Cleo.

A part de quedar amb la Cleo a la tarda, m’agrada llegir llibres davant el sol tombada a l’hamaca i escoltar música clàssica i moderna. També a les nits jugo a cartes amb el pare, pocs dies no hem jugat des que tinc 6 anys, que va ser més o menys quan em va ensenyar, la nostra relació és molt bona. Sempre he passat més temps amb ell i per aquest motiu ens podem entendre millor.

En canvi, de la mare, no puc dir el mateix, ella treballa lluny i no hi es en tot el dia a casa. Em sento una mica llunyana amb ella des de fa bastants anys, però no li dono molta importància. La poca estona que estic amb ella, hi ha bon ambient. No obstant, es estrany ja que veig que la mare de la Cleo i ella tenen una relació propera. Es per això que en aquest aspecte sento una mica d’enveja.
 
xermanetes | Inici: Els desperfectes
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]