F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Fins que la mort et seapri de mi (gongar06)
INS Ribera Baixa (El Prat De Llobregat)
Inici: Asfíxia (Chuck Palahnuik)

Si llegeixes això, no et preocupis.

Després d'un parell de pàgines ja no voldràs ser aquí. Així que oblida-ho. Allunya't. Deixa't anar mentre segueixis sencer.

Salva't.

Segur que hi ha alguna cosa millor en la televisió. O, ja que tens tant de temps lliure, potser pots fer un curset nocturn. Fes-te metge. Pots fer alguna cosa útil amb la teva vida. Porta't a tu mateix a sopar. Tenyeix-te el cabell.

No et tornaràs més jove.

Al principi el que s'explica aquí et cabrejarà. Després es tornarà cada vegada pitjor.




Capítol 1:  Un brusc comiat

Si llegeixes això, no et preocupis.

Després d'un parell de pàgines ja no voldràs ser aquí. Així que oblida-ho. Allunya't. Deixa't anar mentre segueixis sencer.

Salva't.

Segur que hi ha alguna cosa millor a la televisió. O, ja que tens tant de temps lliure, potser pots fer un curset nocturn. Fes-te metge. Pots fer alguna cosa útil amb la teva vida. Porta't a tu mateix a sopar. Tenyeix-te el cabell.

No et tornaràs més jove.

Al principi el que s'explica aquí i cabrejarà. Després es tornarà cada vegada pitjor.

L'Ed s'eixuga les llàgrimes que no paren d'escapar-li dels ulls com si fossin gotes de pluja, tenia un nus a l'estómac, no podia respirar, és com si s'estigués a punt d'ofegar, va agafar el manat de fulles amb força pretenent que canvií alguna cosa, després va passar la pàgina i va continuar.



No pensis que no t'estimava, no vaig tomar aquesta decisió per culpa teva, però no podia més, la pressió i la culpabilitat no podia amb mi, tot va ser culpa meva, que no poguéssim ser feliços va ser culpa meva i del meu cos de merda...



—Res era culpa teva amor meu... res!!! —va cridar l'Ed.



Es va aixecar del terra i va contemplar el cos sense vida de la Dalia, penjada del sostre. A contra llum era com un àngel al qual li havien tallat les ales. De sobte, vàries imatges van recórrer la ment de l'Ed tornant al dia que va començar tot, el dia que la va conèixer...

Fa catorze anys...



Era l'estiu del noranta-dos, jo tenia divuit anys i estava tombat a la gespa amb el Jazy (era un tio que tocava a un grup de jazz que fa poc es va mudar als Estats Units). Per aquella època tots dos fumàvem herba i érem uns bojos per la música.



—I tio, com et va anar amb la noia de la festa aquella? —va dir el Jazy mentre donava una calada.

—La Lara? Quan va poder, la molt guarra se'n va anar i em va robar dos-centes lliures —vaig dir mentre li agafava el canuto i donava una altra calada.

—Fua! Quina merda tio. Però tinc noves notícies per tu, es diu Dalia i està d'infart —va dir el Jazy mentre donava l'última calada.

—Tio, podries deixar de parlar així a les dones per molt bones que estiguin —vaig dir mentre m'aixecava.





Només aixecar-me el Jazy em va agafar del braç i va dir-me:





—Mira! És aquella, a la dreta.



Em vaig girar i la vaig veure, allà, com a una pel·lícula romàntica. Tot el món es va paralitzar i les nostres mirades es van trobar. Era com un àngel, tenia els ulls blaus com el mar i el cabell per l'espatlla i era d'un color negre. La seva pell era d'un to morè. Era perfecta. El Jazy m'estava dient alguna cosa, però no la recordo. Estava imaginant com seria la vida al seu costat. Vaig fer una passa... després una altra... fins a arribar on era ella.



—Ho... Hola, em dic Ed i t’he vist des de l'altra punta del parc i he pensat a apropar-me.

-Molt de gust Ed, em dic Dalia...



El seu nom va retrunyir al meu cap. Durant hores no podia pensar en res més.

Com vaig poder fer això? Ella només volia ser feliç i la vaig privar del seu desig.



Vaig fer una vista panoràmica i era al meu pis al sofà. Tot era normal, però escoltava unes passes que s'acostaven a mi i girant la cantonada va aparèixer una versió distorsionada de la Dalia que s'apropava ràpidament i em posava una espècie de pastilla a la boca. Amb molta força i ràbia m’agafava de las dos parts de la mandíbula mentre aquella bèstia s’assegurés que m’empassava la pastilla.

Just en aquell moment em vaig despertar a l'apartament del Jazy. Era al sofà, com ell era famosíssim no el necessitava i aquell lloc era el meu refugi personal.



Pensaments recorrien el meu cap. Per què havia somiat això. Serà el meu castic? Tenia por que ella tornés, tenia por de tornar a casa, no volia veure com se l'emportaven en una bossa per cadàvers.



Volia cafè, em va servir per deixar les drogues i havia agafat gust al cafè sense sucre. A la Dalia li encantava. Just en el moment en què vaig encendre la cafetera un quadre es va caure a terra, quan vaig anar a agafar-lo del terra vaig veure que era una foto del Jazy, la seva novia, la Dalia i jo. Em vaig quedar veient la cara de la Dalia durant una estona quan, reflectida a la foto vaig veure la cara d'una noia per la meva espatlla. Em vaig girar i just una ombra es va amagar dins d'una còmoda i seguit no podia seguir un segon més enllà i vaig anar al carrer. Havia de prendre aire. M'estava agafant un atac d'ansietat. Des que vaig deixar de fumar eren molt freqüents.



Tornava a tindre els ulls plens de llàgrimes. Pensava que m'havien vingut a castigar pel meu pecat. No resava des que era adolescent però no ho vaig poder evitar.



—Tingues-me pietat, oh Déu, segons el teu amor, per la teva immensa tendresa esborra el meu delicte, renta'm a fons de la meva culpa i del meu pecat. Purifica 'm —vaig xiuxiuejar durant hores a la vereda del carrer.



Després dels primers rajos de sol vaig aixecar el cap i el sol m’ enlluernava, vaig mirar un aparador que estava a l'altre costat del carrer i vaig veure com al costat del meu reflex era la Dalia mirant també l’aparador i una veu que venia amb el vent em deia:



-Sóc aquí.
 
gongar06 | Inici: Asfíxia
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]