F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L\'heroi (18julia.ciercoles)
INS Ribera Baixa (El Prat De Llobregat)
Inici: Com llàgrimes en la pluja (Jordi Sierra i Fabra)

Capítol 1 – LA TOMBA

La tomba tornava a estar plena.

Gairebé semblava mentida.

Flors, ampolles de tot tipus, però preferentment de cervesa, a mig consumir, fotografies, polseres i collarets fets a mà, joguines com ara ossos de peluix o petites naus espacials de Star Trek i Star Wars, pòsters, còmics...

Cada setmana passava el mateix, i cada setmana la Grace al·lucinava.

No tant pel fanatisme o la devoció dels fans, sinó per la mena d'objectes que deixaven a la tomba. Per exemple ell ja no prenia alcohol. Per exemple, ell no havia dut mai polseres ni collarets. Per exemple, allò dels ossos de peluix, que havia estat una invenció o una d'aquelles frases típiques de l'estil: "A la meva filla li agraden els ossos de peluix." Quan un famós deia alguna cosa com aquella, per als seguidors era com un manament.

I això que ell mai havia estat famós.

Almenys en vida.

La Grace va començar a recollir-ho tot.

Duia una bossa per a les ampolles, sempre mig buides, i una altra per a la resta d'objectes. Les ampolles i les llaunes, primer les buidava en un costat de la tomba. Era la feina més lenta i pesada. Amb la part dura acabada, arribava la fàcil. Recollia els regals, però sense agror ni violència. De fet, ho feia amb cura. Si més no, respectava el fervor de les persones que havien viatjat fins allà, tan lluny segurament de casa seva, per retre el darrer tribut a l'heroi caigut, a la llegenda.

Perquè ara sí que era això: una llegenda.




Capítol 1:  On va començar tot

Sis anys abans…



Tot va començar el 17 de febrer de 2015, era un dia qualsevol per al Jacob i per a la Grace, com qualsevol dia quedaven a la cantonada del carrer per anar junts fins, a la parada d'autobús que tenia l'escola. Ja saps, aquell autobús groc famós de les pel·lícules. Sempre se'n van cap al fons perquè allà es troben amb la Heather i la Haley. Aquestes dues noies són les seves millors amigues. Es podria dir que són un grup de quatre, encara que elles dues són parella, i a vegades en Jacob i la Grace han de marxar d'on estan perquè elles s'estan embolicant, i ells sempre se'n van rient perquè segons elles no són res.



—Ei! Avui has arribat d'hora! —exclamava la Grace a en Jacob rient-se.

—Sí, la veritat és que ha sigut per culpa de la meva germana petita, que s'ha posat a cridar d'una manera, a les sis del matí, que no era normal.—Mentre li va explicant tot, en Jacob abraça a la noia.

—És que d'alguna manera normal, Jacob que té dos anys.

—Ja, bo, però igualment m'ha fotut —diu mentre caminen cap a la parada d'autobús.



Es passen tot el camí parlant, de tot el que se li passava pel cap. Una vegada ja han pujat a l'autobús se'n van cap al fons, i seuen al costat de la Heather i la Haley.



—Bon dia! —diuen alhora la Grace i en Jacob a les dues noies.

—Bon dia! —li respon la Heather.



La Haley la copia, mentre treu les dues motxilles del seient. Aquesta és una tècnica que fan sempre perquè ningú s'assegui.



—No hi havia deures per avui, oi? —diu el noi.

—Sí, sí que n'hi havia, de Física i Química n’hi ha un munt —respon la Heather.

—No fotis! Quina merda, aquesta professora sempre posa deures. Me'ls pots deixar? Els copio ara —li diu a la noia.

—Si, és clar —diu mentre els treu de la motxilla i se'ls dona.

—Moltes gràcies —la Heather li respon amb un somriure.



En el camí des que la Heather li dona els deures a en Jacob, aquest es passa tot el camí copiant, i maldiu a la professora perquè hagi posat tants deures, més d'un cop. La Haley es passa tot el camí estudiant un examen que té avui; és l'única que estudia perquè és un any més gran. La Heather, es passa tot el viatge escoltant música, sobretot Harry Styles que és un dels cantant que més li agrada, i amb els ulls tancats. I la Grace es passa el camí pensant en la vida i escoltant música.



Una vegada han arribat la Haley desperta a la Heather, amb un petó a la galta Aquesta es desperta i fa un somriure. Acte seguit tots baixen de l'autobús i se'n van cap a l'institut. Quan ja han entrat, cadascú va a la seva classe; la Haley va a segon de batxillerat A i els altres tres van a primer de batxillerat C.



—Quina assignatura toca ara? —pregunta la Heather.

—Jo crec que ara toca una xerrada de no sé què de coses sobrenaturals, així com d'un estil de poders i merdes d'aquestes que només existeixen en les pel·lícules. La veritat, no entenc per què el govern, vol fer —nos una xerrada sobre això. —respon la Grace.

—A sí? Ara toca xerrada? Doncs que bé, perquè per a mi és un sinònim de dormir. —diu la noia mentre badalla.

—Com que ve el Govern? Però qui ve? El president? —diu nerviós en Jacob.

—Jo crec que en Jack —en Jack és el seu tutor —va dir que vindria el mismíssim president d'Espanya i el millor científic de tota Catalunya.



Quan el Jacob va escoltar qui vindria es va posar molt alterat. No obstant això, es va tractar de tranquil·litzar, perquè si es posava nerviós es delataria.



—Per què tant d’interès, Jacob? —li pregunta la Heather.

—No, no per només em fa curiositat perquè no entenc tampoc el motiu d'aquesta xerrada. —intenta disimular el noi.

—Sssh! Nois, calleu! Que el Jack està entrant i m'ha semblat veure al president passar amb un munt de policies. —Els xicots callen i riuen baix perquè era ella la que parlava fa menys d'un segon.

—Bon dia, nois! —Avui, com ja us vaig dir fa uns dies, vindran el president i un científic per fer una xerrada. Així que us demano que us porteu com toca, d'acord? —diu el tutor mirant cap al fons de la classe.



En Jacob aixeca el braç per cridar l'atenció del Jack. Aquest s'hi apropa.

—Hola, Jacob, què vols?

—Puc anar un moment al lavabo, si us plau?

—Acabes d'arribar de casa, no et puc deixar.

—Si us plau, és molt urgent. —diu suplicant al professor

—Bé, si és molt urgent hi pots anar, però ràpid, d'acord?

—Si, és clar.

—Moltes gràcies. —agraeix el noi.



Quan en Jacob surt de classe, dos minuts després el president hi entra i comença a explicar una mica de què parlaran en aquella xerrada.



Passen deu minuts i el Jacob encara no apareix. En Jack s'apropa sigil·losament cap a la Grace.



—Grace, si us plau, pots anar a veure on és en Jacob? —li diu xiuxiuejant.

—Sí, és clar.



Aquesta surt de classe intentant no fer molt de soroll. Quan la Grace arriba al lavabo de nois aquesta es queda immòbil durant uns segons, es posa pàl·lida de seguida. Corrent s'apropa a en Jacob i li pren el pols.



—No. NO! —La Grace ha fet un crit tan fort, tan ofegat, tan penetrant, tan espantós, que tot l'institut es va quedar en silenci d'un moment a un altre. Per a la noia, el temps s'havia pausat i posat en càmera lenta. La noia estava plorant com mai.



No van trigar a arribar en Jack i tota la policia. Com van poder, van treure a la Grace d'allà. Perquè veure el teu amic, mort al terra del lavabo, per culpa d'un tret no era gaire agradable.



El que no sabien la resta, era que Grace estava enamorada d'ell en secret.



—Ja no li ho podré dir. JA NO LI HO PODRÉ DIR. —cridava la noia mentre plorava, i tremolava com mai.



Quan en Jack arriba a classe amb la Grace, la Heather i la Haley (la Haley estava en la classe de les noies pel crit de la Grace) corren cap a ella li donen una forta abraçada.



—Grace, què hi ha passat? Estàs bé? —li pregunta la Heather, preocupada.

—Grace, ens estàs preocupant. Què hi ha passat? On és en Jacob? —diu la Haley.

—En Ja..Ja..Jacob és..és..és mort.



Ara el que han de fer aquest grup de tres és investigar el perquè, i qui ha sigut, el que ha assassinat en Jacob.
 
18julia.ciercoles | Inici: Com llàgrimes en la pluja
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]