Fantasmes



Capítol 1: Accident

10 de gener un dia normal per a la majoria de persones però per mi va ser el dia que em va canviar la vida.

jo era amb el pare tornant de la escola ,era un dia de molt tràfic i les carreteras estaven plenes de coches , estava parlant amb el pare del que hi havia fet a l’escola aquell dia ,es va girar per mirar-me i va somriure . Vam escoltar un xiulets de cotxe i quan el pare va tornar a mirar cap a la carretera va veure un cotxe anant cap a nosaltres amb gran velocitat òbviament al pare no li va donar temps de frenar o cambiar de direcció per evitar el cotxe i ens vam xocar .



Per aquest accident vaig estar 1 any i mig en coma a l’hospital .

Quan vaig despertar no entenia res , la mare es va llençar plorant cap a mi i em va abraçar , jo continuava confundida però la vaig abraçar igual

Després de uns minuts abraçades i quan la mare es va calmar una mica li vaig preguntar que havia passat .Em va contar tot , em va dir que després de l’accident vaig estar un any i mig en coma i tothom estava molt preocupat per mi , la vaig abraçar i li vaig dir que ja havia passat tot , ella va assentir .Li vaig preguntar per el pare , la mare va respirar i va fer una expressió de decepció i tristesa ,li vaig preguntar que passava.

Seriosament i d’una manera delicada em va dir que després de l’accident el pare ens havia abandonat i que feia un any que no en sabia res d’ell , en aquell moment se’m va trencar el cor ,no podia creure que el pare havia marxat . El pare era una peça molt important per mi , no podia creure que ya no hi seré a casa quan tornes de l’escola per jugar amb mi ,vaig estar deprimida una setmana entera però em vaig alegrar una mica al sortir de l’hospital i al arribar a casa .



2 setmanes després de sortir del coma era moment de tornar a l’escola , tenia ganas de començar una altre vegada tot i retornar a la meva vida normal però també tenia una mica de por i inseguretat i sense contar que des de que vaig sofrir l’accident veia coses que no volia veure i ningú la podia veure solamente yo .

Al sortir de casa per anar a l’escola vaig veure a una persona mayor caminant pel carrer , se’m va quedar mirant així que la vaig saludar va fer una cara de sorpresa i em va saludar mentrestant la mare estava mirant com si jo estigues boja pero no li vaig donar molta importància i vam continuar cap a l’escola. Mentres anàvem cap a l’escola vaig veure moltes cares desconegudes però vaig pensar que eren persones que s'havien mudat mentres yo estaba en coma.

Al arribar a l’escola, tothom em mirava amb una cara de llàstima però ningú em parlava ni em saludava fins que el Josep va saltar davant meu i per poc atropella , em va donar una abraçada i em va posar al dia de les coses que havien passat a la ciutat mentres anàvem cap a classe .El josep es el meu millor amic ens hem criat pràcticament junts ya que les nostres mares son molt amigues .



14:30 sona el timbre , s’han acabat les classes per avui . Jo i en Josep ens anem cap a casa , una altre vegada hi ha cares desconegudes al carrer asi que li pregunto al Josep si eren nous a la ciutat, ell em va respondre que de qui estava parlant així que li vaig assenyalar i es va començar a riure i em va dir que estava boja ,crec que veig fantasmes li vaig contestar rient i el va exclamar ¨WEIIYOU¨ ell sempre feia això quan parlàvem de coses misterioses que le feian por , em vaig riure i em vaig despedir

Al entrar a casa vaig veure a la mare plorant , ràpidament em vaig apropar i li vaig preguntar que passava ; L’avi a mort em va dir

Em vaig quedar paralitzada , vaig deixar la motxilla vaig pujar a la meva habitació,i quan em vaig adonar que l’avi habia mort de veritat , em vaig desmayar al llit del estrés mental que tenia en aquell moment .

No podia mes…L’avi havia mort….