F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Una familia espacial, ai, especial. (lolag)
INS Pedralbes (Barcelona)
Inici: La memòria de l’arbre (Tina Vallès)
«Em puc posar content?». No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Però el Jan i el Joan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla. Mentre els adults fan el possible perquè tot vagi com sempre, el Jan es fixa en els detalls del seu voltant i els va ajuntant per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, construeixen un mosaic d’escenes per on avança la relació entre tots dos, i la història d’un desmaien serà el fil conductor.


Capítol 1:  El principi d'un misteri

El pis no era gaire gran, tenia dues habitacions dobles i una individual per al Jan. Les parets de la cuina eren recobertes de rajoles de colors, creant una imatge hipnotitzant. El menjador era de tamany estandar, pero les bigues de fusta i la llum solar li donaven un aspecte molt acollidor. Tenien dos lavabos, cosa molt pràctica ara havent-hi més gent a casa, aixi s’estalviaven les cues pel mati.

Els avis només feia dugues setmanes que hi eren, pero l’augment de trastos i la manca d’espais buits es començava a notar. El Jan no sabia com sentirse respecte aquesta situació, se'ls estimava molt perquè eren de la familia, però ja trobava a faltar les calmades tardes on no hi havia ningú a casa. I per acabar-ho d'adobar, tenia un mal pressentiment.

La seva mare li havia demanat que fes passejades amb en Joan de tant en tant, perquè sinó, l’avi es quedava sempre tancat a casa. En catorze dies ja n’havien fet vuit. Anaven a un parc preciós, amb una bassa que tenia tortugues i ànecs, i estava ple d’arbres de fulles verdes i llampants amb ocells que recitaven dolces melodies. A vegades escoltava històries que li explicava el vell sentat a un banc menjant xurros o ensaïmades i d’altres pintaven o escrivien poemes.

L'àvia, en canvi, es passava els dies teixint a casa, com a molt, baixava a comprar pastes al forn de pa del costat. El net la intentava animar cuinant amb ella algunes tardes, però estava estranya i sempre una mica fastiguejada amb el seu marit.

Els pares traballaven més que de costum, per aconseguir més diners, i això significava passar més estona a casa cuidant dels avis enlloc de quedant amb els amics, cosa que al Jan no li feia gaire gràcia. Apart d'això, les hores que si que estaven tots junts eren incòmodes, l’ambient era tens i els adults es miraven amb mala cara. Es deien bona nit amb expressions que amagaven tristesa, ràbia i decepció, o això es el que ell interpretava.

En una de les passejades amb l’avi, el nen li va preguntar que perquè l'àvia sempre estava enfadada amb ell:

  • Avi, com es que la iaia mai està de bon humor amb tu?-

    Joan, es culpa meva, amb això de la mudança nosaltr..- la frase va ser interrompuda amb una altra pregunta.

    Parlant d'això, com es que heu vingut? Els pares no m’han explicat res-

    Vem marxar de Vilaverd perque despres de l’accide..Es igual, vols una ensaïmada?- Sense remei, ell va fer que si amb el cap.




Així va acabar la conversa, i la resta de la tarda la van passar menjant sentats a l'herba mullada.

Després d’aquesta reacció tan estranya, el Jan va decidir preguntar a altres membres de la familia sobre el tema, pero totes les respostes eren semblants. L’avi era del que havia tret més informació, va insinuar que hi havia hagut un accident. Un incendi potser, un problema a la carretera…”Però per què voldrien amagar una cosa així de mi? A no ser que no sigui un simple accident, sinó alguna cosa més greu que podria portarnos per el mal camí” el seu cap formulava milers d'hipòtesis amb coses que podrien haver passat, es passava els dies pensant amb el tema. Com el Joan deia que no li venia de gust sortir, no hi havia manera d'adquirir mes pistes.

Un dijous, després de fer una classe de recerca de notícies per a fer una presentació en anglès, els alumnes van marxar a casa.

Aquella tarda no hi havia ningú al pis, només una nota groga enganxada a la nevera “ara tornem, un petó”. Mentres estava preparant el berenar, va rebre un missatge d’un nen de la seva clase: “Aqui no era on vivien els teus avis?”

Hi havia un document adjunt.

Neguitós, va acabar de fer l'entrepà i es va seure al petit sofa vermell a veure un programa sobre esports de neu.

Va obrir finalment el link que li havien passat:

Era una pàgina de diari: “desaparició a Vilaverd”

 
lolag | Inici: La memòria de l’arbre
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]