F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

En la meva pell (a.monne)
Escola La Salut Sabadell (Sabadell)
Inici: Asfíxia (Chuck Palahnuik)

Si llegeixes això, no et preocupis.

Després d'un parell de pàgines ja no voldràs ser aquí. Així que oblida-ho. Allunya't. Deixa't anar mentre segueixis sencer.

Salva't.

Segur que hi ha alguna cosa millor en la televisió. O, ja que tens tant de temps lliure, potser pots fer un curset nocturn. Fes-te metge. Pots fer alguna cosa útil amb la teva vida. Porta't a tu mateix a sopar. Tenyeix-te el cabell.

No et tornaràs més jove.

Al principi el que s'explica aquí et cabrejarà. Després es tornarà cada vegada pitjor.




Capítol 1:  En la meva pell

I t’ho dic jo que d’aquest tema en se bastant.



Des de que soc viu que no he deixat de sorprendrem i cada cop que passa el temps és més complicat seguir endavant.



Encara no se ben bé com va passar tot això i pitjor és imaginar-me com acabarà, però es que cada cop que hi penso és pitjor, millor canviem de tema, encara segueixes aquí ? això només em dona dos opcions o bé t’interessa la meva història , que ho dubto, o bé no has trobat res millor a fer.



Ja no se ni per on començar, la veritat és que és un tema bastant delicat. Podriem començar pel dia que vaig veure com moria la mama.



Tranquils no os escandalitzeu tampoc és per tant, la mama ja sabia que no anava a viure massa, ja ho havia intentat més d’un cop, també vaig pensar que es moria el dia després de que els papes s’esbronquessin, fins i tot el papa li trenques el nas a la mama. Des de petit sempre m’ha incriminat de tot inclús ho va fer el dia que va morir, va deixar una nota on deia que s’havia suicidat, per la meva culpa.



El cas del papa va ser diferent, aquell dia ja va ser molt dur, sortiem de l’hospital i tot just sortir, un camió el va passar per damunt, van ser els cinc minuts més intensos de la meva vida.



El conductor va parar 10 metres endavant, es va aturar i va seguir el seu camí, era de nit i ja érem lluny de l’hospital i aquelles hores ja no hi havia ningú al carrer, corrents vaig agafar el telefon del papa i vaig trucar a una ambulancia pero quan va arribar el papa ja no era viu.



El de conductor de l’ambulància em va preguntar que si era el meu germà i quan li vaig dir que era el meu pare es va quedar molt sorpres.



Jo crec que era perquè ens assemblem molt, ell sempre em deia que tenia el nas del meu avi i els ulls de la meva iaia. Tot i que també podria ser perquè el papa era molt jove, només tenia 19 anys quan va morir.



A partir d’aquell dia he passat per més de 21 judicis, alguns per la meva avia per que volia la meva custodia pero deien que no podia perquè la iaia bebia molt i no se que més, i el meu avi va tenir un accident així que no podia venir els judicis.

El últim que vaig anar em van asignar un tutor legal, el meu tiet Arman, el germà del papa, i desde llavors que visc amb ell.



Els meus altres avis no els havia conegut mai el primer i últim cop que els vaig veure va ser el dia que van enterrar a la mama. Encara a vegades vaig a veure-la i li porto algunes flors que agafo de la floristeria de la rambla quan no mira ningú.



A vegades també agafo llibres de la biblioteca, pero aquests els torno, m’agrada molt llegir, no com el Arman que l'únic que fa és quan arriba a casa es posa a mirar la tele amb una cervesa i els macarrons del taper que es deixa preparat.



Com he dit m’encanta llegir llibres, els que més m’agraden son els d’aventures, de pirates i de mons imaginaris i de fantasia, pero sense dubte els meus preferits són els de Harry Potter. M’encanta imaginarme històries inventades i imaginarme volant amb escombres i lluitant amb mags invencibles.



Això dels llibres mai no li he dit a ningú, tampoc al Jordi que és el meu millor amic, amb els meus amics només parlem de futbol i de noies, i a mi la veritat que no m'interessen cap de les dos, bueno, la segona potser una mica, però això ja és un altre tema.

 
a.monne | Inici: Asfíxia
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]