F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió / Registrar-se|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Atrapadas (Pdenis34)
SIN El Bruc (Riells I Viabrea)
Inici: Asfíxia (Chuck Palahnuik)

Si llegeixes això, no et preocupis.

Després d'un parell de pàgines ja no voldràs ser aquí. Així que oblida-ho. Allunya't. Deixa't anar mentre segueixis sencer.

Salva't.

Segur que hi ha una alguna cosa millor en la televisió. O, ja que tens tant de temps lliure, potser pots fer un curset nocturn. Fes-te metge. Pots fer alguna cosa útil amb la teva vida. Porta't a tu mateix a sopar. Tenyeix-te el cabell.

No et tornaràs més jove.

Al principi el que s'explica aquí et cabrejarà. Després es tornarà cada vegada pitjor.




Capítol 1:  Àngels i dimonis

Una tarda normal a Madrid una noia anomenada Rebeka amb 16 anys va sofrir la mort de la seva mare a les 20:30 de la tarda per causa de consum de drogues. Unes setmanes després, el pare va començar a abusar d’ella perquè necessitava sexe, i perquè sempre li havia atret la seva filla. El pare a l’any i mig d’abusar d'ella va enviar-la al carrer. La Rebeka no tenia un altre remei que anar a un orfenat. En arribar va picar a la porta amb por que les seves companyes la rebutgessin.

La senyoreta Trunchbull va obrir la porta.

-Hola? Què vols?

-Hola, el meu pare m’ha fet fora de casa i em preguntava si podia quedar-me aquí.

-No, no pots, està tot ocupat.

-Sisplau, el meu pare em viola i no vull tornar a casa.

-D’acord, passa! Et portaré a la teva habitació, és l’habitació 13.

-Moltes gràcies de veritat!

Quan la Rebeka va obrir la porta es va trobar amb una noia guapa però molt callada.

-Hola! em dic Rebeka, tu com et dius?

-Hola, Diana.

-És molt bonica l’habitació.

-Gràcies Rebeka, veritat?

-Sí, quin és el meu llit?

-El de l’esquerra.

-Gràcies Diana.

Després de conèixer-se van parlar de les seves vides abans d’arribar a l'orfenat.

La Rebeka li va dir :

-Per què estàs aquí dins?

-Vaig matar 4 homes.

-Què dius? Per què?

-Perquè em van violar i em vaig venjar.

-Ho sento molt, Diana. No s’ha fet justícia?.

-No, però la vaig fer jo.

De cop i volta es va sentir com picaven a la porta, era la senyoreta Trunchbull.

-Noies, aneu al menjador a sopar ja!

-D’acord senyoreta Trunchbull. Van dir mirant al terra.

Quan van arribar al menjador la Rebeka estava molt nerviosa.

- Per què tothom em mira malament?

-Per què ets nova, ja s'oblidaran de tu en uns dies.

Després d’aquesta conversa van asseure’s una taula buida que hi havia i se’ls va apropar una noia molt bonica.

-Hola! em puc posar a dinar amb vosaltres? La Rebeka i la Diana es van mirar i van dir que sí.

-Com et dius? Va dir la Diana.

-Wendy, i vosaltres?

-Jo Rebeka.

-I jo Diana

-Encantada! -Va dir la Wendy amb eufòria.

Al dia següent la Diana va presentar el seu xicot a la Rebeka i a la Wendy en el menjador.

-Hola noies, aquest és el meu xicot, es diu Alejandro.

-Hola, encantat.

-Igualment. -Van dir la Rebeka i la Wendy.

Després d’esmorzar, la Rebeka va anar al lavabo mentre es fumaba un porro parlant de la vida amb la Wendy. De cop i volta l’Alejandro va entrar donant un cop a la porta del lavabo molt fort i enfadat.

-Què fas? -Va dir la Wendy.

L’Alejandro va anar a agafar a la Wendy per la mandíbula dient-li a la Rebeka que no s'acostés mentre la Wendy plorava demanant ajuda.

-Deixa-la, Alejandro, sisplau! Va dir la Rebeka.

-No! La vull per mi.

Tot seguit va entrar la Diana tranquil·lament.

-Per déu, què fas Alejandro?

-Vull a la Wendy per mi, no ho veus? ha,ha,ha!

La Diana va treure un punyal de les botes i li va dir…

-Deixa-la o et mato! plorant.

-no tens collons a fer-ho

La Diana li va clavar el punyal a l'estómac mentre li va dir:

-Que no tenia collons de què?

-Com has pogut Diana…

Al dia següent la Diana es sentia molt culpable del que havia fet, però el més important ara era amagar el cadàver del Alejandro perquè estava al terra tirat i amb molta sang. Entre la Rebeka i la Diana se’l van portar i el van llençar al contenidor fora de l'orfenat mentre que la Wendy netejava la sang del terra. Les tres estaven molt unides en això, eren com un grup que van formar, sempre anaven a tots els llocs juntes les tres. Van parlar amb la senyoreta Trunchbull per veure si podria posar la Wendy a la mateixa habitació amb la Diana i la Rebeka.

La Diana va dir:

-Senyoreta Trunchbull pots posar a la Wendy a la nostra habitació?

Va contestar:

-No! Ella ja té la seva habitació

I és quan van començar a portar-se malament per tot l'orfenat, a fer coses dolentes com...

 
Pdenis34 | Inici: Asfíxia
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]