F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió / Registrar-se|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El misteri de la Grace (batebatechocolate)
SIN El Bruc (Riells I Viabrea)
Inici: Com llàgrimes en la pluja (Jordi Sierra i Fabra)

Capítol 1 – LA TOMBA

La tomba tornava a estar plena.

Gairebé semblava mentida.

Flors, ampolles de tot tipus, però preferentment de cervesa, a mig consumir, fotografies, polseres i collarets fets a mà, joguines com ara ossos de peluix o petites naus espacials de Star Trek i Star Wars, pòsters, còmics...

Cada setmana passava el mateix, i cada setmana la Grace al·lucinava.

No tant pel fanatisme o la devoció dels fans, sinó per la mena d'objectes que deixaven a la tomba. Per exemple ell ja no prenia alcohol. Per exemple, ell no havia dut mai polseres ni collarets. Per exemple, allò dels ossos de peluix, que havia estat una invenció o una d'aquelles frases típiques de l'estil: "A la meva filla li agraden els ossos de peluix." Quan un famós deia alguna cosa com aquella, per als seguidors era com un manament.

I això que ell mai havia estat famós.

Almenys en vida.

La Grace va començar a recollir-ho tot.

Duia una bossa per a les ampolles, sempre mig buides, i una altra per a la resta d'objectes. Les ampolles i les llaunes, primer les buidava en un costat de la tomba. Era la feina més lenta i pesada. Amb la part dura acabada, arribava la fàcil. Recollia els regals, però sense agror ni violència. De fet, ho feia amb cura. Si més no, respectava el fervor de les persones que havien viatjat fins allà, tan lluny segurament de casa seva, per retre el darrer tribut a l'heroi caigut, a la llegenda.

Perquè ara sí que era això: una llegenda.




Capítol 1:  El cara a cara

El següent dia que era dilluns 14 d'octubre del 2000 va passar el mateix que la setmana passada, i l'endemà van tornar a posar coses a la tomba, i a partir d'aquell moment va començar a ocórrer més freqüentment. La Grace es va adonar d'això, però no li va donar tanta importància com la que li hauria d’haver donat. Uns dies més tard la Grace va començar a tenir molta curiositat per saber qui eren els que deixaven els regals. Amb tota aquesta intriga per descobrir qui eren, es va començar a quedar més hores al cementiri per si veia la gent que deixava els objectes. Ella s'amagava darrere d'un arbre ja que era bastant prima, però amb la mala sort que tenia mai veia a ningú. La cosa és que a l'endemà els objectes sempre tornaven a ser-hi. La Grace en no veure res al dia següent va decidir canviar l'horari en el qual anava cada dia al cementiri, però tot i això no trobava el rastre de cap persona. Llavors va començar a pensar com era possible que encara que canviés l'hora a la qual anava mai veiésa cap persona. Rumiant i rumiant es va enrecordar que tenia una bona càmera que li van regalar els seus pares quan encara estaven junts. Va estar buscant per tota la seva casa, però no la va trobar. Va pensar que estaria a la casa del seu pare, ja que és on vivia abans. Però hi havia un problema i és que des deldivorci dels seus pares, el contacte amb el pare era nul encara que de tant en tant s'enviessin algun missatge.



La casa del seu pare estava a un altre poble que estava a uns 20 minuts amb cotxe d’on ella es trobava, la Grace va decidir anar-hi amb tren per què no tenia carnet de conduir. Quan va arribar a la casa del seu pare va veure que la vivenda estava molt descuidada, com si no hi vivís ningú des de feia mesos. Tot seguit la Grace va picar a la porta però no va obtenir resposta, llavors ella va recordar que hi havia una finestra en la qual la Grace sempre s’escapava per anar a jugar amb els seus amics. Fàcilment va aconseguir entrar per la finestreta tot i que ella la recordava més gran. Un cop a dins es va adonar que el seu pare no es trobava a la seva habitació, això li va estranyar ja que la televisió semblava que portava bastant temps engegada ja que desprenia escalfor. La Grace va seguir buscant i buscant fins que només li quedava per investigar la seva antigua habitació, finalment després de pensar-so una estona va decidir entrar-hi. Un cop a dintre va observar que hi havia una especie de santuari on a al mig es trobava una foto d’ella. La Grace es va estranyar, perquè no entenia com podia ser que el seu pare tingués tal cosa. A part d’això un veí del pare en escoltar molts sorolls va decidir trucar a la policia ja que sabia que en aquells moments el pare no es trobava a casa. Ho sabia parque havia parlat del tema i el para de la Grace li va dir que anava de vacances a Dinamarca amb el seu nou marit.





Al cap d'uns minuts els oficials van arribar, i quan van entrar a la casa, van començar a buscar ), la Grace estava espantada i per aquesta causa va córrer cap a dins d’un armari, va sentir com els policies parlaven i buscaven per tots els llocs. Lentament els va començar a sentir més fluix, ella es pensava que els policies havien deixat de buscar i que ja se anaven, però de cop i volta un dels agents va suggerir entrar a l'habitació del pare, després de buscar per l'habitació va començar a investigar els armaris. Després d'obrir 4 o 5 va començar a obrir la porta de l'armari on la grace es trobava amagada. Ella va pensar que aniria a la presó o que almenys detinguda, semblava que ella no tingués escapatòria, però quan l'oficial va obrir la porta ni es va immutar que estava, i va tancar la porta com si no l'hagués vist. La grace es va paralitzada…

 
batebatechocolate | Inici: Com llàgrimes en la pluja
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]