F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió / Registrar-se|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Heroi o antiheroi? (20jlizana)
INS Jaume Balmes (Barcelona)
Inici: Com llàgrimes en la pluja (Jordi Sierra i Fabra)

Capítol 1 – LA TOMBA

La tomba tornava a estar plena.

Gairebé semblava mentida.

Flors, ampolles de tot tipus, però preferentment de cervesa, a mig consumir, fotografies, polseres i collarets fets a mà, joguines com ara ossos de peluix o petites naus espacials de Star Trek i Star Wars, pòsters, còmics...

Cada setmana passava el mateix, i cada setmana la Grace al·lucinava.

No tant pel fanatisme o la devoció dels fans, sinó per la mena d'objectes que deixaven a la tomba. Per exemple ell ja no prenia alcohol. Per exemple, ell no havia dut mai polseres ni collarets. Per exemple, allò dels ossos de peluix, que havia estat una invenció o una d'aquelles frases típiques de l'estil: "A la meva filla li agraden els ossos de peluix." Quan un famós deia alguna cosa com aquella, per als seguidors era com un manament.

I això que ell mai havia estat famós.

Almenys en vida.

La Grace va començar a recollir-ho tot.

Duia una bossa per a les ampolles, sempre mig buides, i una altra per a la resta d'objectes. Les ampolles i les llaunes, primer les buidava en un costat de la tomba. Era la feina més lenta i pesada. Amb la part dura acabada, arribava la fàcil. Recollia els regals, però sense agror ni violència. De fet, ho feia amb cura. Si més no, respectava el fervor de les persones que havien viatjat fins allà, tan lluny segurament de casa seva, per retre el darrer tribut a l'heroi caigut, a la llegenda.

Perquè ara sí que era això: una llegenda.




Capítol 1:  La Tomba

La tomba tornava a estar plena.



Gairebé semblava mentida.



Flors, ampolles de tot tipus, però preferentment de cervesa, a mig consumir, fotografies, polseres i collarets fets a mà, joguines com ara ossos de peluix o petites naus espacials de Star Trek i Star Wars, pòsters, còmics...



Cada setmana passava el mateix, i cada setmana la Grace al·lucinava.



No tant pel fanatisme o la devoció dels fans, sinó per la mena d'objectes que deixaven a la tomba. Per exemple ell ja no prenia alcohol. Per exemple, ell no havia dut mai polseres ni collarets. Per exemple, allò dels ossos de peluix, que havia estat una invenció o una d'aquelles frases típiques de l'estil: "A la meva filla li agraden els ossos de peluix." Quan un famós deia alguna cosa com aquella, per als seguidors era com un manament.



I això que ell mai havia estat famós.



Almenys en vida.



La Grace va començar a recollir-ho tot.



Duia una bossa per a les ampolles, sempre mig buides, i una altra per a la resta d'objectes. Les ampolles i les llaunes, primer les buidava en un costat de la tomba. Era la feina més lenta i pesada. Amb la part dura acabada, arribava la fàcil. Recollia els regals, però sense agror ni violència. De fet, ho feia amb cura. Si més no, respectava el fervor de les persones que havien viatjat fins allà, tan lluny segurament de casa seva, per retre el darrer tribut a l'heroi caigut, a la llegenda.



Perquè ara sí que era això: una llegenda.



Un cop tot recollit, va disposar-se a marxar. Com cada setmana després de recollir, el següent pas hagués estat parar a la cafeteria de la cantonada de casa, però no ho va fer.



Estava massa cansada, les cames ja li feien figa i això que no va anar a classe de boxeig el dia anterior... Però no va parar quieta ni un minut: el dilluns va presentar un projecte de biologia pel que havia treballat molt durant les dues setmanes anteriors; el dimarts va haver de recollir a la seva germana de l'escola perquè es trobava malament i després, va estar tota la tarda ajudant a l'avi a muntar una estanteria que, probablement, acabarà caient en pocs dies, ja que li faltava algun caragol...; el dimecres, a classe d'educació física, la professora els va fer uns tests físics obligatoris per a tot l'alumnat i, no vegis com van acabar: tots per terra traient el fetge per la boca...; el dijous semblava que havia de ser un dia més tranquil·let, però la tieta, amb la que no parlava gairebé mai, va caure i estava sola a casa, per tant, o anava ella a ajudar-la o fins a les tantes de la nit ningú hi anava; i finalment avui, divendres.



Com ja veieu, la setmana no va ser tranquil·leta i per això la Grace va decidir tirar milles i anar a jeure al llit en pic arribés a casa.



Però, quan hi va arribar, el panorama que es va trobar no era el que ella hagués volgut: el pare i la mare l’esperàven asseguts a la taula del menjador. El silenci es va fer etern fins que la mare li va dir:



-Grace, hauries de deixar d'anar a la tomba a recollir els objectes dels "fans".



-Mare, ja ho hem parlat molts cops, algú ho ha de fer. - Va replicar la Grace.



-Però aquesta persona no has de ser tu. - Va intervenir el pare.



-Era el meu germà, i el vostre fill. Per què li guardeu rancor? Expliqueu-m'ho i potser així deixo d'anar-hi, però fins que no em doneu motius sòlids jo continuaré anant-hi.



-No Grace, ja t'ho hem explicat molts cops, quan estiguis preparada t'ho explicarem. Encara no és el moment, no ho entendries. - Va finalitzar el pare.



La Grace va marxar cap a la seva habitació sense mirar enrere. Estava cansada que sempre els expliqués la mateixa història: que si era molt petita, que si no estava preparada, que si no coneixia de veritat al seu germà, que si, que si, que si...



L'endemà va quedar amb els seus amics a casa l'Aina i van dir que, fins que no tinguessin un pla per descobrir la veritat sobre el seu germà, no sortirien de la seva habitació.
 
20jlizana | Inici: Com llàgrimes en la pluja
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]