F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

La filla del rei d'Hongria (Valentina/Sara )
Col·legi Providencia del Corazón de Jesús - Scala (Barcelona)
Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana (Anònim)

A Hongria hi havia un rei que es va casar amb la dona més bella del món. Per la seva bellesa, honestedat i bondat, la va estimar més que cap altra cosa. El rei i la muller només van tenir una filla, que era la criatura més bonica que havia existit mai. El rei l’estimava per damunt de tot.

Quan va morir la reina, es va fer un gran dol per tot el regne. Va passar molt de temps, i els barons i comtes van decidir parlar amb el rei perquè es tornés a casar, de manera que el regne no acabés en mans forasteres per falta d’un monarca. Aleshores van anar-lo a trobar i li van dir:




Capítol 1:  INDECISIÓ

A Hongria, hi havia un rei que es va casar amb la dona més bella del món. Per la seva bellesa, honestedat i bondat, la va estimar més que cap altra cosa. El rei i la seva muller només van tenir una filla, que era la criatura més bonica que havia existit mai. El rei l’estimava per damunt de tot.



Quan va morir la reina, es va fer un gran dol per tot el regne. Va passar molt de temps i els barons i comtes van decidir parlar amb el rei perquè es tornés a casar, de manera que el regne no acabés en mans forasteres per falta d’un monarca. Aleshores van anar-lo a trobar i li van dir:



- Senyor, la pèrdua a torbat els nostres cors desconsoladament, no obstant, és el nostre deure pensar en el regne en aquests moments de melancolia. Per això, Altesa, li preguem que es torni a desposar -



Es va produir un obstinat silenci. El rei els donava l'esquena observant a través de la finestra els seus extensos camps que envoltaven el palau i, al fons d'ells, es podia apreciar el més alt del campanar donant així començament al poble hongarès que tant l'idolatrava cantant el seu nom " Esteve II ".



Pensava en la seva difunta dona, Edina, quant l'estranyava i el sense sentit del seu caminar sense ella. Es va permetre plantejar-se, per un segon, la possibilitat de casar-se amb una altra dona, però, cap podria suplir aquest gran buit. Tancà els ulls apesarat, tot li recordava a ella i esvalotava els seus somnis. Perquè feia tant mal ? Es preguntava constantment.



Es va girar de manera ferma i amb aplom i els mirà minuciosament - Comprenc la vostra preocupació. Malgrat això, haig de confessar que em sento incapaç de realitzar tal acte com el que em proposeu - La seva resposta va ser tan taxativa i determinant que els comtes i barons van fer una reverència entre balbotejos confosos. No entenien el motiu del rei. Havia passat mesos tancat sense rebre visites i ara, que se suposava que havia d'estar en els seus totals, seguia incapacitat moralment per a regnar com ho feia abans.



Es va anar-se’n pensarós de palau i el conseller reial el qual havia estat present durant tota la conversa darrere d'una de les portes va sortir inexpressiu. Es va col·locar al costat del rei que tornava a mirar per la finestra i va seguir la seva mirada clavada a l'horitzó. Era un dia esplèndid, el sol brillava amb intensitat i li acompanyava una suau brisa freda.



El rei es va adonar de la seva presència i va mantenir la seva postura tot i que sabia que la seva mà dreta el coneixia prou bé. - Majestat, soc conscient que les seves decisions són definitives i admeto que, per primera vegada en les innombrables vegades que he estat al costat de vostè, no estic d'acord amb la seva egoista elecció. Li imploro que replantegi la seva posició - Sabia que la seva decisió formaria revolta, divisió i una possible guerra de successió quan morís. Era gran, tenia cinquanta anys comptats i el temps passava ràpid almenys abans de la mort d’Edina. No li quedava molt i la possibilitat de tenir un fill amb una altra dona era nul·la.



Percebia com l'ambient, al seu voltant, es carregava. Els nobles portaven temps preparant les seves filles moguts per les ànsies de poder. Eren conscients que el rei es veuria obligat, tard o d'hora, a complir amb el seu càrrec.



- He sigut clar, succint i franc. No et confiïs a contradir-me sense deliberar les teves paraules, Teodor. Et recordo que soc el teu rei - No tenia ànim d’escoltar a ningú ni tan sols aquell qui realment era el seu amic, d'aquí la confiança. No anava a canviar d'opinió per orgull i valors morals, no ho havia fet mai i no anaven a canviar les coses.



Teodor esbufegà amb un petit somriure negant amb el cap. Era conscient que no anava a aconseguir res, però de totes maneres, ho va intentar - Cert, excel·lència. Disculpi'm, però permeti’m primer oferir-li un dels meus consells, Senyor -



El rei va assentir concedint la seva petició i el conseller gargamellejar dubitatiu - Si desitgen un compromís, concedeix-los aquest plaer assegurant així un hereu del tron - No ho va entendre i va deixar de mirar l'exterior per a examinar la seva expressió - Explica't - Li va exigir i el va contemplar. Teodor estava insegur parpellejant més del normal. No era la primera vegada que Esteve veia aquesta ganyota en ell i mai era bon senyal. Anava a disgustar-lo.



- La princesa, majestat -

<div style="\&quot;text-align:" center;\"="">❦ ♛ ❦

Va sortir un gran carruatge tirat per cavalls d'un monestir en el sud del país. Portaven uns dies de viatge fent petites parades per a allotjar-se durant la nit i alimentar-se. No tenien temps per a visites majors, el rei havia exigit amb urgència l'arribada de la princesa, Èrika, a palau.



Se sentien realment esgotats, sobretot els cavalls que s'emportaven la pitjor part del trajecte, era molt probable que algun dels dos caigués rendit per la poca aigua que estaven adquirint. A més, els dies no acompanyaven, semblava que el clima anava en contra d'ells, pluges, xafogor, torb,... Què més? Es preguntava la princesa des de l'interior del carruatge, uns beix seients esponjosos i una cortina estesa cobrint la finestra. A l’Èrika, només li agradava una estació, l'hivern. Tot ple de neu, l’afavoria molt en la seva pàl·lida pell de porcellana i la llarga cabellera rossa platí recollida sempre en una gran trossa coberta amb una toca de caps mostrant només dos flocs que cauen per davant de les orelles fregant les seves rosades galtes.



- Vés per on! Qui ho havia de dir! - cridà anhelós el cotxer en veure les entrades de la capital.



Gran part del recorregut va estar pensant el motiu pel qual es requeria la seva presència després d'haver-la allunyat de la vida acomodada que tenia de nena. Coneixia la causa de la seva anada de palau però no de la seva tornada. Van voler lliurar-la de les seves obligacions com a princesa i la van enviar a un monestir on tindria un vida tranquil·la envoltada de naturalesa i pau.



Van obrir les portes de palau i el cotxer li va oferir la seva ajuda per a baixar, la qual va rebutjar. Èrika va sentir el seu cor ser comprimit en veure l'interior de la qual havia estat la seva llar. No es creia el que els seus ulls veien. Tot el que ara l'envoltava era lúgubre, fosc, sense colors ni vida... Van sorgir nostàlgics records de nena amb els seus pares en un immens saló ple de persones d'un costat a un altre celebrant amb un gran banquet el tractat de pau entre Hongria i Polònia. Sempre hi havia un motiu per a celebrar, però, ja no semblava el mateix.



Travessà l'extens passadís a pas lleuger fins a donar amb el saló privat del rei. Estava una mica nerviosa encara que no ho mostrava, el trobava a faltar i sabia bé el que havia succeït. Una donzella li va obrir les portes i Èrika impacient va entrar intrigada. Es va topar amb una habitació fosca amb les cortines corregudes, un escriptori ple de pols i la figura d'una persona més alta i gran que ella. El va reconèixer a l'instant, però, no podia veure'l, s'ocultava entre les ombres de la profunditat de l'habitacle. La princesa no va fer ni el mínim intent d'acostar-se a ell, volia distància. Es va adonar que no sols havia canviat la superficialitat de palau sinó també el seu pare.



- Ets igual a ella - Exclamà més alt del que li hagués agradat per a si mateix sorprès. Li mantenien al corrent cada setmana sobre la seva filla, però, no el van avisar de la gran semblança amb la seva mare. Era clar que tenia trets semblants a ell, com l'aptitud superba i aquesta mirada freda que denotava ferocitat i ambició que tant el caracteritzava de jove i de la qual ara mancava.



- A qui, majestat ? -

- La recordes ? -

- No - Respongué frívola a gratcient que no anava a agradar-li, però, volia saber la raó de famosa urgència sense sentimentalisme per mitjà.



Es va formar un inquietant silenci que es va veure obligada a trencar.- Què he de fer, pare? -

- Contreure núpcies - Va anar directe i per feina, la qual cosa la colpejà amb força deixant-la totalment aclaparada

- Ella no voldria això - Va recuperar la seva rígida i distant postura per a recriminar la hipocresia del seu pare. De nena, li van jurar que mai li passaria el que la resta de dones en aquesta societat... li ho van prometre i ara la impotència i frustració l'envaïen.



- La recordes - murmurà satisfet

- On va quedar la seva promesa, Senyor ? - Era més que òbvia la molèstia de la princesa amb només mirar-la. Arrufava les celles i encara que no ho veia, li cremava el pit per la dura expressió de la seva filla. Tenia molt caràcter i podria ser un problema.



- Va perdre pes amb els anys - Va dir seguit d'un cast bufit sarcàstic pel nas amb els llavis atapeïts.

- No hi ha dret. Vostè va ser qui em va allunyar i ara pretén que em casi amb un bast aristòcrata - Estava molt segura que haurien represàlies per la seva part no anava a consentir que la manipulessin per propi benefici, ni tan sols el seu pare. Les promeses són per sempre i si t'atreveixes a trencar-la atempti a les conseqüències.



- Aviat es festejarà un ball. T'estic concedint l'opció de triar, Èrika. Tens una setmana, no la malgastis - Estava sent una mica cruel però semblava l'única forma possible de tractar-la.



Va sortir feta una fúria, va córrer fins als afores del castell amb el vestit agafat amb totes dues mans i el seu pit pujava i baixava accelerat. Els servents van deixar de fer les seves tasques només per a observar com la princesa colpejava el seu tacó en el sòl de fusta tallada, la seva toca de caps va caure a terra desfent la seva trossa mostrant la perfecta cabellera balancejant-se d'un costat a un altre i va desaparèixer per les grans portes. Es va endinsar en el bosc i va continuar corrent fins que va caure esgotada impregnant el seu vestit de seda grisa de fang. Sentia que la situació la superava i va llançar un esquinçador crit.

 
Valentina/Sara | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]