Els desperfectes
Em van explicar, per ajudar-me, dues històries sobre nadons que havien acabat com passats per la trituradora. La primera començava a la porta d'un pis. Dins el perímetre de la casa, una dona; fora el perímetre de la casa, un home. Ell volia endur-se la criatura. La vull i punt, cridava. És mig meva. Això m'ho va explicar un veí d'aquesta gent; se'ls mirava per l'espiera i el molt covard no hi va fer res. Me l'he guanyat, deia l'home, cada nit m'aixeco per adormir-la, o cada matí m'aixeco per donar-li un biberó, o cada tarda l'entretinc una estona. I tu què has fotut?, preguntava l'home. I ella responia: No et fot, a mi va esqueixar-me el cony, a mi em va alterar tot el cos, etcètera. I la conversa sobre els greuges causats per la criatura avançava sense tenir en compte la integritat física de la criatura, un tros de carn rosada i tendra, tota ella suau i copiosa, que es balancejava d'una banda a l'altra del límit perimetral del pis, ara dins, ara fora, fins que finalment va trencar-se i la dona i l'home van dir alhora: mira què has fet; cosa que provava que com a mínim, tenien algun tret en comú.
La criatura va començar a xisclar de dolor. I els pares van deixar de discutir-se almenys per un moment per carregar la criatura al cotxe i portar-la a urgències. No tenien l'hospital gaire lluny, així que no els va donar temps a discutir de la situació actual ni a donar-li les culpes a l'altre. Quan van arribar, l'home va agafar la nena en braços i la va portar a dintre ràpidament, amb l'esperança que la poguessin atendre de seguida. Van arribar a recepció i després de donar-li totes les dades de la nena els van dirigir a una sala d'espera.
Però, per sort seva, al cap de pocs minuts ja els havia atès un professional.
El metge li havia estat fent proves i radiografies fins que al final en va treure una conclusió. El metge li va dir al pare que entrés a l'habitació i va començar a explicar-li la situació de la nena. Tenia l’espatlla dreta fora de lloc i el canell esquerre trencat, i que segurament la criatura hauria de passar almenys dues nits al centre per enguixar-la i per seguir-li fent proves per assegurar-se de la seva recuperació. La mare no havia volgut entrar a parlar amb el metge perquè estava fora de sí, molt nerviosa, i no es veia en cor d’afrontar la situació.
Així que el pare va sortir de l'habitació, va anar a explicar-li a la mare què havia passat i que la seva filla hauria de passar almenys dues nits a l'hospital per seguretat. Però quan van sortir de l'hospital, es van posar a discutir en públic al mig del carrer. Estaven els dos molt enfadats l'un amb l'altre.
Així que dies després, els metges van comunicar als pares que la seva filla ja estava en condicions de tornar a casa, però amb un medicament molt pautat pel dolor i amb descans absolut.
El pare acusava la mare que ella no prestava atenció a la nena i que sempre se n’havia de cuidar ell de totes les urgències i a casa, el mateix. I la mare li deia que era totalment mentida que ella era més responsable i que el denunciaria per quedar-se amb la seva custòdia. I així va acabar la conversa.
Dies després, la mare va anar al centre policial per posar la denúncia al seu ex-home, tal com li havia assegurat. Al cap d’unes setmanes que la denúncia estigués feta, el jutge va anunciar als dos que havien estat convidats a judici per la situació de la nena. A l’adonar-se, el pare no va dir res, ell va preferir guardar-s'ho i després explicar-li al jutge tota la veritat.
Pare i mare havien contractat, per separat, un advocat per al judici. Tots dos tenien clar que volien la custòdia de la Clàudia. Pensaven destrossar l’altre per tal de sortir-se amb la seva.
Per fi va arribar el dia esperat. Quan van entrar a la sala del jutjat van acomodar-se al seu lloc i va començar la sessió.