F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

(marianuria)
IES Maria Àngels Cardona - Ciutadella (Ciutadella)
Inici: Asfíxia (Chuck Palahnuik)

Si llegeixes això, no et preocupis.

Després d'un parell de pàgines ja no voldràs ser aquí. Així que oblida-ho. Allunya't. Deixa't anar mentre segueixis sencer.

Salva't.

Segur que hi ha alguna cosa millor en la televisió. O, ja que tens tant de temps lliure, potser pots fer un curset nocturn. Fes-te metge. Pots fer alguna cosa útil amb la teva vida. Porta't a tu mateix a sopar. Tenyeix-te el cabell.

No et tornaràs més jove.

Al principi el que s'explica aquí et cabrejarà. Després es tornarà cada vegada pitjor.




Capítol 1:  Abans del caos

Si llegeixes això, no et preocupis.



Després d’un parell de pàgines ja no voldràs ser aquí. Així que oblida-ho. Allunya’t. Deixa’t anar mentre segueixis sencer.



Salva’t.



Segur que hi ha alguna cosa millor en la televisió. O, ja que tens tant de temps lliure, potser pots fer un curset nocturn. Fes-te metge. Pots fer alguna cosa útil amb la teva vida. Porta’t a tu mateix a sopar. Tenyeix-te el cabell.



No et tornaràs més jove.



Al principi el que s’explica aquí et cabrejarà. Després es tornarà cada vegada pitjor.



Podria dir-te que no et preocupis. Que tot el que et contaré a continuació és ficció. Que el final és purament estètic. Que ningú mai no ha passat per aquesta situació.



Però t’estaria mentint.



Seria una mentida dolça, d’aquelles que fins i tot s’agraeixen però que, al cap i a la fi, són això, mentides. I em podràs acusar de moltes coses, però això no farà que el que escrigui sigui menys cert, ja que si alguna cosa em defineix, és la veracitat de tot el que explico.



No sé si mai has sentit parlar del conegut “efecte papallona”, però serà un factor important en el desenvolupament del relat. Et recomano que, si no saps pas de què t’estic parlant, agafis l’aparell que més proper tenguis i busquis el significat. En cas contrari, t’estaries perdent gran part de la informació.



Tinc la sensació que la història cobra molta més vida quan és contada en primera persona així que, tot i que jo només en soc la intermediària, a partir d’ara l’explicaré com si en fos la protagonista.



No sé ni per on començar. Podria dir-vos que tinc 17 anys. Que estic a punt d’acabar primer de batxillerat. I de repetir-lo. Podria mencionar el fet que em passo les tardes tancada a casa davant la pantalla de l’ordinador i les nits en blanc mirant les parets, que cada dia semblen més petites i asfixiants. Però no sé fins a quin punt això és rellevant.



Com he arribat a aquesta situació? Tant de bo ser-ne conscient. Recordo fa 2 anys, sent una adolescent normal, amb amics i bones notes. Com he passat de ser la persona que tothom enveja a ser la per qui senten llàstima?



Quan intento recordar què em feia feliç abans, em venen petits lapsus de la meva infància, quan tot era perfecte. Anar al parc amb els meus pares, passar tardes jugant amb els amics

i perdre la noció del temps mentre pintava; quasi tan ideal que qualsevol podia dir que era perfecta.



Jo era una nena normal. Disfrutava anant a l’escola i aprenent tot el que el meu cap em permetia, que no era poc. En aquest sentit, qualsevol pensaria que era brillant en els estudis, que els meus pares no haurien de tenir motiu per queixar-se. Però res més lluny de la realitat. Si bé és cert que estaven conformes amb les meves notes, sentia una pressió constant per part del meu pare que m’impedia ser l’alumna perfecta que ells esperaven. “Algun dia seràs una advocada de primera”, “no hi haurà criminal que s’atreveixi a desafiar-te en un jutjat”. Mai no havia sentit tant d’afecte per una simple frase.



Albert, el meu pare, un dels millors advocats de la ciutat. El futur que ell volia per a mi era seguir pas per pas el seu exemple. Però jo vivia entusiasmada dins el món de la pintura; m’encantava plasmar tot el que sentia damunt un full en blanc, desgraciadament el meu pare això no ho entenia.



Tot i així tenia el suport de l’Emma, la meva millor i única amiga. Mai no he estat una nena molt sociable, encara que cal dir que no m’hi he esforçat massa; amb la companyia de l’Emma em sobrava. Ella era la típica persona que t’ajudava quan encara ni tu sabies que la necessitaves, la que et feia treure un somriure quan els dies eren color gris i, sobretot, amb la que podies comptar en qualsevol moment. Sempre em deia que tenia un talent descomunal, que havia nascut per ser pintora i això era l’al·licient que necessitava per intentar seguir el meu somni.



L’Emma i jo érem com a companyes de vida, ens coneixíem des de sempre, havíem viscut tantes aventures juntes que era pràcticament inimaginable que en algun moment això s’acabés, però tot té un final i cap de les dues estàvem preparades per aquell moment, així que vivíem cada esdeveniment com si fos el darrer.



La meva mare era un altre suport incondicional, ella i el meu pare sempre havien estat un, però notava com de cada vegada s’anaven distanciant més, no sabia per què però aquell pressentiment em feia menjar una mica el cap. Una de les coses que més em preocupava era la situació econòmica de la meva mare, ja que ella vivia bàsicament del meu pare, però això mai havia estat un problema per a ells.



L’Emma sabia que alguna cosa balbucejava dins el meu cap, ella em notava més distant del normal i, per primera vegada durant tants d’anys no havia tingut el coratge d’explicar-li com em sentia; era un tema tan delicat i tan espantable per a mi que no gosava parlar-ne. Quan em preguntava què em succeïa preferia dir-li que simplement no era el meu dia i, així va ser quan vaig deixar passar un pensament que aparentment era tan indiferent, però realment era més rellevant del que mai no hauria pensat.



Tot va canviar quan la meva vida es va capgirar radicalment, un gir tan dramàtic que avui dia encara no he estat capaç d’assimilar-ho.



 
marianuria | Inici: Asfíxia
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]