F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió / Registrar-se|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Edo Tensei (Akatsuki)
Institut Escola Londres (Barcelona)
Inici: Asfíxia (Chuck Palahnuik)

Si llegeixes això, no et preocupis.

Després d'un parell de pàgines ja no voldràs ser aquí. Així que oblida-ho. Allunya't. Deixa't anar mentre segueixis sencer.

Salva't.

Segur que hi ha una alguna cosa millor en la televisió. O, ja que tens tant de temps lliure, potser pots fer un curset nocturn. Fes-te metge. Pots fer alguna cosa útil amb la teva vida. Porta't a tu mateix a sopar. Tenyeix-te el cabell.

No et tornaràs més jove.

Al principi el que s'explica aquí et cabrejarà. Després es tornarà cada vegada pitjor.




Capítol 1:  “El Colom missatger”

El que volem dir-te és que aquí perdràs el teu temps d'alguna forma o d'altre. Potser vols saber què m'ha passat però no t'interessarà el menys mínim. Això és el que deia la carta que vaig rebre fa dos dies, em va semblar molt estrany.



En primera instància em semblava que la carta no estava acabada i la veritat és que tenia raó... La primera part de la carta no transmetia massa informació perquè no contenia quasi res. Vaig estar uns quaranta minuts pensant en quin podia ser el missatge i mirant a veure si hi havia alguna dada amagada que podria donar me algun sentit real a aquella explicació, però no vaig trobar-hi cap.



Al dia següent vaig despertar-me i el primer que vaig veure va ser a una persona amb un rostre tapat per la finestra, també no veia molt bé perquè no tenia les ulleres posades, ràpidament me les vaig posar i vaig baixar a observar que havia fet aquella persona estranya, ja que estava molt a prop de la porta de la meva casa. Una vegada avall vaig veure com una carta a la porta, com si l'haguessin passat per avall. Ràpidament, la vaig agafar i vaig veure com la persona que s'havia apropat a la meva casa s'estava anant lentament, vaig veure com entrava a un cotxe negre petit de marca Opel.



Em vaig acomodar, encendre el llum i creia que era la segona part de la carta, però no, era una carta amenaçadora, que deia que si el dia quinze de febrer no entregava les parts enteres del missatge sencer, vindrien per la força per elles. Això em va semblar molt més estrany, qui volia la carta sencera? I la pregunta més important, perquè volia la carta? El meu cap estava ple de dubtes quan de cop i volta la meva mare va irrompre a l'habitació preguntant-me què volia per dinar.



Vaig respondre una mica espantat i això se'n va notar molt. Quan la meva mare se'n va anar de l'habitació, una mica dubitativa, vaig tornar a pensar sobre la carta. Feia una hipòtesi darrera d'altra i no aconseguia sostreure cap conclusió. Anant a dinar també estava enraonant i al final vaig decidir que aniria al lloc on m'havien posat a la carta, no vaig a mentir, tenia molta por pel que em podria trobar allà. Vaig veure per sobre una mica el lloc, després me'n vaig anar molt de pressa.



El meu pare em notava molt nerviós des de l'hora de dinar, per això em va seguir fins al lloc acordat per l'entrega. La meva mare estava escoltant tota la conversació amb el meu pare, que estava confós per l'estrany motiu del perquè havia anat allà, vaig haver d'inventar una excusa ràpida. Li vaig dir que una vegada vaig anar amb els amics allà perquè ens agradava els llocs abandonats per explorar-los. El meu pare va acceptar aquella excusa, però em vaig enfadar amb ell perquè no em podia seguir així com així, no podia. Però ell em va dir que no era per posar-se així.



Van passar els dies i em van arribar dues parts de la carta a la vegada, això no obstant les va agafar el meu pare, ràpidament, ens les vaig treure de les mans i li vaig dir que eren molt importants per mi, que havia de llegir-les superràpid. Va arribar el dia quinze de febrer i per fi vaig trobar-hi el sentit al missatge de les cartes, demanava ajuda, però hi havia d'entregar-les o si no podrien venir a la força per elles.



Se'm va ocórrer canviar la lletra de les cartes, es veu que, aquella persona tenia una mala relació amb la gent que m'havia dit que li donés les cartes. Vaig decidir agafar les cartes i canviar l'estructura de les frases, les paraules, i el missatge ja no era que demanava ajuda, sinó que l'ajuda la necessitaven les persones que m'havien amenaçat, i la cosa era que a la carta posava una ubicació d'on es trobava aquella persona, la vaig trobar, era una noia rica, però tenia por perquè el seu pare devia molts diners a aquelles persones dolents. Vaig anar al punt d'entrega amb uns 6 cotxes patrulles escortant-me i els amenaçadors no van tenir per on fugir.
 
Akatsuki | Inici: Asfíxia
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]