F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Les diferències (06ariasrovirajulia)
Paidos Col·legi (Sant Fruitós De Bages)
Inici: Els desperfectes (Irene Pujadas)
Em van explicar, per ajudar-me, dues històries sobre nadons que havien acabat com passats per la trituradora. La primera començava a la porta d’un pis. Dins el perímetre de la casa, una dona; fora el perímetre de la casa, un home. Ell volia endur-se la criatura. La vull i punt, cridava. És mig meva. Això m’ho va explicar un veí d’aquesta gent; se’ls mirava per l’espiera i el molt covard no hi va fer res. Me l’he guanyat, deia l’home, cada nit m’aixeco per adormir-la, o cada matí m’aixeco per donar-li un biberó, o cada tarda l’entretinc una estona. I tu què has fotut?, preguntava l’home. I ella responia: No et fot, a mi va esqueixar-me el cony, a mi em va alterar tot el cos, etcètera. I la conversa sobre els greuges causats per la criatura avançava sense tenir en compte la integritat física de la criatura, un tros de carn rosada i tendra, tota ella suau i copiosa, que es balancejava d’una banda a l’altra del límit perimetral del pis, ara dins, ara fora, fins que finalment va trencar-se i la dona i l’home van dir alhora: mira què has fet; cosa que provava que , com a mínim, tenien algun tret en comú.


Capítol 1:  El principi d’aquell succés

Avui dia u de novembre, encara estic en xoc, no entenc ni em crec el que em van explicar la nit anterior. Ahir em van explicar la història més dolorosa i enguixadora que he escoltat mai i escoltaré mai.



Ahir a les 20:30 hores de la nit, parlant amb el del cinquè primera que havia arribat feia una setmana, m'explicava la història tan coneguda al poble per ser aterradora i anguniosa. Ell va estar present durant tots els actes, però amagat, com un covard, sense fer res per la criatura.



La Marta i el Gerard una parella feliç, de vint-i-cinc anys amb feines estables, que viatjaven, anaven al cine, sortien de festa..., qualsevol diria que eren una parella d'enamorats normals, tot comença en un tres de juny de 2020, quan la Marta es va començar a sentir malament, amb vòmits, diversos marejos, mal d'esquena, molt cansament... a més, tenia dues setmanes de retard amb la regla. Així sense pensar-s'ho més, va anar a la farmàcia i va comprar uns quants testos d'embaràs, estava nerviosa, amb el Gerard no havien parlat mai de fills, tot i això, ella estava molt emocionada, això no obstant, a la vegada no es volia emportar una decepció. No estava preparat, ningú s'ho esperava.

Va entrar al lavabo, i es va fer el test, van ser els tres minuts més llargs de la seva vida. Fins que es va decidir, va girar el test... i allà estaven dues ratlles que significaven positiu. Un gran sentiment de felicitat va envair el seu cos, estava ansiosa per poder dir-li al Gerard, volia veure com reaccionava.



Finalment, la Marta va decidir explicar-li al Gerard, va posar el test a l'entrada, on deixen les claus. El Gerard després de la seva jornada va tornar a casa a les 19:30 hores, quan va obrir la porta, va deixar les claus i va veure el test, el seu cos va sentir una felicitat tan gran que va córrer i va abraçar a la Marta. Entre els dos van decidir que tindrien el nadó.

Van passar vuit mesos des d'aquell tres de juny de 2020, era el catorze de febrer de 2021 el dia en el qual la Jana va arribar, el dia més feliç de la seva vida. A partir d'aquell dia la Marta no va tornar a ser la mateixa.



Ella no s'ho esperava, no esperava que des d'aquell moment, la seva vida es destrossés. Ella era al llit de l'hospital, esgotada. Sostenia a la seva filla als braços amb un somriure de satisfacció i emoció a l'hora, mentre esperava l'arribada del seu espòs.

Era la 01:00 hores de la matinada quan la Jana va decidir sortir, aquelles hores, la Marta estava sola a casa, ja que en Gerard treballava de nit des de que li havien canviat el torn feia tres setmanes. Ell en saber la notícia, va sortir a correcuita de la feina fins a l'hospital, estava ansiós per poder sostenir a la seva filla entre els braços, però també sentia temor, temor a ser pare.

– Com se suposa que hauré de cuidar de la meva filla?! I si no soc un bon pare?... – Es preguntava.

Quan ja va ser a l'habitació amb la seva muller i la seva filla, tenia un cúmul d'emocions a l'interior i va esclatar a plorar. Encara no podia creure que seria pare. Mai havia pensat en un nadó, no sabia com agafar un nen acabat de néixer, canviar bolquers, donar el biberó...



Finalment, després d'aquesta experiència tan maca, els tocava ser pares, ells ho havien volgut així, no es podien fer enrere, o això semblava.

Però mentre el temps passava, ells es quedaven saturats, se'ls hi queia el món a sobre. En el fons no estaven preparats per cuidar de la Jana, estaven cansats, sense força al cos, la Jana no els deixava dormir cap nit, plorava com si s'hagués d'acabar el món. Tenir a un nadó no és una decisió que s'ha de prendre a la lleugera, ells no estaven preparats i tampoc no cobraven prou per mantenir el seu piset. Els hi costava arribar a final de mes, però ni tan sols havien parat a pensar-s'ho.



Al Gerard se li va acabar la baixa per paternitat, això significava que la Marta passaria la seva primera nit sola amb la Jana.

Aquella nit va ser la causant de tot, tot el que ningú s'imaginava...



El Gerard aquell vespre estava alleujat, la seva oïda i la seva ànima, van trobar la pau i el descans després de totes aquestes nits ja passades, des que la Jana va néixer. Però, per altra banda, la Marta, estava a casa estirada al sofà esgotada de sentir a la Jana plorar, ella ja no sabia que fer perquè parés, li balancejava la bressol, la treia a passejar perquè s'adormis, li cantava cançons de bressol, la dutxava i li canviava els bolquers, fins i tot li donava el pit, tant que li havia arribat a fer mal. D'altra banda, res d'això semblava funcionar per a la petita Jana que plorava i plorava sense parar.



Així i tot, que podien fer si la Jana era tota la seva vida, l'únic que tenien i que estimaven amb bogeria.

Era una situació molt delicada, no sabien que més fer, no la poden portar a l'hospital, ni tan sols a la guarderia, a causa de la seva manca de diners, diners que necessitaven per pagar les factures i el pis. Tampoc no poden deixar a la nena a casa els avis o els tiets, ja que els avis ja eren grans i no poden aguantar el gran esforç que la Jana comporta, a més l'únic tiet de la Jana es trobava a molts quilòmetres de casa, a Canadà.



Per alegria de la Marta quan el Gerard va arribar a casa li va comentar que li canviaven el torn, ara treballa de tarda. Quan la Marta va sentir el que li deia es va quedar bocabadada, s'havien acabat les nits de soledat amb plors, podria dormir més.

Va arribar la primera nit de les pitjors que poden imaginar, el Gerard es quedava a casa, eren les 02:00 de la matinada quan la Jana va començar a somicar, el Gerard es va aixecar i la va tranquil·litzar, la Marta ni va immutar-se, continuava dormint. La Jana durant tota aquella nit no va tornar a dir res.

Quan la Marta es va despertar va veure el Gerard amb la Jana als seus braços donant-li el biberó, en aquell moment la Marta va pensar i es va adonar que això a ella mai li havia passat i les males emocions la van començar a envair - Tan dolenta com a mare soc? - Aquell va ser el pensament que ho va desencadenar tot...

 
06ariasrovirajulia | Inici: Els desperfectes
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]