F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

En Busca de la reina Perduda (joanini)
Salesians Sant Vicenç dels Horts (Sant Vicenç Dels Horts)
Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana (Anònim)

A Hongria hi havia un rei que es va casar amb la dona més bella del món. Per la seva bellesa, honestedat i bondat, la va estimar més que cap altra cosa. El rei i la muller només van tenir una filla, que era la criatura més bonica que havia existit mai. El rei l’estimava per damunt de tot.

Quan va morir la reina, es va fer un gran dol per tot el regne. Va passar molt de temps, i els barons i comtes van decidir parlar amb el rei perquè es tornés a casar, de manera que el regne no acabés en mans forasteres per falta d’un monarca. Aleshores van anar-lo a trobar i li van dir:




Capítol 1:  En busca de la Reina Perduda

A Hongria hi havia un rei que es va casar amb la dona més bella del món. Per la seva bellesa, honestedat i bondat, la va estimar més que cap altra cosa. El rei i la muller només van tenir una filla, que era la criatura més bonica que havia existit mai. El rei l’estimava per damunt de tot.

Quan va morir la reina, es va fer un gran dol per tot el regne. Va passar molt de temps, i els barons i comtes van decidir parlar amb el rei perquè es tornés a casar, de manera que el regne no acabés en mans forasteres per falta d’un monarca. Aleshores van anar-lo a trobar i li van dir:

—Majestat, No et vols casar? Segur que descobriràs a algú amb qui poder compartir la teva vida.

—Com voleu que em casi! La meva esposa mor i us dona igual. Quin poble tinc de veritat, d’on heu sortit vosaltres?

—Venim de Budapest, allà és on vivim la majoria de comtes i barons. Hem descobert un gran avanç per a la humanitat, però si no tenim reina, podríem acabar en mans forasteres i que hi hagués un gran problema.

—No ho sabia, jajajaj, així i tot, què us penseu que soc tanoca? És clar que ho sé, ara no vull estar pensant en els vostres descobriments, vull només pensar en com fer per poder dominar Hongria jo sol, perquè encara que la meva muller, se n’hagi anat, li continuaré sent fidel tota la meva vida.

—No saps que dius!! Esperem que trobis esposa com més aviat millor. Has de passar pàgina!!

—GUÀRDIES!! Feu fora aquesta gent, que només saben ficar-se en els problemes dels altres.

Els comtes i barons van acabar sent acomiadats per als guàrdies i començaren a cridar des de la porta del castell, fent enfadar als guàrdies i a la majestat.

—VOLEM UNA REINA, VOLEM UNA REINA!!

Després de 5 minuts cridant, els guàrdies van decidir obrir les portes del castell, i els comtes i barons es pensaren que acabarien negociant. Però s’adonaren que no, i llavors veieren una gran multitud de guàrdies amb llances i escuts cap a ells i van decidir sortir corrents cap al bosc que hi havia prop del castell.

Els guàrdies van seguir corrents cap a ells fins a arribar al bosc, que és on els van perdre de vista. Els comtes i barons, es van amagar a sobre dels arbres escalant el més ràpid possible per no ser atrapats. Els guàrdies en veure que els havien perdut, decidiren tornar cap al castell menys 3 guàrdies que vigilarien el bosc, per veure si trobaven a algú.

Des de dalt dels arbres, els comtes i barons s’anaven fent senyals per tal de poder comunicar-se i van decidir neutralitzar als guàrdies que passessin prop seu.

Va arribar la nit i els guàrdies van decidir fotre el camp i tornar cap al castell. Més tard els comtes i barons van baixar dels arbres i van dir:

—És de nit, fa molt de fred!! On anem?

—No podem tornar cap a casa, els nostres cavalls estan dintre del castell de la nostra majestat.

—Jo no vull saber res més de majestat, ha decidit regnar per ell sol, i no ho farà. Ell sol no pot regnar, tot el món s’enfadarà amb ell.

—Caminem una mica, que m’estic morint de fred…

Van decidir caminar fins que arribés l’alba i així va ser. Després que es fes de dia, miraculosament van trobar una granja, que aparentment estava abandonada, van decidir anar-hi, per veure si hi havia alguna cosa per menjar i recursos per sobreviure durant diversos dies. S’hi van apropar i van decidir que només passés les terres de conreu una persona de forma silenciosa, i si era segur els hi donés un senyal per poder anar cap a la granja:

—Enric, ves tu!! Ets el que més agilitat té i el més valent

—No vull anar-hi!! I si hi ha algun animal perillós, i si hi ha algú mort?

—Però què dius apa!! No eres tan valent?

—D’acord, Val, hi aniré jo. Us faré un senyal amb les mans si és segur que hi aneu tots.

L’Enric es disposà a creuar el camp de conreu per entrar a la granja, amb passes silencioses i molt curtes. Quan estava a punt d’arribar a la granja, se sent un soroll molt fort que ha anat cap a ell com d’una arma.

—Que ha sigut això!!??

—Enriic!!!! Estàs bé??

—Sii!! Estic bé!! Ha sonat molt a prop meu

L’Enric decideix seguir cap a la granja, així i tot, un home desconegut l’apunta amb una escopeta darrera del seu cap i L’Enric s’espanta.

—No et moguis —Silenciosament

—D’acord, d’acord— Aixeca les mans

—Què hi fas aquí?, és la meva propietat. Ets un altre d’aquests que em roba sempre?

—Som diversos comtes i barons que venim del castell perquè volíem que el rei es casés amb una reina, això no obstant, el rei es va enfadar i ens va enviar el seu exèrcit de guàrdies cap a nosaltres. I hem hagut de caminar fins aquí, dona’ns menjar si us plau!!

—Sou comtes i barons has dit??

—Sí, si us plau, necessitem ajuda, hi ha més gent allà— Assenyala.

—Sou amics del rei, no us penso donar res de menjar, sou tots uns corruptes.

—No, nosaltres no tenim res a veure amb el rei. Hem deixat de parlar amb ell, perquè ha sigut deslleial, i ens penedim. Només necessitem menjar, si us plau ajuda!!

—Entesos, només us donaré una mica de menjar, i per dormir aquesta nit, demà afanyeu-vos, no vull veure a més comtes i barons per la meva granja.

L’Enric va cridar als seus companys perquè vinguessin a la granja i es van dirigir tots cap a ella. Estaven morts de gana i van decidir demanar-li menjar després de tantes hores caminant per al bosc en cerca d’ajuda.

Més tard quan va arribar la nit, l’amo de la granja, va decidir deixar-los dormir on les gallines, però tots no hi estaven d’acord. Estaven molt cansats, portaven tota la nit anterior sense dormir i havien caminat durant hores i l’estable de les gallines no era el lloc ideal per poder descansar. Un dels barons anomenat Oriol li digué a l’amo de la granja:

—Senyor, em fan por les gallines. Jo no vull dormir amb elles.

—Que prefereixes dormir al bosc o amb les gallines?

—Sincerament, no t’ho sabria dir.

—Suficient que us he deixat entrar a la granja, us he donat menjar i us deixaré dormir. No hi ha altre lloc per dormir.

Llavors L’Enric va dir:

—És el que tenim, no ens queixem. Ens ha fet uns grans favors, i hem d’estar agraïts. Dormirem amb les gallines, senyor.

Quan ja era la tarda, van decidir anar a dormir, així l’endemà podrien llevar-se aviat per poder continuar caminant cap a Budapest.

Era quasi la una de la matinada i bona nit van dir-se. Excepte l’Oriol que va decidir quedar-se despert per por que les gallines sortissin de gàbia.

Després de més de dues hores dormint tots, l’Oriol, que estava despert, va decidir donar un tomb perquè li toqués una mica l’aire. Sense fer soroll va obrir la porta i va donar una volta per la granja.

Quan ja portava gairebé vint minuts caminant va sentir un soroll de lluny que semblaven cavalls venint cap a la granja. Va decidir veure el que era, i va veure un exèrcit de soldats cap a ells. Ràpidament, l’Oriol va anar a avisar als seus companys de què venien en cerca d’ells.

‒CORREUU!! Venen cap a nosaltres els SOLDATS!!

‒Però que dius Oriol!!, no vulguis despertar-nos, si us plau!!

‒Quina hora és?

‒QUE VENEN!! QUE ELS HE VIST!!

‒ORIOL, CALLA!!

‒Que algú surti a fora per a veure que passa.

L’Enric va sortir i no va veure a ningú i només se sentia els sorolls dels grills.

‒On veus els soldats‒ Se'n riu

‒ESTAVEN, aquí fa un MOMENT!!

‒No haurà sigut un malson?

‒Anem a dormir, Oriol et recomano que hi vagis tu també.

L’Oriol estava molt estranyat, ja que ho havia vist i semblava molt real, però estava molt cansat i va decidir anar a dormir.

Quan ja era de dia, els galls van despertar a tots els comtes i barons i van començar a posar tot a les motxilles per marxar.

‒Oriol, què vas veure ahir?

‒Venien, cap a NOSALTRES!! Era tan real

‒Devia ser un malson.

Mentre recollien, es van començar a sentir unes passes d’algú que s’apropava.

Es va obrir la porta de l’estable on estaven amb les gallines i...


 
joanini | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]