F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L'assassí que estimava els llibres (mohamedyatta)
IES Porreres (Porreres)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  El començament de les obres

L'endemà l'inspector Agustí Tena es desperta, amb moltíssimes preguntes que viatgen pel seu cap i que no arriben a ser aclarides. Sempre li passa el mateix quan es troba amb un nou cas. Es dutxa i berena sense ganes, ja que el seu esperit crida per poder resoldre aquest crim. Sense perdre més temps, pensant en les preguntes i en els misteris, es posa l'abric i surt tot decidit a resoldre el nou misteri tan estrany. En arribar a la seva oficina, compra un cafè calent de la màquina, per poder compensar l'insomni que ha estat provocat pel nou cas que li planteja la vida. Abans de poder seure en el seu despatx i gaudir del cafè, na Maria, una empleada que s’encarrega de fer les fotos a les escenes del crim i de tots els objectes relacionats amb l’escena, és a dir, és una fotògrafa forense, li tira un caramull de fotos sobre la seva taula del despatx.

一 Escolta, Agustí Tenaç, aquestes són les millors fotos que he pogut fer i a més són molt detallades, així que jo he fet la meva feina com toca, ara te toca a tu acabar la teva feina.

一 No me diguis Tenaç. Quantes vegades t'ho he de dir?, I no importa que diguis tot el meu nom, basta que me diguis Agustí.

一 Sí, sí, el que diguis. Ah, sí, el nostre superior demana que aquest cas quedi acabat el més ràpid possible.

一 Faré el que pugui, jo també el vull resoldre el més ràpid possible, per no tornar a tenir insom…

Abans que Agustí acabi la frase la llum de l’oficina s’ha apagat, tothom pensava que que era una errada de l’electricitat i que d'aquí a poc temps es tornaria a arreglar, i efectivament, després de 5 minuts el llum torna. Pel que pareix l’oficina no era l’única que ha quedat sense llum, sinó que tota la ciutat ha quedat sense llum. L’Agustí ho troba molt estrany, ja que no plovia i no feia faire vent perquè pogués passar una cosa així.

一 5 minuts sense llum a la ciutat, què creus que ha passat, Agustí Tenaç?

一 No me diguis Tenaç, i sobre la pregunta que has plantejat, per desgràcia no la podré respondre.

En un moment tot pareixia que tornava a ser com abans: una oficina tranquil·la amb molts casos per resoldre. Na Maria se’n va perquè li sorgeix una nova feina, i n’Agustí Tena comença a observar i analitzar les fotos, i, passant-les en troba una li crida l'atenció: era el llibre que tenia la víctima.

一 Per què un assassí es molesta en posar un llibre a la seva víctima? El més lògic seria que en Guillem Gual volgués llegir el llibre per després escriure’n una ressenya, però… Per què justament el llibre tenia de títol 𝘓’𝘢𝘴𝘴𝘢𝘴𝘴𝘪𝘯𝘢𝘵 𝘦𝘯𝘵è𝘴 𝘤𝘰𝘮 𝘶𝘯𝘢 𝘥𝘦 𝘭𝘦𝘴 𝘣𝘦𝘭𝘭𝘦𝘴 𝘢𝘳𝘵𝘴? A més, d’alguna manera aquest llibre m’ha cridat molt l'atenció 一 . Va quedar pensant l’Agustí.

Mentre l’Agustí es plantejava milers de preguntes i interrogacions, pensant en les possibles respostes que podria tenir aquest cas, el silenci que caracteritza l’oficina comença a ser interromput i altera els pensaments de l’Agustí. Què està passant aquí?! Pregunta l’Agustí enfadat. Però ell també ha quedat sorprès en veure que tots els ordinadors comencen a transmetre a un home amb una màscara d’un Faraó que li tapa absolutament tota la cara. Tots comencen a contemplar aquell home i preguntant-se entre ells qui podria ser aquest, i com havia pogut controlar els ordinadors de l’oficina. Però tots deixen de xerrar quan l'home de la màscara comença a donar el seu discurs.

一 No fa falta dir que jo venc amb mala intenció 一riure一, avui acabaré amb cents de vides devora vosaltres i ningú podrà fer res 一torna a fer una rialla encara més sorollosa.

一 Això es una mena de broma o què? Si és una broma doncs que sàpigues que no fa gens de gràcia 一va pensar l’Agustí en veu alta.

El que ha dit l’Agustí no serveix de res, ja que era un vídeo que havia estat gravat abans de ser transmès. L’home de la máscara segueix el seu discurs.

一 Suposo que ja heu vist que la llum se n’ha anat, això no era una errada de l'electricitat, sinó que ha estat una obra provocada per aquest home que teniu aquí, és a dir, jo…一L’home de la màscara torna a riure.

一 Impossible!, com ha pogut controlar tot una ciutat tot sol?! 一crida un dels empleats.

一 Deu ser un grup de gent que els controla... o què és d’una organització? 一Va pensar l’Agustí.

L’home de la màscara segueix sense perdre el fil del seu discurs.

一 Ara us esteu preguntant a veure què volia fer quan he apagat el llum de tota la ciutat. Molt senzill: en aquells 5 minuts he col·locat dues bombes!: una per demostrar que no estic mentint i l’altra per fer la meva presentació. Això sí que es diu art!. D’aquí a dos minuts després d’acabar el meu vídeo explotarà la primera obra d’art. ADEU!

El vídeo acaba i els ordinadors tornen a funcionar com abans, i el silenci a torna a dominar per complet l’oficina.



 
mohamedyatta | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]