F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Casos encreuats (masjorquera)
IES Porreres (Porreres)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  Números misteriosos

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.



L’inspector Agustí Tena, un home d’uns cinquanta anys, es disposava a deixar la seva casa per anar a treballar després d’haver-se acomiadat de la seva dona i les seves dues filles. Feia ganes quedar-se a casa amb aquell cel ple de núvols, però com que aquest tipus de paisatge ja era costum durant els freds hiverns, no pogué inventar-se cap mena d’excusa per quedar-se a casa i no anar a passar el matí omplint tones de papers amb informació irrellevant. Quan va tancar la porta de casa seva no s’hauria imaginat mai el dia que l’esperava.



Després d’arribar a la comissaria i trobar-se dins de la seva oficina preparant-se per iniciar la seva feina, una veu provinent de la porta el va saludar:

– Bon dia – digué la veu alhora que l’inspector aixecava el cap per veure de qui es tractava. Era el John, l’assistent de l’Agustí, i per dir-ho d’alguna manera, també era el seu aprenent –. Venc a donar-li una notícia, si no molest.

– És clar que no molestes, passa a dintre i conta’m què passa.

– Hi ha hagut un assassinat en un dels carrerons que dona al Passeig de Circumval·lació.

– Que bé! – Exclamà l’Agustí, però al veure com el mirava el John canvià dràsticament la seva expressió per una de més seriosa –. És a dir, que malament, quina pena – Intentà rectificar sense gaire èxit –. Però no hi podem fer res, només descobrir el culpable. A més, així no hauré d’emplenar tots aquests papers – Digué apuntant amb el dit un gran caramull de papers amb una veu molt més optimista –. Agafa el que necessitis perquè ara mateix partim.



Una vegada van poder aparcar el cotxe, es van dirigir cap al lloc concret on es va produir el crim.

– Per cert, qui és el mort? Abans no ho he demanat. L’han pogut identificar? – Demanà l’inspector al mateix temps que s’abrigava amb una jaqueta per protegir-se del fred. Els núvols que havien sortit el matí havien tornat molt més foscos, fins al punt d’amenaçar amb una pluja imminent.

– Si – Respongué el John –. Ha estat identificat com Guillem Gual.

– No pot ser, el Guillem Gual?

– Això ens han dit, per què? El coneixia? – El John es preocupà de seguida davant l’opció que el mort fos un conegut proper del seu superior.

– O tu no? Els nois d’avui en dia no coneixeu ningú, només sabeu estar amb l’ordinador, us farien creure que la Mare de Déu es nom Joana! - Digué l’Agustí amb un to de veu una mica despectiu –. El Guillem Gual era un dels periodistes culturals més reconeguts en l’àmbit nacional, la seva especialitat eren les ressenyes de llibres. Però ara ho hem de deixar anar, primer de tot anem a demanar als veïns si veieren res estrany ahir vespre.



Ja havent interrogat tots els veïns, i havent obtingut la mateixa resposta de tots: Ahir vespre no es va sentir res, pareixia una nit tranquil·la com totes les altres, van decidir pegar una ullada al cadàver. Aquest es trobava estirat amb la panxa mirant cap a terra, amb els ulls tancats i la boca una mica oberta. Li van revisar les butxaques per comprovar si tot havia estat resultat d’un robatori del qual n’havia sortit mal emparat. Estaven plenes, ni la cartera ni el mòbil havien desaparegut, així que podien descartar l’intent de robatori. Una vegada amb el contingut de les butxaques guardat dins bosses hermètiques van voltar el cos per examinar l’altre costat. En girar-lo es trobaren amb la ferida provocadora de la mort, una punxada directa al cor. Però també se n’adonaren de dues altres coses, la primera, que no era difícil de notar, era que a la camisa interior del cadàver hi havia escrit un número, el dotze per ser precisos. Finalment, també hi veieren un llibre, L’assassinat entès com una de les belles arts, que tenia com a autor a Thomas de Quincey, un autor que cap dels que es trobaven presents foren capaços de reconèixer. Mirant de més prop se n’adonaren que el llibre en concret tenia el número de l’edició remarcat amb retolador, era un llibre de la primera edició.

– Que significa tot això? –. Demanà el John al seu superior.

– No ho sé, però ens tocarà descobrir-ho.

 
masjorquera | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]