F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El començament (luciaescobar)
IES Porreres (Porreres)
Inici: Uns quants dies de novembre (Jordi Sierra i Fabra)

Dia 1 (Dijous, 15 de novembre de 1951)

Li feien mal els peus.
Se li encartonaven les cames.
No li importava caminar. El cansament s'acumulava de mica en mica fins a arribar al final. Els músculs no s’adormien, es mantenien actius. Però estar dret, quiet, immòbil, o a tot estirar fent un parell de passes amunt i avall, el matava.
I començava a estar mort.
Cap bar a prop, per vigilar còmodament assegut i, a més, prenent alguna cosa calenta.
—Maleït sigui, Fortuny...
Va fer espetegar la llengua. En el fons, la culpa no era pas del seu nou amic, company, soci, com volgués dir-ne. La culpa era seva, per haver acceptat la feina de fals detectiu. Seva i de la Patro, que l'animava «perquè fes alguna cosa», «perquè no li caigués la casa al damunt», «per guanyar uns diners extres», «per ajudar el pobre David, que encara s’estava recuperant de l’atropellament que havia patit a l’octubre».




Capítol 1:  El començament

Li feien mal els peus.

Se li encartonaven les cames.

No li importava caminar. El cansament s'acumulava de mica en mica fins a arribar al final. Els músculs no s’adormien, es mantenien actius. Però estar dret, quiet, immòbil, o a tot estirar fent un parell de passes amunt i avall, el matava.

I començava a estar mort.

Cap bar a prop, per vigilar còmodament assegut i, a més, prenent alguna cosa calenta.

—Maleït sigui, Fortuny...

Va fer espetegar la llengua. En el fons, la culpa no era pas del seu nou amic, company, soci, com volgués dir-ne. La culpa era seva, per haver acceptat la feina de fals detectiu. Seva i de la Patro, que l'animava «perquè fes alguna cosa», «perquè no li caigués la casa al damunt», «per guanyar uns diners extres», «per ajudar el pobre David, que encara s’estava recuperant de l’atropellament que havia patit a l’octubre».

—Per a ajudar el David, si som germans, però no sé res de ell, i el no sap res de mi, som dos desconeguts que viuen en la mateixa casa, res més.

Si la Patro mai m'hagués recomanat per a aquest treball estaria ara mateix en el meu llit llegint l'últim capítol que em queda del llibre La Veritat Espanta.

Però soc aquí, al carrer amb fred i a sobre no em varen explicar res del treball, el Domenico Fortuny només em va presentar la resta dels companys i em va donar aquest auricular bluetooth típic de negocis i em va dir que Leticia ja em donaria indicacions, ella s'encarrega de cercar informació i possibles pistes.

—Hola, Àlex, soc la Leticia, m'escoltes bé?

—Hola, sí, t’escolto.

—D'acord, t'explicaré de què es tracta tot això i el que has de fer.

—D’acord.

—Primer de tot donar-te les felicitats, realment el Sr.Fortuny no serà cap company teu, ell serà el teu cap. Et volia conèixer i saber com eres abans de contractar-te, per això es va fer passar per un company. Tot això d'abans era una prova, i l'has passat, així que ara t'explicaré de què es tracta tot això. No sé si hauràs sentit parlar sobre l'assassí de l'arracada.

—SÍ, vaig escoltar algunes coses.

—Aquest assassí es dedica a matar a dones; és molt conegut perquè a totes les seves víctimes, els lleva l’arracada esquerra.

—I per què el cercau?

—Ara t'ho explico. Una de les seves víctimes va ser la germana del Sr. Fortuny, la Donatella Fortuny. Pel que hem pogut anar deduint gràcies a mesos de recerca és que totes les seves víctimes tenen coses en comú. Alguna de les coses és que solen tenir entre 25 i 35 anys. El període de temps en què torna a atacar a alguna de les seves víctimes és entre 50-60 dies. I pel que ens van contar els familiars d'aquestes víctimes, abans de la seva mort solen sortir més de l'habitual de casa.

—Sí que teniu molta informació.

—Així és, varem estar més d’un any amb tot això.

—I per què el Sr. Fortuny està tan obstinat a atrapar a l'assassí de l'arracada?

—El motiu és obvi; vol venjar la seva germana. El li tenia molta estima. En assabentar-se que va ser assassinada va jurar que trobaria l'assassí fins a venjar-la, però aquest era el motiu principal. Fa temps l'anava a deixar però a mesura que es varen anar reportant més casos va jurar que l’atraparia perquè ningú més hagués de sofrir.

—I què és el que he de fer?

—Uns dels nostres companys, gràcies a un parell de contactes, va esbrinar que l'assassí de l'arracada apareixerà sobre les 23.30 h.

—Llavors se suposa que ha d'arribar d'aquí una estona.

—Sí, posa molta atenció.

—D’acord.

Ja no em parla, crec que m'ha penjat, no n’estic segur—Hola?—no em respon, suposo que sí que ha penjat. Bé ara cal que vigili si apareix algú.

Han passat més de 20 minuts. Es veu que aquest assassí no és molt puntual, encara que també és cert que hi ha probabilitats que no vingui i que aquesta informació sigui falsa.

—Cridaré a la Leticia. Hola? Leticia, ets tu?— M'ha atès i sento algunes veus, però no crec que sigui ella. Hi deu haver gent conversant, encara que més aviat sembla una discussió, m'hauran atès sense voler?

—Hola! Soc jo, la Leticia! Perdó estava parlant amb una altra persona, digue-m, perquè em cridaves, tens pistes?

—Et cridava per això, de moment no ha aparegut ningú; ja fa gairebé mitja hora que soc aquí.

—Però has mirat pels altres carrers o t'has quedat en el mateix lloc d'abans?

—Doncs, encara soc al mateix lloc d’abans.

—Així és normal que no trobis ningú. Et vaig donar una ubicació per on no passés gaire gent per a no aixecar sospites. Camina una mica a veure si veus algú.

—D'acord.

Bé, realment ara puc anar per molts de carrers però he d’anar amb compte de no semblar gaire sospitós, ja que si és cert que vindran, aixecaré moltes sospites i és el que menys vull. És una recerca que els ha portat molt de temps. Ara que ho penso si torno amb informació i ho faig bé, podria ascendir, encara que realment no m'han explicat res de com o què he de fer en els pròxims dies. Bé, de moment li he donat una bona impressió al Sr.Fortuny. Ara només em queda fer bé el meu primer treball i després he de controlar tot així com avança el temps.



 
luciaescobar | Inici: Uns quants dies de novembre
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]