F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Un nou detectiu a la ciutat (Francesc Roman Galan)
IES Son Cladera (Palma)
Inici: Uns quants dies de novembre (Jordi Sierra i Fabra)

Dia 1 (Dijous, 15 de novembre de 1951)

Li feien mal els peus.
Se li encartonaven les cames.
No li importava caminar. El cansament s'acumulava de mica en mica fins a arribar al final. Els músculs no s’adormien, es mantenien actius. Però estar dret, quiet, immòbil, o a tot estirar fent un parell de passes amunt i avall, el matava.
I començava a estar mort.
Cap bar a prop, per vigilar còmodament assegut i, a més, prenent alguna cosa calenta.
—Maleït sigui, Fortuny...
Va fer espetegar la llengua. En el fons, la culpa no era pas del seu nou amic, company, soci, com volgués dir-ne. La culpa era seva, per haver acceptat la feina de fals detectiu. Seva i de la Patro, que l'animava «perquè fes alguna cosa», «perquè no li caigués la casa al damunt», «per guanyar uns diners extres», «per ajudar el pobre David, que encara s’estava recuperant de l’atropellament que havia patit a l’octubre».




Capítol 1:  El començament


Abans de contar el que va passar tornem uns mesos enrere, això era una tarda d’estiu normal i corrent, en Pau, el nostre protagonista, havia quedat amb el seu amic, Toni, havia d'anar a un bar que estava a uns minuts de la seva casa. Mentre caminava anava pensant en què havia de cercar un treball per guanyar uns quants doblers per pagar les coses de la seva casa, el menjar…

Quan va arribar al lloc on havia quedat no va veure que en Toni hi fos, llavors va seure per esperar-lo, en Toni estava arribant, però, no estava sol, anava amb dues persones més, anaven vestits molt formals, amb un maletí negre. Quan varen arribar es varen seure i varen obrir el maletí, li varen ensenyar unes fotos d’un home molt ric, anomenat Rike, ells varen dir que aquest home robava i assassinava la gent, en Pau, els mirava de forma desconcertada, perquè no sabia per què li dirien a ell aquestes coses, els homes li varen dir que cercaven gent per detenir a aquest home, per cercar proves dels seus actes. En Pau li va dir a aquests homes que s’ho pensaria.



Varen passar els dies i en Pau no sabia el que havia de fer, la seva germana, Patro, li deia que havia d'acceptar, per què així guanyaria doblers per pagar les seves coses, en Pau després de fer-hi moltes voltes, va cridar a en Toni, li va dir que acceptava el treball, en Toni va acompanyar-lo a l’edifici on estava la seu del seu treball nou. Li va dir on estava l’habitació on explicarien com treballen i la següent operació que hauria de fer. En Pau va descobrir que eren uns detectius i que anaven cercant pistes de gent que feia un mal a la ciutat, a ell el volien per fer de detectiu, en Pau va acceptar, li varen dir que si acceptava pagarien totes les seves despeses.



Després d’uns dies varen cridar a Pau per començar a planejar el pla. En Pau va anar a la seu i després d'acabar de dir com es faria el pla, varen ficar-lo a una sala hologràfica, li varen dir que aquella sala tenia tot l’equip necessari per recrear molts escenaris de combat perquè ell entrenés, en Pau quan va sentir la paraula “combat” va pensar que li podien passar coses molt dolentes per haver acceptat el treball, però va seguir endavant.

Un dia acabant d’entrenar va conèixer a en David, que era uns dels homes del parc que duien el maletí, ell li va dir que no es preocupés, que no li farien res de dolent, llavors en Pau va seguir entrenant durant dies, setmanes…

Va arribar octubre, i una mala notícia per a en Pau, en David va patir un accident que li deixaria fora de servei durant mesos, això va fer que ell entrenés més per fer la missió amb èxit, però això significa una altra cosa, queda un lloc en l’equip per fer la missió, de cop va aparèixer una dona, anomenada Nelly, ella ocuparia el lloc d’en David. Li varen dir, a en Pau, que era una companya seva des de fa molt, però se n'havia anat a viure als Estats Units per combatre contra un hacker. Na Nelly va contar com havia resolt el problema del hacker als Estats Units, i tots varen quedar al·lucinant. Ja tot arreglat, l’equip de detectius va començar a entrenar-se dia a dia per derrotar en Rike.



Al mes següent va arribar-li un correu a en Pau, era anònim, el correu deia el següent:

- Sé el que voleu fer, però no ho permetré

En Pau no va contestar, ho va dir en la seu i els seus companys varen intentar rastrejar d'on era el missatge, però no varen poder esbrinar-ho, el que ho ha enviat pareix que sap d’informàtica.



A partir d’aquell moment ells sabien que havien d'enfrontar-se a una amenaça major, haurien de fer un altre pla, perquè ells havien pensat de hackejar les càmeres de seguretat per colar-se, però sabent que ells podien fer coses amb la informatica es podria complicar la cosa.



Na Nelly va dir a l’equip que en Rike no treballava sol i que potser no sols sabien d’informàtica.

 
Francesc Roman Galan | Inici: Uns quants dies de novembre
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]