F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Els veritables somnis. (Hannah Menting)
IES Porreres (Porreres)
Inici: La Faula (Guillem de Torroella)

Us vull contar una aventura que vaig tenir no fa gaire, com veureu tot seguit. Va ser el matí de Sant Joan, el temps era clar i l’oratge net, i jo, que era a la vall de Sóller, pel goig que feia la verdor de l’estiu, vaig anar cavalcant tot sol cap a la vora del mar, al port de Santa Caterina. El moment era màgic i vaig fer trescar camps a través el meu cavall, que era un bon destrer. La bèstia era molt àgil girant a dreta i esquerra i, com que el coneixia bé, em va venir de gust que s’esbravés. Però hi ha capricis que acaben sent poc assenyats i el vaig fer córrer amb tant de braó que es va posar a suar. Aleshores, per donar-li gust, vaig desmuntar, el vaig agafar per les regnes i el vaig portar a tocar de l’aigua, que sabia que d’aquesta manera els cavalls s’apaivaguen.

I vet aquí que, quan vaig voler muntar de nou per tornar-me’n, em crida l’atenció dintre del mar, no gaire lluny de la costa, tot just al trencant de les onades, un peixarro molt gros, com una roca arrodonida. Era ben bé com una balena que estigués encallada a la sorra, immòbil, igual que un escull. Al capdamunt hi havia un papagai magnífic, amb les plomes acabades de mudar. En veure’l em vaig quedar bocabadat, perquè prou que sabia que es crien molt lluny, a l’altre costat del mar. Convençut que el papagai era al cim d’un escull, em vaig afanyar a muntar dalt del cavall:

—Som-hi —vaig dir-me—, que encara que acabi tot xop, vull atrapar aquest papagai.




Capítol 1:  La cascada desconeguda

Us vull contar una aventura que vaig tenir no fa gaire, com veureu tot seguit. Va ser el matí de Sant Joan, el temps era clar i l’oratge net, i jo, que era a la vall de Sóller, pel goig que feia la verdor de l’estiu, vaig anar cavalcant tot sol cap a la vora del mar, al port de Santa Caterina. El moment era màgic i vaig fer trescar camps a través el meu cavall, que era un bon destrer. La bèstia era molt àgil girant a dreta i esquerra i, com que el coneixia bé, em va venir de gust que s’esbravés. Però hi ha capricis que acaben sent poc assenyats i el vaig fer córrer amb tant de braó que es va posar a suar. Aleshores, per donar-li gust, vaig desmuntar, el vaig agafar per les regnes i el vaig portar a tocar de l’aigua, que sabia que d’aquesta manera els cavalls s'apaivaguien.


I vet aquí que, quan vaig voler muntar de nou per tornar-me’n, em cridà l’atenció dintre del mar, no gaire lluny de la costa, tot just al trencant de les onades, un peixarro molt gros, com una roca arrodonida. Era ben bé com una balena que estigués encallada a la sorra, immòbil, igual que un escull. Al capdamunt hi havia un papagai magnífic, amb les plomes acabades de mudar. En veure’l em vaig quedar bocabadat, perquè prou que sabia que es crien molt lluny, a l’altre costat del mar. Convençut que el papagai era al cim d’un escull, em vaig afanyar a muntar dalt del cavall:


—Som-hi —vaig dir-me—, que encara que acabi tot xop, vull atrapar aquest papagai.


Sabia que aquest papagai era únic, es el que pensava. Al meu país no hi havia animals exòtics, ni molt manco un papagai tan magnífic. El papagai tenia unes plomes tan vermelles que feia mal mirar-les. També tenia tres plomes blaves, d'un blau que em recordava el cel a l’estiu. Estava a punt d'agafa-lo i pensava en els beneficis que em podriadonar, però només vaig poder arrebassar-li una ploma. Era la ploma més bonica i suau que havia vist.


El papagai estava asustat i amb la ploma a la mà em vaig sentir dir:


-No em basta la ploma, vull tot el papagai-.


Vaig veure per on volava i el vaig seguir amb el meu cavall. Em va sorprendre la velocitat amb què volava i no ho trobava normal, però aquest pensament va desaparèixer a la vegada que vaig pensar què no era un ocell com els que coneixia. Era únic i em fascinava.


El papagai es va aturar devora una cascada. No l’havia vist mai en la vida.


Me passava els dies per el bosc amb el meu cavall per explorar la zona, però el que veia en aquell instant no ho havia vist mai. De sobte vaig veure el papagai volant dins la cascada. Ho trobava estrany, cap ocell volaria dins una cascada, ni un papagai tan únic, magnífic i bonic.



A mi m'encanta descobrir coses noves i volia, no, necessitava tornar a veure el papagai tan bonic.


Estava assegut damunt pedra davant la cascada esperant que tornés a sortir, però no ho feia. Tenia una idea, però era tan inusual que la vaig eliminar del meu cap. Esperant durant més temps vaig tornar a la idea inusual que tenia abans. La idea era entrar a la cascada i descobrir què hi havia a l’altra banda. Em vaig preparar i vaig entrar.

Quan estava davall l’aigua notava que era tèbia i el sentiment que em donava l’aigua damunt la meva pell era de tranquil·litat. Vaig seguir entrant i em vaig trobar a un altre món.


No sabia on em trobava, però estava segur que ja no era a la vall de Sóller.



La meva primera paraula quan vaig entrar en aquest lloc desconegut fou


- Impressionant!!-.


Observant el lloc a primera vista em recordava a una història imaginada que em contava la meva mare quan era jovenet. El lloc es deia Somnium Mudi. Estava ple de color vius, amb una temperatura en què no tenia ni calor ni fred. M'havia fixat en els animals que es passejaven. Tots eren animals exòtics de colors que no havia vist en la meva vida. Per un motiu desconegut em sentia molt bé allà, massa bé.


Estava observant cada moviment que es feia amb els meus ulls. No em vaig moure. No sé si era perquè tenia por que veiessin una criatura com jo normal però estranya per ells, o perquè tenia por que allò fos un somni tan bonic que no volia despertar-me.


Seguint observant, em vaig tornar recordar del papagai tan bonic que buscaba. El papagai era la raó per què havia entrat en aquell món. Em vaig decidir a caminar i cercar-lo i a cada passa que feia trobava alguna cosa més meravellosa que l’altra.


No sabia quant de temps feia que caminava, em vaig aturar per descansar un poc i en el moment que em volia rendir de trobar el papagai, el vaig veure.


Era més bonic del que m'havia imaginat. El vermell de les plomes ara era un vermell més brillant, però no li feia molt de cas, pensant on em trobava en aquell moment.


El papagai s’havia fixat em mi, em començava a fer por. Podia veure el ulls del papagai, eren del mateix blau que les tres altres plomes que tenia.


Veia que el papagai havia estès les ales i volava cap la meva direcció. Em vaig protegir la cara amb els meus braços i de sobte vaig sentir una veu que em deia:


-M’has trobat- Amb una veu d'àngel.


Era una noia molt bonica, em mirava amb un somriure tan càlid... Tenia el cabell del mateix color de les plomes del papagai i uns ulls tan blaus… que no sabia què contestar-li.


Aviat vaig entendre la situació i li vaig demanar:


-Ets el papagai que havia seguit tot el temps?-. No em podia creure que fes aquest pregunta a qualcú. Ella seguia amb la mateixa mirada càlida i em contestava:



-Sí, el meu nom és Ignis i estàs aquí, al món Somnium Mudi.-


No em podia creure el que me deia. Parlava del mateix món de les històries de ma mare?
 
Hannah Menting | Inici: La Faula
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]