F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

(Vega8)
Col·legi Mestral - Eivissa (Eivissa)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  Pum pum



Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.



La policia va començar a tapar el cos mentre l’inspector Tena l' observava, el volien deixar tal qual fins que els forenses arribessin, però un gran sentiment d'impaciència va fer que Tena agafés aquell llibre que tant l’estava fent dubtar. Allò era un joc maquiavèl·lic o tan sols una mera casualitat? Clarament, per respondre aquella pregunta, era necessari actuar el més ràpid possible.

Agustí li va donar el llibre al seu company, l'inspector Carles Guasch, mentre tractava d'explicar-li a la policia la gravetat de l'assumpte, no es tractava de esperar unes horetes fins que els metges arribessin, aquest cas era especialment peculiar i Tena tenia el pressentiment que el pitjor encara no hi havia arribat.

Carles i Tena van començar a caminar cap a les seves cases. Carles va fer un gest amb el cap i li va retornar el llibre a Tena.

-Què penses fer amb ell?

-El vaig a llegir.

-En una nit?

- Exacte.

-Però... no dormiràs...

-Dona igual, crec que potser hi hagi alguna resposta en ell, no seria d’estranyar.

-I si només l'estava llegint el crític?

-Justament relacionat amb un assassinat? No, no ho crec.

Carles va assentir amb el cap, quan els dos varen arribar als seus cotxes, varen acomiadar-se i cadascú es va dirigir cap a la seva casa. Aquell dia la ciutat de València no estava molt transitada. Just quan anava a posar la ràdio per deixar de pensar una mica en el que acabava de succeir, el mòbil de Tena va sonar.

-Digui?

-Hola pare.

-Hola Lucia! Com estàs?

-Bé bé. Com pot ser que estiguis tan despert si és molt tard!? Aquí a Nova York ja són les sis de la tarda! Pensava que no m‘agafaries el telèfon!

-Ja ja, estaria millor dormint, però m'ha sorgit un cas bastant sospitós...

-De veritat?

-Sí, sí... la història és molt llarga, millor demà t'explico amb més informació i precisió.

-Val...

- Què tal els exàmens? És molt difícil l'inici d’especialització com a forense?

-Buf... molt, però de moment crec que els exàmens que he fet els aprovo.

-Genial filleta...

-Papi, t'he de deixar, m’estan cridant per l'altre telèfon de l’hospital. Demà en parlem...

-Val, una abraçada.

- Adéu.

Va aparcar al garatge i va obrir la porta de la casa, la seva dona estava asseguda a la butaca veient CSI Las Vegas.

-
Ja m'estava preocupant. On t’havies ficat?

-Un assassí ha deixat aquest llibre a les mans de la seva víctima. (Agustí li va donar el llibre a l'Amanda).

-Uish, sí. El vaig llegir a la carrera. És un llibre molt... rar. A jo em donava por llegir-lo a la nit i havia de llegir-lo durant el dia. Ja sé que sona com si fos una covard, però és un thriller molt inquietant, la veritat.

L'inspector va riure i li va fer un petó al cap.

-Doncs, jo em vaig al despatx a llegir-lo. Intentaré no tremolar de por...

-Eh! No et riguis, tonto! Ja veuràs, ja...

L'inspector es va anar rient cap al seu despatx i es va asseure a la seva cadira. Quan va obrir el llibre i el va començar a llegir, es va trobar amb l'inesperat per als demés però l'esperat per a ell. Algunes lletres d'oracions a dins del llibre estaven subratllades en negreta. Tena va agafar un paper i un bolígraf, i a mesura que va continuar llegint el llibre, va apuntar tot allò que estava marcat. Al principi només eren lletres que s'ajuntaven, però als últims capítols també hi havia signes de puntuació i nombres. Quan va arribar a la fi, mig traumatitzat pel contingut del llibre, va mirar el que havia escrit al paper:

pum pum, pum pum. Constitit. 8:30

Aquella informació no tenia sentit, a més, allò estava en llatí. L'inspector no entenia res. Què volia dir? Va mirar el rellotge. Eren les cinc del matí i volia respostes. Va anar cap al seu dormitori i va despertar suaument a la seva dona. Ella era professora de llatí i l'única amb la capacitat necessària per desxifrar aquella frase.

-Agustí? Què vols? És molt de matí encara... (va dir adormida).

-Només una coseta...

-Oh! Estàs boig. El què?

-Què vol dir això?

Agustí li va mostrar tot el conjunt de lletres que havia escrit a aquell paper arrugat.

- Mmm... no sé què vol dir pum pum, però Constitit vol dir aturat... i els nombres tampoc sé què volen dir...

-Val, gràcies Amanda...

Tena va tornar al seu despatx, volia continuar pensant... Pum pum? Aturat? 8:30? Què era tot allò? Estava tan cansat que es va adormir damunt de tots els apunts del cas.

De sobte, el seu mòbil va sonar. Eren les 11:00 del matí! El va agafar.

-Inspector Tena, qui crida?

-Hola Tena. Soc Carles. Fes les maletes, ens anem a Mànchester.

-Com? Espera, què? A Mànchester?

-Sí... m'acaben d'avisar. Hi ha hagut un assassinat, el mort porta un llibre a les mans, després ens donaran més informació. Però, atès que el cas està relacionat amb el d'ahir, hem d'anar i veure el cos.

-Oh, val. I quan sortim?

-A les 13:00. Així que no arribis tard.

-Val, gràcies Carles.

Tena va agafar el més important per uns dies a Mànchester, va parlar amb la seva dona de tot el que acabava de passar, li va explicar que s'havia d'anar i varen acomiadar-se.

-Vés amb compte! I no em cridis a la tarda perquè estaré donant classe! Petons! (Li va dir Amanda una mica preocupada).

Agustí va sortir el més ràpid possible, va anar a l’aeroport i allí es va trobar amb en Carles.

- Hola Tena.

-Hola Guasch.

-Notícies?

-Sí, però millor embarquem i entrem a l’avió, i et mostro el que m'ha enviat la policia de Mànchester.

Quan ja havien fet tot el procés d'entrada, es varen asseure a les butaques de l’avió. Carles li va donar a Tena el mòbil amb el missatge ple d’informació i aquest va començar a llegir:

Nom de la persona trobada: Eric Morrison Dalas.

Informació extra obtinguda del mort: crític literari.

Lloc i hora de la mort: Upper Chortlon Road, 8:30.

Peculiaritats respecte a l'assassinat: el mort portava un llibre (L'art de matar, de Jonathan Santlofer) i, segons l'informe forense, li havien fet una perfecta incisió al pit, al mort li faltava el cor.

Tena va parar de llegir, les mans li van començar a tremolar.... 8:30? Aturat? Pum pum? Li faltava el cor?

 
Vega8 | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]