<div style="\"text-align:" center;\"="">
L'ASSASÍ QUE ESTIMAVA ELS LLIBRES
El cos deenGuillem Gual,estavacol·locat d’una manera molt peculiar. Abans de que s’emportessin elcadàverl’inspector AgustíTenael va observar detingudament. El cosestavade costat, amb una mà sobrel’altre,les camesrecolzades unaa sobre de l’altrei anava vestit amb una mena de llençol de color blanc.Es van endur el cos, mentre l’inspector rumiava.Al'autòpsiano s’hi detectavacap cop, cap senyade defensa, cap substància dins del seuestómacque l’hagués pogut matar, res. Els resultats de l’autòpsia es van portar a lapoliciai es van estar estudiant durant setmanes,no podia ser que sense cap raó en Guillem Gual hagués mort.
D’altre banda, es buscaval'assassí, amb moltes dificultats, però, ja que sense saber el motiu de la mort era molt complicat trobar al responsable d’aquesta.
Es van interrogar a desenes de persones però res.
L’agustíTenava estar investigantpossiblesassassins. Va acabarremuntant-sea undiaride l’any 1963, on va trobar la mortd’un home d’aproximadament uns 40 anys, el que mésestranyli resultava era queal diari explicava que el cadàver estava col3locat d’una manera.
L’inspector en llegir això va buscar la persona quehaviaescrit aquellarticle,el va trobar, Ramon García, era el seu nom.
Va ferun munt detrucades fins arribar al’empresa encarregada d’aquell diari, va demanar per enRamon García, però aquella empresa assegurava no haver contractat mai a cap Ramon García. L’inspector no enteniares, peròtot i aixíva continuar buscant a l’autor.
Hores més tard, va trobar una segona empresa involucrada en aquell diari, va trucar, iaquest cop va tenir sort, va demanar l’adreça, c/ Sant Josep nº28.
Sense pensar-ho dos cops va agafar el cotxe i va anar.
Un cop va arribar, va tocar al timbre i una dona d’avançada edat va obrir la porta. L’inspector va demanar per enRamonGarcía. La dona va preguntarquepassava, tot seguit, l’inspector li va explicar:
-Passi, passi.Deia la dona.
-El meu marit, pateixd'Alzheimer. Li explicava a l’inspector.
Van entrar dins d’una habitació antiga, a dins hi havia en Ramonestirat a un llit.
L’inspector li va explicarperquè estava allà, i que necessitava d’ell.L’home, que semblava que no entenia el que passava, de sobte va deixar de moure’s imàgicament va començar a explicar:
-Aquell cas va acabar amb uninnocent, anomenat MartínMolina, auna presó de Lleida.
No va dir res més, però per l’Agustí era més que suficient.Va marxar corrents. Quan va arribar a casa seva, va posar a investigar presons a Lleidai va trobar una força semblant a la que buscava. Al matí següent va dirigir-se fins aquella presó. Un va arribar va preguntar per en MartínMolina, però vaassabentar-sede que aquell homes’haviasuïcidatpocmesosdesprés d’haver entrat a lapresó, deixant una carta, per la seva dona explicant que erainnocent.
Va tornar a casa seva, i es va adonar deque si en Martín Molina no eral'assassíd’aquell home mort al 1963, el veritableassassíseguís lliure. I sitenia relació amb l’actualassassí? Eraunassassíen sèrie que anys després tornava a matar? Si era la mateixa persona, perquè havia estat tant de temps sense matar a ningú?