F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Un crit atrapat en el meu interior (sanchezalvarez)
IES Sant Agustí (Sant Agustí Des Vedrà)
Inici: Uns quants dies de novembre (Jordi Sierra i Fabra)

Dia 1 (Dijous, 15 de novembre de 1951)

Li feien mal els peus.
Se li encartonaven les cames.
No li importava caminar. El cansament s'acumulava de mica en mica fins a arribar al final. Els músculs no s’adormien, es mantenien actius. Però estar dret, quiet, immòbil, o a tot estirar fent un parell de passes amunt i avall, el matava.
I començava a estar mort.
Cap bar a prop, per vigilar còmodament assegut i, a més, prenent alguna cosa calenta.
—Maleït sigui, Fortuny...
Va fer espetegar la llengua. En el fons, la culpa no era pas del seu nou amic, company, soci, com volgués dir-ne. La culpa era seva, per haver acceptat la feina de fals detectiu. Seva i de la Patro, que l'animava «perquè fes alguna cosa», «perquè no li caigués la casa al damunt», «per guanyar uns diners extres», «per ajudar el pobre David, que encara s’estava recuperant de l’atropellament que havia patit a l’octubre».




Capítol 1:  Pagaré pel que no he fet

Després d’uns mesos.



ーI tu on estaves?

ーEstava esperant una amiga, ja t’ho he contat moltes vegades, Amer. Sempre em preguntes el mateix, ets un pesat. Et contaré tot el que va passar. Jo estava al bar berenant i es va fer tard i, com que havia quedat amb na Clara, vaig marxar ràpidament. Estava tan nerviós que no vaig parar a pensar de mirar la carretera i va ser quan em varen atropellat. Au, ja ho saps, content?

ーE, ee, espera...!!



Estava fart de n’Amer, des que vaig tenir l’accident mai no parava de preguntar-me com va passar i jo intento oblidar-me’n, sobretot que Maluc havia mort per intentar investigar qui havia estat el que em va atropellar, ja que va seguir la carretera sense preocupar-se’n, però amb aquell noi era impossible.



Vaig continuar amb la compra que la mare m’havia demanat. Vaig perdre de vista n’Amer, no obstant això em semblava que un home em mirava molt estrany. Jo pensava que serien al·lucinacions meves i no em va preocupar gaire.

En arribar a casa vaig deixar les bosses a terra i, seguidament, trucaren a la porta.



ーQui és? ーvaig preguntar estranyat, però no vaig rebre cap resposta.



Intrigat, vaig mirar pel forat de la porta, i no hi havia ningú. Minuts més tard varen tornar a trucar i aquesta vegada vaig obrir la porta i tampoc hi havia ningú, però en fixar-me vaig veure un sobre a terra.



Vaig entrar a casa i vaig obrir-lo. Dins hi havia una fotografia d’en Maluc, això sí que no m’ho esperava! Tremolant, vaig girar-la i hi havia una frase feta amb lletres de diari i revistes: “Pagaràs pel que has fet”. El meu cor es va començar a accelerar cada vegada més, fins al punt que vaig perdre la consciència.



Quan vaig recuperar el coneixement, el primer que em va venir al cap va ser la imatge d’aquell noi. “I jo què faig ara?”, vaig pensar. De sobte, va arribar la meva mare a casa. Vaig amagar ràpidament aquell sobre, no volia preocupar-la.



Aquella nit no vaig poder dormir quasi res. M’envaïa una pregunta al cap: “Per què m’ho enviaven a mi?” Jo no havia fet res, és més, jo era la víctima.



De matinada, vaig decidir trucar al meu amic, que es va preocupar sempre per mi des de l’accident.



ーFortuny, estic molt preocupat, no sé què està passant.



ーQuè passa, David?

ーEt recordes d’en Maluc? El que et volia ajudar a descobrir què va passar.



ーSí, és clar.



ーDoncs, ahir a la tarda varen trucar a la porta de la meva casa i no hi havia ningú. Varen trucar una vegada més i vaig trobar un sobre. A què no saps què hi havia? Doncs era una fotografia d’ell i, a més, darrere hi havia una frase on m’amenaçaven.



ーM’estàs vacil·lant? Quan pugui aniré a veure’t.



I em va penjar. En Fortuny era un dels meus vertaders amics, no li faria mal ni a una mosca, li puc contar el que sigui, crec que confio més en ell que en mi mateix.



Dies després, em varen deixar a la meva bústia una altra fotografia d'aquell noi amb una altra frase tentadora. Ja n’estava fart.



18 de gener



ーDoncs haurem de fer alguna cosa, tens idea de qui podria haver estat?

ーFortuny, ja t'he dit que no havia vist a ningú. Va ser tot tan estrany.



ーD'acord, i no vas veure res sospitós?

ーAra que ho dius, hi havia un home al supermercat que no em llevava l'ull de sobre. Però no li vaig donar molta importància, pensava que només es fixaria en la cadira de rodes.



ーEt vas fixar com era?

ーLa veritat és que no molt, recordo que era un home alt i portava una jaqueta negra.



Amb la informació que tenia vaig començar a redactar-ho tot al meu diari. El 18 de gener va començar la meva investigació.



Setmanes després ja sabia qui era aquell home misteriós. Era el cosí d'en Maluc. Jo amb ell mai havia tingut molt bona relació. Em sentia culpable per la mort d'aquell noi, encara que jo no el vaig obligar a res.



Vaig aconseguir contactar amb el cosí i vàrem quedar en una carretera dels afores del poble. És clar que no vaig anar a soles, vaig cridar en Fortuny perquè m'acompanyés.



Estàvem arribant i, de sobte, va desaparèixer.



ーFORTUNY! ON ESTÀS!!? ー vaig repetir frustradament.



L'últim que vaig notar va ser les mans d'algú agafant-me de la boca.



No em podia moure i estava tremolant de la por. Em trobava a una habitació fosca, no podia veure res, em feia mal tot. De sobte em vaig fixar en tres ombres que es veien al terra, “què està passant?”, no em parava de preguntar. Un llum es va encendre, del dolor em costava tant obrir els ulls que no podia fixar-me en gaire cosa, però vaig mirar la cara d’aquell home, el cosí d’en Maluc, que estava entre els altres dos. De fet, aquests es semblaven molt entre ells. Tots em miraven amb cara de fàstic i jo no vaig moure’m fins que el d'enmig va dir:




ーMireu que tenim aquí ーva dir.



No em va quedar altra cosa que resar per sortir viu d’aquesta.

 
sanchezalvarez | Inici: Uns quants dies de novembre
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]