F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Un assassí literari (Jorherpa)
IES Sant Agustí (Sant Agustí Des Vedrà)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  Roses i llibres

L’inspector dubtava, i els seus dubtes s’anaven enllaçant i complicant més a mesura que anava investigant el cas. De sobte, un dia, el metge forense, després de revisar tot el cos de la víctima perquè li revelés algun indici amagat, va trobar un capoll de rosa en la mà dreta. L’inspector va pensar que aquest nou indici podria ser de gran ajuda perquè introduïa un element més en la investigació: roses, o sigui les flors que tradicionalment es regalen el dia de Sant Jordi. L’assassí d’alguna manera havia de conèixer la tradició catalana, la qual cosa restringia la recerca a només 10 o més milions d’habitants. Però per què roses i llibres en un fosc dia de novembre? Tindrà una relació amb el dia de Sant Jordi o potser els objectes estaven ací per casualitat?



La cosa és que Guillem Gual, el pobre home assassinat, era un home solitari. En la redacció de la revista on treballava, no tenia pràcticament ninguna relació d'amistat amb cap dels seus companys. Entrava dels primers a les sis de la matinada i s’anava dels últims a vegades a la nit. Era un home molt treballador i professional al seu treball. Fins i tot no era rar veure’l menjar o sopar damunt de la taula mentre llegia voraçment els llibres que en dues piles estaven damunt de la seva taula esperant la ressenya en la revista.

Interrogant els seus companys, l'inspector havia pogut saber que la seva pàgina era bastant famosa en el món literari i que no poques vegades havia rebut amenaces per part d'escriptors que no s’havien pres a bé les ressenyes negatives dels seus llibres, alguns l’havien amenaçat de punxar-li les rodes del seu cotxe, altres de pegar-li cops de puny, però arribar a matar un home amb un ganivet al cor, això era massa. L’inspector es preguntava què li havia pogut passar perquè arribessin a matar un home normal i corrent com en Guillem Gual.



Passaven els dies i les setmanes i l’inspector no havia pogut trobar cap resposta sobre aquest cas tan misteriós i una tarda de desembre freda i nevada arribà a la comissaria la trucada d’una dona del barri per denunciar la mort d’una anciana veïna trobada morta amb un llibre caigut als seus peus i un capoll de rosa a les seves mans. La Imatge era molt pareguda a la que ja havien vist feia un parell de setmanes.



L’anciana, que responia al nom de Neus Rosselló, jeia en el seu balancí: els ulls vidriosos com si haguessin vist un fantasma, la boca deformada fent una ganyota de desgrat, en la seva cara envoltada per uns cabells completament blancs, fins i recollits en una trossa. Havia estat una antiga professora de llengua i havia treballat per quaranta anys en diferents instituts de la ciutat, guanyant-se la fama de ser molt estricta i intransigent. Cap gota de sang la cobria i res deixava pensar que es tractés d’un assassinat. Al principi pareixia una mort totalment natural, encara que l’escena posava els pèls de punta.



Seguint el seu instint, l’inspector va ordenar a realitzar l’autòpsia al metge forense.



-Encara ets bo i vals per aquest treball, vell Agustí -va dir el metge.



-Digues-me què has descobert, carcamal -va dir en to de broma l’inspector.



-La professora ha estat enverinada -va dir el metge.



-Enverinada? I com? -va preguntar l’inspector.



-Mira aquí els seus dits, estan enrogits per una reacció química: hi havia arsènic en les pàgines del llibre que estava llegint i, passant les pàgines, d’alguna manera ha arribat a la seva boca -va explicar el metge forense.



-Potser pel costum de mullar-se els dits amb la saliva en passar les pàgines -va dir l’inspector i, colpejant-se el cap amb la mà, com algú que s’estava adonant d’alguna cosa que se li havia passat per alt, va afegir:

-Com no ho he pogut pensar abans! Quin llibre tenia als seus peus, la senyora?

-El nom de la rosa, d’un escriptor italià, crec. Per què? -va contestar el metge mentre es rentava les mans.



-Has llegit de què va? -va dir-li l’inspector.



-Saps que la lectura de novel·letes no m’agrada gens. Prefereixo assajos científics. I tu? -va contestar-li el metge.



-Hauràs de posar-te al dia en literatura, amic meu, perquè aquest assassí ens està tirant un pols literari -va dir l’inspector.



-Què vols dir? -va dir el metge amb curiositat.



-Vull dir que Neus Rosselló ha estat assassinada com els monjos de la novel·la que tenia, caiguda, als seus peus.



 
Jorherpa | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]