F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Pàgines vermelles (AM Núria Paula)
L' Ave María Col·legi (Manresa)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  CAPÍTOL 1: L’autor

L’inspector Agustí Tena

Només arribar a la comisaría tothom està sorprès, feia temps que no passava un cas així, últimament les coses estaven molt tranquil·les. M'assento a la cadira tot feixuc,sembla que avui sera un dia difícil de soportar, encara més si aquesta nit les meves hores de son han estat escasses. Començo a observar una copia del llibre que s’ha trobat a l'escena del crim, el títol m’ha cridat l'atenció, penso que ha de estar molt relacionat amb la mort del periodista, massa casualitat que sigui assassinat amb una arma blanca en un carreró a les tantes de la matinada i precisament aquest llibre a les mans. Després d’observar-lo durant una bona estona paro atenció en l’autor, me'n adono que es un vell amic, a més a més un excompany de feina. Ell havia treballat durant molt temps al cos de policia pero fa aproximadament uns deu anys es va retirar per dedicar-se plenament a la seva filla i a la seva dona, l'Alícia, jo personalment no la vaig arribar a conèixer del tot, la trobava molt freda i massa calculadora. I sobretot va aprofitar per escriure, la seva passió.

En Thomas sempre havia estat una persona molt culta, les seves ganes per aprendre creixien dia rere dia, la seva intuïció mai fallava i sempre tenia la raó, per això era un dels millors policies que he conegut mai.

De cop i volta truquen a la porta del despatx — Endavant —és evident que em venen a donar noves notícies sobre el cas.

—Inspector Tena, acaben de trucar de la clínica forense. Ja han analitzat el cos de la víctima i els seus efectes personals.— assenteixo amb el cap i la meva companya em dedica un mig somriure cansat mentre fa mitja volta i marxa, deixant-me tot al sol al meu despatx.



—La víctima va perdre la vida sobre les cinc de la matinada, la causa de la mort va ser provocada per una ganivetada al coll, va desgarrar completament la arteria aorta,fent que es desagnes en l’acte.També té un parell de hématomes per l'esquena provocats per forts cops amb un objecte com per exemple una barra de ferro.— L’Alba és la metge forense, sempre hem mantingut una relació molt estreta, anys enrere vam tenir una petita història amorosa, però les coses no van funcionar del tot i vam quedar només com amics. En arribar al tanatori ens ha rebut i amb molta cura ens ha explicat detalladament l’estat de la víctima.Les condicions en que es troba el cos permeten esvrinar que l’han ferit amb la presició exacta perque es desagnes. La científica informa que no s’han trobat empremtes dactilars per enlloc. És evident que l'assassí va prendre mesures per no deixar cap rastre, sabia perfectament el que feia.



Thomas de Quincey

UN ANY ABANS DE L'ASSASSINAT D'AGUSTÍ GUAL.

Avui fa un dia precios, d'aquests que et treuen un somriure. La petita Blanca juga amb un gatet que volta pel jardí, a prop de una arbreda de nogals. És increïble com passa el temps i la rapidesa en la que creix, el més passat va complir els 9 anys.

La familia hem vingut a estiuejar a la finca dels pares de la meva dona, ella gaudeix molt d’estar aquí, és el lloc on va passar gran part de la seva infància i d’on encara guarda molt records.

Tot i que necessitàvem un petit descans és impossible desconnectar del tot, últimament les coses han estat tenses. La recent desaparició dels pares de l’Alicia ens ha agafat a tots per sorpresa, ells tenen una edat molt avançada i pateixen Alzheimer, una malaltia neorodegenerativa. Vivien sols en un pis al centre de Barcelona, tot i que disponien d’una infermera durant tot el dia.

 
AM Núria Paula | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]