F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

(tombatossals)
CENTRE PRIVAT TORRENOVA (BETXÍ)
Inici: Uns quants dies de novembre (Jordi Sierra i Fabra)

Dia 1 (Dijous, 15 de novembre de 1951)

Li feien mal els peus.
Se li encartonaven les cames.
No li importava caminar. El cansament s'acumulava de mica en mica fins a arribar al final. Els músculs no s’adormien, es mantenien actius. Però estar dret, quiet, immòbil, o a tot estirar fent un parell de passes amunt i avall, el matava.
I començava a estar mort.
Cap bar a prop, per vigilar còmodament assegut i, a més, prenent alguna cosa calenta.
—Maleït sigui, Fortuny...
Va fer espetegar la llengua. En el fons, la culpa no era pas del seu nou amic, company, soci, com volgués dir-ne. La culpa era seva, per haver acceptat la feina de fals detectiu. Seva i de la Patro, que l'animava «perquè fes alguna cosa», «perquè no li caigués la casa al damunt», «per guanyar uns diners extres», «per ajudar el pobre David, que encara s’estava recuperant de l’atropellament que havia patit a l’octubre».




Capítol 1:  endormiscament

Li feien mal els peus.

Se li encartonaven les cames.

No li importava caminar. El cansament s'acumulava de mica en mica fins a arribar al final. Els músculs no s’adormien, es mantenien actius. Però estar dret, quiet, immòbil, o a tot estirar fent un parell de passes amunt i avall, el matava.

I començava a estar mort.

Cap bar a prop, per vigilar còmodament assegut i, a més, prenent alguna cosa calenta.

—Maleït sigui, Fortuny...

Va fer espetegar la llengua. En el fons, la culpa no era pas del seu nou amic, company, soci, com volgués dir-ne. La culpa era seva, per haver acceptat la feina de fals detectiu. Seva i de la Patro, que l'animava «perquè fes alguna cosa», «perquè no li caigués la casa al damunt», «per guanyar uns diners extres», «per ajudar el pobre David, que encara s’estava recuperant de l’atropellament que havia patit a l’octubre».

Pep obrí els ulls i emergí de l’aigua per respirar. Havia de centrar-se i deixar els records a un costat. Submergir el cap en la banyera l’ajudava a evadir-se del món que tanta angoixa li provocava des de que havia perdut el seu treball i la seua dona l’havia deixat. Les coses s’havien tort, definitivament. I encara més després d’haver seguit el consell de l’única persona que sabia les desesperades circumstàncies en què es trobava i que l’havia animat a ficar-se en l’embolic en què ara es trobava…

L’única persona que coneixia les seues febleses les quals el feien el subjecte idoni per a actuar sense alçar cap sospita.

-Un moment… - susurrà Pep. - ...la Patro…

L’home eixí de la banyera a corre cuita i es vestí amb el primer que va trobar a mà. Havia d’eixir el més prompte possible d’aquell hotel i trobar un altre lloc on refugiar-se. Si la Patro l’havia traït, i sabia on es trobava, de segur que la policia estava en camí, i si Pep havia sigut tan estúpid de confiar en ella, de segur que hi havia d’altres coses que se li escapaven.

Els seus deliris de grandesa havien esdevingut la seua ruïna. Mentre recorria els carrerons d’aquella gèlida ciutat en temps de Nadal no podia sinó penedir-se de les seues alocades decisions. Ni tan sols trobava el moment exacte en que tot s’havia convertit en un tumult de culpa i ràbia a parts iguals. Encara que sí que podia assenyalar la conversa que ho va iniciar tot.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -


La xafogor d’agost mantenia a Pep en un estat d’endormiscament que el distingia de la resta d’habitants d’aquella xicoteta ciutat. Mentre que els seus veïns presumien els seus molars amb gran somriures o es vanaven sobre les seus perfectes vacances en el Nord d’Europa; ell no tenia res a presumir. Ni anècdotes del treball, perquè l’havia perdut feia ja sis mesos. Ni breus relats sobre les murreries dels seus fills, perquè no en tenia. Ni històries sobre com ell i la seua dona havien recorregut tota la ciutat de Barcelona en moto una nit de lluna plena, perquè la seua mà encara recordava el tacte del bolígraf amb el que va firmar els papers de divorci feia ja un any. I a més, aquella cosa de la moto va ser un incident aïllat, tampoc és com si repetira aquell escenari en la seua ment amb freqüència. Res d’això, estava tot superat.

En definitiva, allò d’anar al bar de la Patro cada vesprada des de feia mig any s’havia convertit en el clímax de la seua rutina. Deurien ser sobre les quatre quan Pep va fer la seua entrada a la timba. Com sempre, la trempada cambrera del “Follet ballarí” es trobava darrere de la vella barra de fusta. Després de saludar-la, Pep es dirigí al seu tamboret predilecte, des d’on tenia la millor vista cap a la ferreteria d’Ana, una jove encantadora amb qui Pep solia parlar.

-Pep, has vingut! - aquest va alçar la vista del peus per trobar-se amb la mirada penetrant del David, un habitual del local.

-On sinó estaria?- murmurà el rondinaire.

-Tens tota la raó company.- malgrat la brusquedat de Pep, David no perdia el somriure. Un somriure que estava prou diferent al de la feia més d’un any.

-Per cert, com va la rehabilitació?-va preguntar amb un fingit desinterés. Encara que Pep volguera projectar eixa imatge de xungo sense cor, havia d’admetre que s’havia encapritxat amb aquell jove rialler.

-Ja saps com van les coses Pep, l’hospital no està per a tirar coets. I més encara ara que han retallat en sanitat.- el ara desdentat novici procurava no mirar al Pep, intentava amagar la pena.

-Sí, ja sé com van les coses.-contestà el ex-mestre de valencià.

De sobte es va fer un silenci absolut, però no d’aquells còmodes on un es pot passar hores sense dir res i no canvia el bon ambient; sinó un silenci tenebrós que actuava de premonició. Hi havia algú que es sortia de l’habitual en el “Follet ballarí”, i el seu nom era Fortuny.

L’estrany aspecte d’aquell home despertava la seua curiositat i absorbia la seua atenció. Les seues faccions delicades i punxegudes realçaven els seus ulls obscurs, sempre entretancats, escrutant el seu voltant com fa un falcó per localitzar la seua presa. Els seus llavis estaven arrugats en una ganyota, probablement delatant els seus pensaments; i la seua pell era tan blanca i fina que semblava un teixit fet a partir de llum de lluna.

Pep estava tan hipnotitzat observant-lo que quan es va alçar es posà rígid. Aquell foraster es movia amb tanta fluïdesa que pareixia una criatura sobrenatural, les seues cames traçaven un recorregut que s’assemblava a un delicat vals. Es va detenir al costat de Pep.

-Tens sucre bru?-la seua veu profunda inundà els oïts de l’home assegut al tamboret.

Pep pivotà lentament sobre el seu cos. La seua postura tant decaiguda estava ara recta i tensa.

-No, prenc el café amb sacarina.

El foraster espetegà la llengua i alçà els ulls al cel, visiblement molest.

-És igual, amb la sacarina em basta.-l’home retornà a la taula per agafar la seua tassa de cafè i immediatament després s’asentà davant de Pep.

A aquest encara li costava assumir la presència al·liena d’aquest estrany, que contrastava tan bruscament amb la tranquil·litat que li trasmetia el bar.

-No ets de per ací, veritat? Què t’ha portat a aquesta ciutat?

-Negocis- contestà secament. El mirà de reüll, i Pep pogué esbrinar un doble sentit en aquella engmàtica mirada.

-Quina mena de negocis?

- T’interessa? - Fortuny aixecà una cella.

Aquelles paraules foren com un salvavides per a Pep. La voràgine en què s’havia convertit la vida de Pep semblava ara tindre una eixida per renovar-se i reconduir el seu camí. Potser no estiguera tot perdut.

-Sinó, puc trobar altres persones aptes per a l’encàrrec…

-No, no, m’interessa - Pep no s’havia adonat de tot el temps que s’havia quedat mut, però almenys havia acceptat abans de que Fortuny retirara l’oferta.

-Bé. El dimarts a les 19.30, ni abans ni després. Carrer Major, edifici núm.19. Si no et veig, et quedes sense tasca.



 
tombatossals | Inici: Uns quants dies de novembre
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]