F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Codi Bravo (Docstark)
IES CAYETANO SEMPERE (Elx)
Inici: Canto jo i la muntanya balla (Irene Solà)

El llamp

Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.




Capítol 1:  Caiguda

Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.

L'ombra que abrigallava les criatures, va ser la mateixa que les va espantar. La llum que reflectien els seus ulls es va apagar quan van fugir. Ens temien. No sabien que els temíem més nosaltres a ells.

De sobte, el silenci, però un silenci real, sense la remor d'aqueixes bèsties que escoltàvem quan vam atracar, d'aqueixos silencis que sents pesats i densos; els quals t'emboliquen per complet.

L'únic so que escoltàrem va ser un grinyol agut i molest, breu. Algú havia desplegat una escala. Després d'això, el soroll de centenars de passos sobre fusta trencadissa, la gent del meu voltant es movia. No era l'únic desorientat, la resta també semblaven temorosos. Encara així, a alguns se'ls veia més disposats a explorar, quasi emocionats per fer-ho. Es van acostar a l'escala, formant una improvisada però estranyament ordenada fila d'un. Em vaig unir a ells, com una ovella al seu ramat. A poc a poc la resta es va anar unint també.

La fila avançava ràpidament, i la gent es perdia entre els arbres que envoltaven la platja. L'escala estava oxidada, es veia clarament que hi havia sigut usada per molta gent. Va arribar el meu torn, em tremolaven les cames, no entenia què estava fent ni cap a on em dirigia.

De sobte, l'arena humida sota els meus peus. No sabia que anava descalç. Vaig alçar la vista i vaig veure uns fills cecs que em miraven sense veure. Un pèl canut i un rostre atrotinat. Va estirar la mà. No comprenia què volia dir-me amb aqueix gest. Em va assenyalar la butxaca, vaig ficar-hi la mà i vaig traure dues monedes d'or. No sabia que les portava, vaig suposar que era el pagament pel viatge. Li les vaig entregar i va assentir. Encara que no podia veure'm, vaig saber que els seus ulls havien vist més del que els meus veurien mai.

Vaig començar a caminar sense rumb. Les persones que m'envoltaven, van prendre camins diferents. No es comunicaven entre si. Em vaig acostar a la persona més pròxima a mi, li vaig preguntar què havíem de fer en eixe moment. Els seus ulls, dos pous negres, buits. No em va respondre i va començar a caminar cap al bosc. Vaig prendre la seua mirada com una invitació a seguir-lo i em vaig endinsar darrere d'ell en la mala herba.

A la poca estona de seguir-lo, li vaig perdre la pista. La vegetació era molt densa. Vaig fer una volta completa i vaig mirar al meu voltant. No sabia per on continuar. Vaig sentir que m'observaven. A uns metres de mi, vaig escoltar un lament, el so d'un cos caient. Vaig pensar que tal vegada seria aquell xic al qual vaig perdre de vista, i vaig fugir com a ànima que porta el diable, amb la por fent-me un nus en la gola, i la consciència cridant-me que hauria d'haver-lo ajudat.

Vaig córrer i vaig córrer entre els arbres fins que les cames em van cremar i em vaig quedar sense alé. Sabia que no podia parar, però, extenuat, ho vaig fer. Vaig alçar la vista, i quan vaig intentar albirar el que m'envoltava, em vaig adonar que la mala herba era tan densa que no deixava passar la llum. Creia que només se sentia el soroll de la meua pròpia respiració, però vaig parar atenció i em vaig adonar de la resta de sons que tenien lloc al meu voltant. Quan em vaig acostumar a la foscor, vaig començar a veure xicotetes llums que sorgien a la meitat de siluetes sense forma. La por em va calar fins als ossos. Per un moment vaig voler plorar, em vaig quedar paralitzat, vaig sentir que cada vegada estaven més a prop. Mans i arpes que em subjectaven, em van ancorar al sòl i em van fer tremolar. Ja no podia veure res. Un aire gelat que m'arribava fins a l'ànima, i, de sobte, les bèsties em van soltar. Només ha sigut un moment de terror. Vaig córrer sense rumb, vagant entre els centenars que m'envoltaven. Avets, pins, roures… Tot al meu voltant semblava igual, el veia entre la boirina de la velocitat i el pànic. Havia recuperat part de la visió i de la meua pròpia consciència. Em van assaltar tots els dubtes de colp. Per què la gent s'endinsava en el bosc? Jo mateix no vaig saber per què ho feia fins que vaig decidir eixir-ne. Quasi no vaig ser conscient de l'existència d'aqueixes bèsties fins que vaig decidir fugir d'elles.

El nombre de persones que veia passar al meu voltant m'atemoria. Es movien per inèrcia, els uns després dels altres, endinsant-se en la foscor del bosc. Com jo ho havia fet abans. Vaig intentar advertir-los, tenia un mal pressentiment. Vaig intentar advertir-los, els vaig cridar que pararen, però no m'escoltaven, tal vegada ni tan sols jo mateix em vaig escoltar. En la meua pròpia ment ressonaven pensaments confusos. Alguna cosa em feia voler endinsar-me cap al bosc darrere d'ells, però sentia que seria un error, que no tindria una altra oportunitat de tornar enrere. No vaig poder evitar sentir que l'harmonia que em transmetia el bosc em calmara, era com aplicar un bàlsam sobre una ferida oberta. Abans d'anar al costat d'ells, vaig recordar el fred gelat de les arpes i la impotència de no controlar les meues pròpies decisions. I vaig triar la raó i la consciència de mi mateix sobre la falsa sensació de seguretat.

Estava tan perdut en els meus propis pensaments que no vaig advertir la sobtada proximitat d'aquelles bèsties. No vaig sentir el soroll de les seues trepitjades ni vaig veure les seues pupil·les seguir-me en la foscor, però les vaig sentir envoltant-me, expectants.

Se'm va ennuvolar la vista i l'aire va començar a faltar-me. Vaig parar de córrer i vaig mirar allò que m'envoltava. Res. Només arbres, troncs caiguts i caus d'animals. Tot semblava massa normal. Allà lluny, el so de passos es va anar fent cada vegada més tènue fins a desaparéixer. Vaig pestanyejar per a deslliurar-me de la sensació que m'adormia i, davant meu, va aparéixer una mà. O una arpa. Em sentia atordit, i a la meitat del silenci que m'ofegava, vaig sentir murmuris, veus suaus, altres llengües, la meua pròpia, bramits d'animals… Vaig sentir els crits del meu propi cap. No vaig escoltar res. Vaig mirar la mà estesa davant meu i el meu cos es va balancejar amb la brisa, acostant-me a ella. Tan dolent seria? Semblava tant, tan dolç… Al meu cap, els murmuris més forts, els crits més tènues. Em sentia a la vora d'un altíssim precipici. I vaig caure.
 
Docstark | Inici: Canto jo i la muntanya balla
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]