BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

CAPÍTOL III: 03 març al 28 març



La meva versió
Capítol 3:  UNA LLÀSTIMA
Vaig veure que no podia fer res i l’única opció que em quedava era parlar amb el meu tiet perquè m’ajudés. Li vaig explicar la meva situació a  la noia que més em va ajudar des que vaig entrar a aquell infern, la Gina.

Vaig anar corrents plorant a dir-li
  • Gina, Gina, Gina. Ajuda’m
    Què passa, que passa, per què...
 
yaslorhaw | Inici: Asfíxia  
Fantasmes
Capítol 3:  Capitol records
Capitol : Records



L’avi era una persona molt especial per mi, era l’únic que m’entenia, sempre li explicava les meves coses i els meus problemes, i sempre m’ajudava i em donava suport en tot. Teníem una relació molt forta ell era mes que el meu avi, la seva pèrdua m’ha afectat molt fort, no tinc ganes de res, només vull...
 
rauw alessandro | Inici: Asfíxia  
Segueixo aquí, avi.
Capítol 3:  T'estimo, avi
El Jan surt de l’escola. És dilluns. Són vora les cinc de la tarda. Fa fred. Per primera vegada no corre cap a fora ni estira els seus petits braços cap amunt buscant uns altres. Per primera vegada no vol tornar a casa. Si així se li’n pot dir. Camina parsimoniosament i arrossegant els peus. Per primera vegada no treu el berenar de la motxilla per a menjar-se’l ràpid i...
 
SEDY | Inici: La memòria de l’arbre  
Capítol 3:  Confessions sota la pluja
Emma
Quan ens hem acabat els cafès, la Grace i jo hem sortit a l’exterior, on hi ha un parc infantil, i ens hem assegut en un dels bancs. El silenci hi ha sigut present fins que jo l’he agafat de la mà i he començat: T’ho he d’explicar tot, ja no puc més, sé qui és l'assassí......
 
Writtyduel | Inici: Com llàgrimes en la pluja  
Ànima presa
Capítol 3:  El principi i la fi
Una reunió el dilluns, podria tractar-se d’una reunió de l’organització secreta? Però les inicials del emissor no coincideixen amb cap dels membres. Podria ser un àlies, o podria fer un gir de 180º, afegint una nova persona al cas.
El cas dels Internacionals anava amb un ritme més ràpid del que tenia previst, el dilluns pot ser l’oportunitat...
 
NAS | Inici: Asfíxia  
La memòria de l'arbre
Capítol 3:  Branques trencades d’un adeu mortal.
Al matí següent, Jan va baixar afanyat les velles escales d’aquella freda casa. El telèfon de la xicoteta sala d’estar, on es trobava aquell atrotinat balancí en el qual Joan, el seu avi, el balancejava quan Jan tan sols era un xiquet de sis anys, no deixava de sonar. Segons després, es va abalançar a agafar la trucada que procedia d’aquell antic telèfon de...
 
jeessica.gm | Inici: La memòria de l’arbre  
L'art de la partera
Capítol 3:  Gènesi
Després de tenir a Laia vaig decidir no deixar la carrera perquè realment disfrutava estudiar les assignatures que cursava i com mon pare treballava de vesprada i ma mare de matí sempre tenia a un dels dos disponible per ajudar-me amb la xiqueta. Els primers mesos van ser molt difícils per mi. Com anava a cuidar una xiqueta si ni tan sols havia sigut capaç de cuidar-me a mi durant tants...
 
marinamillanxixona | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana  
records capciosos
Capítol 3:  Rostre desencaixat
Per a finestra, la Grace podia observar una multitud de gent passejant pels carrers de Los Angeles, algunes d'elles, sobretot turistes, contemplaven cada mentre de la ciutat amb la càmera en la mà, mentre, d'altres, caminaven ràpidament, sense apreciar el que tenien al seu voltant. Tot i haver estat cinc anys rebutjant tot el que es relacionava amb aquesta ciutat,...
 
Espurna | Inici: Com llàgrimes en la pluja  
Daltabaix
Capítol 3:  El gran viatge
En Jan i l’avi arribaren a casa al voltant de les nou del vespre. Els pares i l’àvia d’en Jan ja estaven acabant de fer el sopar i parant la taula. Mentre sopaven, en Jan va explicar com havia anat la tarda que havia passat amb l’avi i va fer la proposta als seus pares i a l’àvia. Aquesta última ho acceptà cuasi a l’acte mentre el pare assimilava aquesta...
 
Qleguer | Inici: La memòria de l’arbre  
Doble cara
Capítol 3:  La carta de comiat
La Marta se sentia com aquell ocell que es passa tota la vida tancat en una gàbia cantant. Per fora és preciós, i tota persona que visita la casa es queda encantat mirant les diferents tonalitats de les seves plomes, mentre escolta el seu cant dolç. Però el que no sap aquella persona és que en realitat, l’ocell no està cantant. Està demanant ajuda,...
 
Chanson | Inici: Asfíxia  
Res roman a l'oblit
Capítol 3:  Capítol 3
Els dies continuaren passant. En Jan cada cop estava més enfeinat. Cada setmana tenia, com a mínim, un examen o algun treball. El contingut de les assignatures era cada vegada més llarg i tediós, i amb sort podia quedar amb els seus amics alguna tarda per passar l'estona.

A poc a poc, en Jan va començar a deixar de quedar amb l'avi Joan. No per res en concret,...
 
Mlopez44 | Inici: La memòria de l’arbre  
Ella
Capítol 3:  El guanyador
Dies més tard estava l’Helena passejant amb el Rhysand pels jardins de palau en un silenci res incòmode. Quan van arribar a una part més allunyada de la vista de qualsevol espectador no desitjat, van asseure en un banc. “Helena...” va començar ell “Mai no has volgut renunciar al teu càrrec como princesa?” Ella que havia tingut molt temps per pensar a la...
 
cristinars | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana  
El brunzit del silenci
Capítol 3:  L'àvia
En Jan va obrir els seus ulls en forma d’ametlla gràcies a la dolça sacsejada de l’avi.

-Bon dia Jan- va anunciar feliçment l’avi. -Què tal?-
-Cansat i amb molt mal de cap- va dir en Jan.

-Tinc una bona notícia per a tu! El teu pare ja pot tornar a casa! D’aquí a una hora arribarà.-
A en Jan li va quedar...
 
Roc | Inici: La memòria de l’arbre  
Calamitats del regne d'Hongria
Capítol 3:  Odissea
Viktor recordà la seva vida passada, era plena d'injustícies. Com era d'imaginar, era un miserable vilatà què cultivava el terra. No tenia gaires drets. Treballava sota la veu dels comtes del rei Árpád, de sol a sol, conreant blat a una terra humida com és la d'Hongria.
Dins la injustícia i la desgràcia, Viktor s'aixecava cada dia per...
 
Anònims | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana  
ZOLTAN: La cerca de la vida
Capítol 3:  La cura
El meu cap retronava mentre no estava conscient. A poc a poc vaig començar a recuperar els sentits; i més tard, part de la meua consciència. Quan vaig obrir els ulls, el meu entorn havia canviat dràsticament: em trobava davall d’un sostre de color marró fet de tela i estava gitat en unes pells d’animal que no podia definir. Encara tenia totes les meues pertinences en el seu...
 
Jaime/Fede | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana  
Capítol 3:  EXHALAR
Des d’aquell ínfim moment en el que les paraules emergiren de la meva boca a fi d’adquirir aquella llibertat que les retenia, i que com corc, em devoraven lentament, tenia la certesa de que quelcom no sortiria de la manera prevista. Ell no va mussitar ni un sospir, però no va caldre tampoc, perquè la seva tèrbola mirada ho va dir tot per si sola. Vull considerar que va ser la por...
 
lidiaa.jimenez | Inici: Els desperfectes  
L'avi Joan i els seus misteris
Capítol 3:  El final del misteri
Mai vam veure a la meva àvia tan commocionada. Li vam dir que es calmés. Mon pare li va portar un got d'aigua. Es notava una mica més relaxada, va beure, va fer un sospir i contínuament va dir:

-Aquesta és una carta d'en Joan (La qual va reconèixer ràpidament per la seva lletra, ja que estava escrita a mà).

Feia temps,...
 
NOHA07 | Inici: La memòria de l’arbre  
Llavis aspres
Capítol 3:  Ofegada entre gotes
La ciutat era plena de tolls que feien el camí impossible als pocs vianants. L’autobús tremolà amb força a causa d’una esquerda que omplia la carretera, i esquitxà tota l’aigua que aquesta havia aconseguit acumular durant la nit. El cap de la Grace colpejà la finestra, que encara es mantenia fresca. Va obrir els ulls ràpidament i girà el cap per...
 
Pètals de boixac | Inici: Com llàgrimes en la pluja  
Satèl·lits
Capítol 3:  Saboteig
Però, i què es pot fer en una situació així?
Tot i que sabia que hauria de donar un vot de confiança al director, cada vegada que pensava en el meu pare, cada vegada que mirava a les estrelles, m'enrecordava de com d'egoista va ser aquell director, que no va aixecar la veu per admetre el seu error, i va culpar al meu pare, i seguidament, quedar-se en silenci.
 
naunau | Inici: Asfíxia  
Els desperfectes de la maternitat
Capítol 3: 
Uau.
 
Només puc pensar en aquesta onomatopeia quan em poso a recordar la quantitat de coses que m’han passat durant aquests últims mesos, pràcticament sense adonar-me o ser-ne conscient.
I, buf, és que realment uau! Però bé, vaig a posar una mica d’ordre al caos mental que tinc ara mateix, i quan hagi aconseguit aclarir-me dins...
 
martina.s | Inici: Els desperfectes  

1138 Arxius Pàgina 2 de 57
Anar a pàgina:
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]