| L'avi Joan |
| Capítol 3: Gràcies |
Van arribar els pares amb una noticia, aquell dia seria especial. El bebè seria nen o nena? El Joan somiava amb un germà i quan la Marta va dir tota emocionada que era una nena, al Jan se li va caure una llàgrima per la galta.
Al dia següent l’avi se’l va portar a berenar al Petritxol. El Jan necessitava treure la seva ràbia, però el Joan no va dir-li res,... |
| |
| pepa | Inici: La memòria de l’arbre |
  |
|
|
|
| Capítol 3: Enfonsament final |
23. febrer 1928
Fa unes setmanes que m'he instal·lat al pis, he fet noves amistats i per fi em sento més tranquil·la. Ja no he de patir pel que em va passar al passat i el dia a la universitat m'ha fet evadir de les pors i neguits que sentia que em perseguien.
Les meves últimes setmanes han estat intenses, plenes de treballs i feines que intento... |
| |
| NuJúLa | Inici: Asfíxia |
|
|
|
| Confidencial |
| Capítol 3: Liam |
Va obrir poc a poc els ulls, no sabia on estava perònotava que s'estava movent.
Louis sol va tindre temps d’identificar el que pareixia la figura d'algú davant seu abans de tornar a caure dormit un altre cop.
***
De la pròxima vegada que va despertar sol tenia records borrosos. Recorda estar rodejat de més gent,... |
| |
| MariaJuan | Inici: Com llàgrimes en la pluja |
|
|
|
| En la meva pell |
| Capítol 3: Final |
- Quedem aquesta tarda o millor demà al matí? ho dic perquè encara he d’estudiar i la setmana que ve començo els exàmens, no se si ho recordes
- De debò que avui també has d’estudiar, un dissabte per la tarda?
- Doncs la veritat és que si, i a tu tampoc t’aniria malament estudiar una mica de tant en tant
- Ja saps bé que... |
| |
| a.monne | Inici: Asfíxia |
|
|
|
| L'horitzó |
| Capítol 3: Capítol III |
| Estavem a principis de Juliol, erem a meitats de les vacances d’estiu i res podia anar millor. El cabell ja m’havia començat a créixer de nou i estava recuperant la meva antiga confiança. El Guillem i jo érem inseparables. Quan no érem a la platja, érem a la piscina o jugant a bàsquet. El que fos, però gaudint del nostre estiu. El Guillem portava tot... |
| |
| maria mariana i ana | Inici: Asfíxia |
|
|
|
| Budapest, la capital de l'amor |
| Capítol 3: L'INFERN |
| En Loránd i l’Eidna es van despertar enmig d’una cambra enorme. Es van sorprendre molt de la immediatesa del viatge i es preguntaven com havien arribat realment allà. De seguida però, es van centrar en el lloc on eren. Hi havia al fons un petit tribunal. Es veia també un petit banc on s’asseia una persona que discutia alguna cosa amb el portaveu dels mandataris. Semblava que... |
| |
| Esteve Massanes | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana |
|
|
|
| Son d'un carboner |
| Capítol 3: Record d'un somni |
| Pas la resta del dia pensant.
-Et trobes millor Guillem?- em pregunta la tieta mentre sopem.
Jo li dic que si, que no es preocupi. En acabar de sopar vaig directe al llit. Pens que descansar m’ajudarà a aclarir les idees.
Una dolça veu em desperta. És la tieta.
-Bon dia bella dorment. Crec que ja és hora d’aixecar-se -diu amb un to divertit- me n’he d’anar al poble, tornaré per dinar.
Faig que si, sense... |
| |
| carboner | Inici: Com llàgrimes en la pluja |
|
|
|
| Asfíxia |
| Capítol 3: Capítol 3 Asfíxia |
Aquesta vida no sempre és el que sembla, i així pensava jo, quan em vaig unir a l'empresa COOP, una empresa suposadament de perfums, feia dos anys que treballant allà, però mai havia vist l'empresa en persona tampoc no era la meva principal preocupació.
Fins que un dia em vaig preguntar "i si l'empresa no és real" en aquell... |
| |
| madagascar | Inici: Asfíxia |
|
|
|
| La filla del rei d'Hongria |
| Capítol 3: COMPTES |
Era un dia estrany. La princesa s'havia aixecat i desdejunar plàcidament. El paisatge estava molt assolellat però al poc temps nevava i va pensar que seria esplèndid fer una passejada pel jardí. L'entrada se li va topar plena de flors, ataronjades amb un toc groguenc en les vores dels seus pètals.
- No m'han informat de cap celebració - va dir a una de... |
| |
| Valentina/Sara | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana |
|
|
|
|
| Capítol 3: La tragèdia final |
| Diuen que els últims dies abans de desaparèixer són molt crítics. En el meu cas, vivia una situació bastant peculiar i, tot i que sofria molt, hi havia moments que ho compensaven. El millor de tot era veure com se li il·luminava la cara a la mare cada cop que portava diners a casa i l’orgullosa que estava de mi. Per fi tenia tot el que havia desitjat, la mare semblava... |
| |
| marianuria | Inici: Asfíxia |
|
|
|
| Una familia espacial, ai, especial. |
| Capítol 3: meitat i meitat |
| Als dos dies l’escola va fer una sortida a un museu de cultura italiana. De tornada, quan ja no pots mes i l'únic que pots fer es mirar mig endormiscat per la finestra de l’autocar en Jan va veure una cosa que el va sobtar. Era la casa dels seus avis, estaba en un altre carrer, molt lluny del seu lloc original. Llògicament, quan va tenir l’oportunitat, va anar a visitarla.
|
| |
| lolag | Inici: La memòria de l’arbre |
|
|
|
| Defecte de Fàbrica |
| Capítol 3: L’eclipsi |
| Passava el temps i jo continuava amb el meu grup d’amics. M’havien ajudat a “solucionar” els problemes amb en Jordi, gràcies a ells, podríem dir que a l’institut em vaig fer intocable. Tot i que ja no estava sol, i no sentia aquell sentiment d'inseguretat, això de què la Júlia se separés de mi em va fer mal. Jo volia tornar amb ella, però... |
| |
| Sintenta | Inici: Asfíxia |
|
|
|
| Carta per a mi |
| Capítol 3: Humanitat |
Abans de res, la vostre gran guarida secreta està en una biblioteca en una de les parts més poblades del mon? Va dir la Mireia volent cabreixar a la Núria per el seu comentari anterior
Això no es tindre molt d’estil, no? Va afegir.
Ja m'està posant dels nervis la noia aquesta Jordi… Va dir la Núria amb una vena marcada al front. i mirant amb una... |
| |
| 3A06SL | Inici: Asfíxia |
|
|
|
| Dies clars, cristal·lines nits |
| Capítol 3: Ambre, guardià de secrets |
| Tothom aplaudia l’entrada de la reina. Una dona elegant, etèria, d’edat indefinida, a qui el temps no semblava afectar. Lluïa la corona amb altivesa, segura del pes que aquesta suposava per a ella. Avançava segura, amb la mirada alta, daurada i brillant, com si el sol i ella es confiessin secrets. Passejava la vista al seu voltant amb supèrbia i quan va trobar els ulls encuriosits de... |
| |
| AndreaVon | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana |
|
|
|
| Tornar-te a veure |
| Capítol 3: Capítol 3 Asfíxia |
| El cap d’en Víctor no podia parar de pensar, no de lo emocionat que estava per anar a Rússia, sinó que del gran error que acabava de cometre en pujar a l’avió ple de russos. En Denny encara hiperventilava després d’haver passat per la seguretat de l’aeroport, i igual que anteriorment, en Víctor tenia ganes de donar-li un cop d’escombra a en Denny... |
| |
| emily.white | Inici: Asfíxia |
|
|
|
| L\'EFECTE PAPALLONA |
| Capítol 3: Tal i com al principi |
7 de setembre 2019ç
Espero que els problemes en el passat no tinguin conseqüències i en un futur riure'm d'això com si fos una anècdota.
Va arribar el dia.
Estic impacient per arribar a casa i deixar tot enrere. Vaig pensar que mai diria això, però trobo a faltar la vida amb els meus pares, trobo a faltar la meva... |
| |
| IreNerea | Inici: Asfíxia |
|
|
|
| L'estel resplendent |
| Capítol 3: Capitul 3:El final |
Capitul 3
La mort del rei havia sigut inesperada i fortuïta, ningú l'esperava i va ser un xoc per a tots els habitants del regne. Tothom estava desconsolat, sobretot la princesa, que ara passaria a ser reina amb el seu espòs com el rei. Ella s'ho va agafar molt malament la mort del seu pare, ja que dos dies abans de la seva mort es va adonar que esperava un fill.
|
| |
| Ame Souta | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana |
|
|
|
| Epitafi |
| Capítol 3: Capítol 3 - L'EPITAFI |
| L’Arlo ja havia tancat els ulls feia estona però la Grace encara el veia mirant-la i el sentia repetir una vegada i una altra “T’estimo, Grace”. Ella li tornava a respondre que ella també l’estimava, però s’empenedia al moment d’acabar la frase. Tanmateix, quan el seu miratge tornava a l’inici i l’Arlo li tornava a dir que l’estimava,... |
| |
| lauraperez | Inici: Com llàgrimes en la pluja |
|
|
|
| en procés |
| Capítol 3: La veritat |
Uns dies més tard van quedar els dos amics, en Jan i en Gerard, a la plaça del poble, per parlar una estona sobre els avis d’en Jan.
—Hola, Jan. —Li va dir en Gerard només arribar amb emoció.
—Hola, Geri. —Va contestar el Jan.
—Mira Jan, he estat els últims dies buscant informació sobre el que et va... |
| |
| naima | Inici: La memòria de l’arbre |
|
|
|
| Fins que la mort et seapri de mi |
| Capítol 3: Redempció |
| Els primers rajos de sol xocaven contra un atordit Ed, tirat al terra, las pastelles que l’hi havia donat el ja difunt senyor Carlo eren útils. Ja no podia veure res que podes atacar-li, ja no escoltava aquella veu que feia que el seu sentiment de culpa que el turmentava, ja no captava l’olor a cafè que sempre inundava les seves foses nasals i viatjava del cap als peus. Es va posar en peu... |
| |
| gongar06 | Inici: Asfíxia |
|
|
|
