|
 |
ZUMARMARINA |
Llegir més... |
|
Capítol 2:
Passats dos mesos d'aquella acalorada nit, Lluís ja havia començat a fer la seva nova vida. Havia buscat una feina que li cobris les seves despeses i també una parella. Tot li anava sobre rodes, fins a un dia com qualsevol altre va rebre una trucada de la patrona. Allò li va estranyar molt, perquè ell havia pactat amb ella que aquell encàrrec seria l'últim que faria, però resulta que no era així. |
|
|
GISELA |
Llegir més... |
|
Capítol 2:
L’Agustí va accedir a la zona aïllada pel cordó policial amb esbufecs i el cor accelerat. L’Anna ja era a l’escena del crim i al costat del cadáver. Aquest, estava assegut en un banc del parc i, si no fos pel regalim de sang que sorgia de la boca de la dona, semblaria que estigués disfrutant de, bon temps mentre llegia un llibre. “L’assassinat entès com una de les belles arts, per Thomas Quincey” efectivament: era una còpia del exemplar que tenía l’anterior víctima del cas estudiat pels dos inspectors. |
|
|
GLORIA |
Llegir més... |
|
Capítol 2:
Una vegada va entrar a classe, 10 minuts tard pel bus, la mestra va mirar a Pau amb cara enfadada i Pau de seguida va demanar disculpes pel retard. Una veu molt fluixa al fons de la classe va parlar i es va escoltar: -Retard metabòlic és el que tens...
I després d’aquest comentari, moltes rialles volent ser dissimulades, però que no van passar desapercebudes.
La professora només va escoltar les petites rialles però no el comentari tan desafortunat que havia dit algun maleducat pel fons de la classe. |
|
|
CDM3PAUXENIA |
Llegir més... |
|
Capítol 2:
L’inspector es va canviar els guants i es va dirigir a l’aparell detector de verí. La màquina ja tenia els resultats a punt. Havia donat negatiu a verí. L’Artur va tornar a fer un cop d’ull a la pantalla per comprovar si era correcte el que havia vist. Resulta que la substància que portava aquella cantimplora no era verí sinó cloroform. El cloroform és una substància que fa venir son a la gent. |
|
|
