 |
L'Entrevista |
|
|
|
Relats |
|
|
|
Tria el teu inici |
|
|
|
Diccionaris i obres de consulta |
|
|
|
Revistes |
|
|
|
Més enllaços d'interès |
|
|
|
|
| Inici |
Incerta glòria |
|
de Joan Sales |
|
Castel de Olivo, 19 de juny
La meva salut és excel·lent, però estic carregat de romanços com una criatura malaltissa.
No et vull pas explicar el que he sofert servint en una divisió que no m'agradava. Aconsegueixo el canvi de destí, arribo ple d'il·lusions... i tot em cau a sobre altra vegada.
Pensava trobar en Juli Soleràs. M'havien dit que era a l'hospital de campanya, ferit o malalt, no ho sé; però resulta que ja l'han donat d'alta. No veig ni una cara coneguda entre tantes com la guerra en fa desfilar davant dels meus ulls en incoherent fantasmagoria d'ençà que va començar.
El tinent coronel comandant de la brigada m'interrogà severament sobre els motius del meu retard. Era normal que ho fes, donada la diferència de dates entre l'ordre d'embarcament i el moment d'incorporar-me; i es donà per satisfet amb la simple explicació: unes angines. Però aquella primera rebuda ja m'havia fet ferida. ¿Potser esperava que em rebessin amb abraçades? No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú.
(c) Incerta glòria, Joan Sales, Edicions 62, S.A., Barcelona, 1982 |
| |
|
|
|
