Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Janalextaha
Escola Joviat (ESO). Manresa
Inici: Joc de trons
Lluita del Foc i el Gel
Inici:  Joc de trons
Bran
El dia havia començat clar i fred, amb una gelor vivificant que anunciava el final de l’estiu. Es van posar en marxa a trenc d’alba per presenciar la decapitació d’un home. Eren vint en total, i en Bran cavalcava entre ells, neguitós i emocionat. Era la primera vegada que el consideraven prou gran per acompanyar el seu pare i els seus germans a presenciar com es complia la justícia del rei. Era el novè any d’estiu, i el setè en la vida d’en Bran.
Capítol 1 El guardià traïdor
Quan va arribar a la plaça del seu poble, van ajuntar-se amb la multitud, en Bran, amb prou feines podia veure l’home que seria condemnat. El pare d’en Bran va notar que la resta de la roba que li quedava li resultava vagament familiar, quan el Bran va veure que el seu pare estava pensatiu li preguntà:

- Què et passa pare?

Ell va callar durant uns segons i després va contestar:-quan me'n vaig anar a visitar aquell poble llunyà on vivien els avis, hi havia un mur immens com un gegant i que semblava que no tingués fi, mentre anava caminant al costat de cada porta hi havien uns soldats damunt del mur; anaven molt ben armats i amb unes armadures grises i per sota jerseis de llana de color lila fosc, és un Guardià de la Nit!- va exclamar el seu pare sobtat. Hi havia gent que volia que fos executat immediatament però també hi havia gent que sentien molta llàstima per ell; el seu estat físic era pèssim, es notava que havia sigut torturat, tenia la cara plena de la seva pròpia sang, i, amb prou feines, s’aguantava dret. En Bran estava capficat en els seus pensaments, quan la veu del capellà el despertà:

- Bon dia! Gràcies a tots per assistir a la execució de aquest ésser despietat que ens ha robat la valuosa clau de la porta del nostre regne, Invernàlia-.

Els crits d’odi cap a aquell home es sentien cada cop més. A qui se l’hi acut robar la clau del regne? Tothom sap que és un objecte sagrat i que ningú excepte el legítim governant del regne la pot fer servir:

-però no només l’ha robat!- deia el capellà:

-també ha obert la porta del regne, deixant passar a molts soldats del regne veí!. Després de aquestes paraules no hi havia gota de misericòrdia en el bast oceà d’odi, tothom en Invernàlia sap que els del regne veí és el seu enemic, i fer que els soldats del regne entrin aquí no és precisament la millor idea, els crims com aquest, per a gent així, la recompensa és la mort.

En Bran no s’ho podia creure, que havia fet que? La gent estava atemorida, imaginant el que podria passar a continuació. Tot i les paraules del capellà, dient que no passava res, que s’havien assegurat de posar guàrdies a qualsevol entrada, la gent pensava que era insuficient. Al cap de molta estona, van executar l’home i la gent va marxar, incloent la família d’en Bran, el seu pare estava molt amoïnat:-no m’agrada pensar que algú hagi aconseguit infiltrar-se en el castell i robar la clau- va dir el pare del Bran:-tinc por de que vinguin, he sentit a dir que han aconseguit domar dracs.

A Invernàlia no es domen des de que la majoria de domadors van desaparèixer en la guerra de la famosa llegenda anomenada la Guerra del Foc i el Gel. Explica la llegenda que en tots els regnes vivien junts en harmonia, però un conflicte va provocar una guerra. Per poder-hi posar pau, el Mag Suprem Veridian va construir els mur que envolten Invernàlia i els altres, després va crear el Tron del Poder, capaç de canviar qualsevol cosa en un regne:-no entenc com a el Mag se l’hi ha passat per llarg que els soldats entressin, per què ho està permetent?-va preguntar en Markus, el germà gran d’en Bran. El pare li va contestar:-potser no ho va veure, o potser hi ha més portes de les que ens pensem o... el van matar. A lo que en Markus li va respondre:- impossible que el matin, és massa fort, ja ho diu la llegenda, per molts que siguin, no el guanyaran. Mentre els dos grans de la família anaven discutint sobre el que pot passar, en Bran es va posar a pensar: ”Si el Mag Veridian no els va aturar... només vol dir una cosa... que una altra guerra pot estar a punt de començar”. Els seus pensaments es van convertir en realitat quan, una trompeta d’alarma d’atac, va començar a sonar demanant a tothom que fugís.
Capítol 2 L'enemic
Córrer va ser el primer que va pensar en Bran només en sentir que venien, però la idea de abandonar la seva família el va retenir. Era el més petit i segur que la seva família no voldria perdre’l. Desgraciadament, només en sentir-se  l’alarma, es va provocar molt d’aldarull i una munió de gent movent-se alarmats, va provocar que en Bran perdés de vista la seva família. Tenia molt poc temps per trobar-la, els enemics estaven intentant tirar la porta a terra, se li acabava el temps. Seria trobar una agulla en un paller, però ho havia de provar:

-Pare?- va exclamar en Bran.

Com a resposta algú el va estirar pel jersei, Eren les mans del seu pare. Van pujar dalt dels cavalls just quan la porta va caure i s’aixecà un núvol de pols.

Llavors va ser quan van entrar els soldats de la ciutat i rodejaren els seus enemics deixant-los en un carreró sense sortida i donant l’oportunitat d’escapar-se als ciutadans.

Se’ls va acabar el temps quan un drac va aparèixer al cel i va començar a cremar-ho tot: cases, camps, botigues... la gent no va saber com reaccionar, una criatura tan majestuosa i terrorífica... La gent es quedava aturada per la por i pel pànic. Les flames seguien engolint tot el que podien i, fins que no va atrapar la primera persona, no es van posar a córrer.

El cavall d’en Bran, espantat, va fer caure a en Bran i abans d’impactar contra el terra el seu pare el va alçar amb els seus braços i se’l va emportar dalt del cavall.

El poble anava caient a mesura que el foc se’ls menjava. La família d’en Bran ja es podia haver sentit afortunada de poder arribar a casa seva però, de què els serviria? Les flames els estaven perseguint, quedar-se quiet no era el millor pla. Van sortir de la casa, ja en flames, el més de pressa que va poder, sense saber a on anar:

- Pel carreró!- va cridar el Pare d’en Bran.

El pare d’en Bran es sabia de memòria tots els carrers i carrerons per les cases, fins i tot amb les flames. Després de que els soldats semblessin inactius, van aconseguir derrotar al drac. Això va fer que s’escapessin els enemics.

L’alegria els va durar ben poc, set dracs més van aparèixer allà. En Bran es sorprendre que els enemics, al veure els dracs, fugissin encara més espantats i amb més pressa i no ho aprofitesin per quedar-se amb la ciutat. Llavors és quan va reaccionar; no eren dels enemics, ni molt menys seus, eren dracs salvatges!

A l’escola, en Bran n’havia sentit a parlar. Els havien explicat que com no estan domats, tenen molta set de sang -més que els domats- I entrenats des de petits, quan veuen un drac atacant un lloc, per instint, s’hi uneixen.

La poca gent que quedava no sabia a on anar ni sabia què fer. Estaven perduts en un laberint de flames i ruïnes. Van entrar en el que quedava d’ una casa destrossada. per amagar-s’hi.

- Creus que ens en sortirem, pare?- va preguntar en Bran- No n’estic segur. Són molts dracs i pocs soldats. Si ens quedem aquí acabarem morts.

I tenia raó, l’aleteig de les ales del drac tan a la vora i tan fort, va fer que les runes que els tapaven, s’enlairessin i els deixessin al descobert.

- Ara si que estem fumuts...-. va cridar en Markus- Correu!-

Tothom va escapar-se com va poder, però no tots van ser tan afortunats per sortir-se’n amb la seva. Alguns dracs els engrapaven i se’ls menjaven o bé els socarrimaven.

Alguns fugien i entre ells, la família d’en Bran.

-No penso tolerar que algú més mori!- va cridar el pare d’en Bran.

No feia gaire bé de dir-ho, mitja hora més tard intentant fugir els tenien acorralats.

- Ens tenen acorralats i morts-. En Bran estava desesperat.

Els seu bri d’esperança va tornar a néixer quan, enmig de les flames, van caure dos dracs i, damunt d’un d’ells, un home amb una espasa. Era en Karud, el caçador de dracs. 
Capítol 3 Travessia en les Muntanyes Tempesta
En Karud va baixar de damunt del drac:

- No us acosteu!

Ningú va entendre el perquè fins que un dels cinc restants va voler atacar-los, afortunadament, van aconseguir esquivar-lo. Com si fos art de màgia, en Karud va llençar una corda amb un ganxo, els qual es va clavar a l’esquena del drac, permetent a en Karud enfilar-s’hi. Tothom es va sorprendre quan la corda es va arronsar tibant a en Karud, allò era màgia! Al derrotar el drac, aquest va caure a terra, en restaven quatre quan en Karud li va dir al pare d’en Bran:

- Intentaré mantenir-los, vosaltres escapeu-vos cap al bosc, si no torno al cap al migdia marxeu-vos tots-. Aleshores va assenyalar al Markus i al seu pare, els hi va donar una arma:

- Sense això el més probable és que moriu, agafeu-les i defenseu-los.

I va marxar sense dir res més.

Van passar-se molta estona corrent quan van trobar el primer bosc en el recinte del castell. Es van endinsar en el bosc i el que tenien que fer era esperar. Era gairebé migdia quan va aparèixer en Karud, ferit i amb un braç inútil. En veure-l’hi el braç en tant mal estat, van afanyar-se a curar-li amb herbes i poca cosa més, li devien la vida i van fer-ho lo millor possible. Però unes herbes o restes de medicines de l’atac no servirien, el màxim que van poder fer va ser embenar-li el braç amb roba. En Bran va preguntar:

-Ara què fem? I si tornen?

El seu pare va pensar:

-El que podem fer és allunyar-nos el màxim, poden tornar.

En Daruk va pensar:

-El teu pare té raó, els soldats dolents poden tornar per clamar venjança i el mateix va amb els dracs. Podem anar a les Muntanyes Tempesta, conec un mag que em pot arreglar el braç.

En Bran estava espantat, havia dit les Muntanyes Tempesta? Diuen que allà mai no s’ha vist ningun tros de terra sense neu, degut a a les tempestesde neu que no han cessat mai. Un cop els hi varen proposar la idea de anar-hi van dir:

-Els qui estiguin en contra de la nostra idea, que facin el que vulguin, nosaltres ens hem proposat de anar-hi i no ens aturareu!

Ningú es va molestar en aturar-los, molta gent estava a favor de anar-hi, els que no, se’n van anar per una altra banda a fer la seva.

Un cop varen començar a caminar, van decidir caminar pels boscos, així evitant que els trobessin. No van estar tant espantats quan van veure que només hi havia animals inofensius en comptes de dracs o dels soldats enemics. Un cop varen arribar al peu de la muntanya, es van lligar una corda tots junts, així no es perdrien, després, es van abrigar com van poder i van començar a avançar. El camí, és clar, no era un passeig de floretes, la neu que queia de la tempesta els hi encegava la vista, fent que gairebé no hi poguessin veure el camí, que amb prou feines es marcava. Tot i les capes de protecció, en Bran tenia molt de fred:

-Falta molt?.- va cridar en Bran.

-No gaire! Uns 700 metres més i ja estarem!

Aquells set-cents metres eren no eren cap acudit tampoc, van tenir que seguir laberints de branques interminables, grimpar d’una banda a una altra evitant un forat que no tenia fi. Semblava una prova per ser un caçador de dracs com en Karud, quan finalment, van veure la llum d’una casa. Quan estaven davant la porta en Karud va trucar, com a resposta una noia el va obrir:

-Hola Sabrina! Quant de temps!

-I tant, Karud! Com et va?

-Bé, el meu braç et necessita-.va mirar a la resta:- i ells també.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3593
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  282 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  630 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  231 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  338 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  650 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]