Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
AlbaiMeli
IES CAYETANO SEMPERE. Elx
Inici: Un any i mig
El cas Rivelles
Inici:  Un any i mig
Centenars de minúscules hostilitats matrimonials. Segons quins dies, mira enrere i veu això: centenars de minúscules hostilitats matrimonials. Silencis petits i molestos com pedres a dins la sabata i mirades de reüll, fulminants o desdenyoses; abraçades d’esma, petons sense ganes, holes desmenjats, adéus sense pena.
Capítol 1 DESAPAREGUDA
Abril del 1930

Declaració del Josep de cal Pastor al cafè del Potecari davant Boada, el Ramsès i una nombrosa concurrència. 

El primer que vaig trobar va ser la sabata. Una sabata fina, elegant, de pell bona, de xarol per ser exactes, amb la puntera i el taló de color marró intens i la resta d’un crema suau. Amb una sivella daurada treballada amb delicadesa. Una sabata pràcticament nova, cara. Una sabata per a una senyora. 

Una sabata que no s’oblida en qualsevol lloc ni es llença en un descampat.

Fa cinc setmanes...

Estic assegut a la meua taula de la comissaria i entra per la porta la meua secretària.

-Inspector Font ha vingut don Carles de Rivelles, diu que és urgent.-

-D’acord, fes-lo passar.- En aquest moment entra per la porta un home alt, elegant, del cabell gris. Vestit d’una manera que deixa veure una alta posició social.

-Bon dia, inspector Font.

-Bon dia, don Carles, què el porta per ací?

-Volia denunciar la desaparició de la meua filla.

-Ha desaparegut la senyoreta Leonor?!

Don Carles baixa la mirada i assenteix amb el cap.

-Fa dos dies que no sabem res d’ella.

-No es preocupi, començaré amb la investigació.

Dilluns, 10 de març 1930

Hui comença la investigació de la senyoreta Leonor de Rivelles. Per ara la única cosa que sabem és que porta dos dies desapareguda.

Divendres, 15 de març 1930

Han passat cinc dies des que la investigació va començar. Hem interrogat a persones properes a la senyoreta de Rivelles, però ningú sap res d´ella des que va desaparèixer.

Més d´una setmana havia passat ja i no tenim res. Doncs decidim interrogar la seua germana que , com que és menor d´edat, no l’ havíem interrogat abans. I, finalment, trobem una llum al camí.

Estic davant la casa de la família de Rivelles i truque  la porta. La serventa de la casa obri la porta i m´indica que entre. Quan entre trobe la senyora de Rivelles asseguda al sofà al costat de la seua filla, Clara, de dèsset anys, germana de Leonor. Estaven esperant-me. M´indiquen que m´assega i ho faig. Comence les preguntes.

-Bon dia, Clara. Sóc l’ inspector Font, vaig a fer-te unes preguntes sobre la teua germana.

Clara assenteix amb el cap i jo comence.

-Quan va ser l’ última vegada que vas veure-la?

-La nit que va desaparèixer.

- Però, va dir-te alguna cosa estranya?

-No, va dir-me que no l’esperaren desperts.

-Vas preguntar-li per què?

-No, vaig suposar que se n’anava amb alguna amiga.

-Doncs, no sabies on anava?

-No.

-I amb qui anava?

-Tampoc.

-De segur que no recordes res estrany al seu comportament o alguna cosa rara o sospitosa?

Es queda pensant i després d’uns instants em respon amb un sospitós: <<no>>.

Dimarts, 19 de març 1930

La vista a la casa de Rivelles m’ha deixat amb una sensació estranya. Per alguna raó no confie completament en el testimoni de la senyoreta Clara de Rivelles. Crec que aquesta xica sap més del que en realitat conta.

Després d’això decidisc anar a passejar. De sobte em trobe al veïnat de la família de Rivelles, és un veïnat d’alta societat. Les cases són grans, elegants i estan molt ben cuidades. Passe per davant de la casa i m’adone que una senyora ix de la seua casa i s’apropa a mi.

- És l’ inspector Font?.- em pregunta

-Si, sóc jo.

-Està investigant la desaparició de la senyoreta Leonor de Rivelles, veritat?

-Sí. Vol dir-me alguna cosa?

-La veritat és que sí.

-Doncs, què passa?

-Jo veia moltes vegades a Leonor amb un xic, sempre amagant-se de mirades alienes.

-Com era el xic?

-Ell semblava ser de la mateixa edat que ella, era castany, alt, però no era de la nostra posició, vosté m’entén, veritat?

-Aleshores, està vosté insinuant que la senyoreta Leonor tenia un amant?

-Jo solament dic el que he vist.

-Moltes gràcies per tot. Bona nit.

Em quede pensant el que m’ha dit la senyora, ara veig la història d’una altra manera. Hauré d’esbrinar qui és ell.
Capítol 2 El misteriós amic
20 de març de 1930

No puc parar de pensar en el que em va dir eixa senyora. Decidisc tornar a la casa de la família de Rivelles.

Vaig de camí cap allí. Truque a la porta i l’obri la senyora de Rivelles.

-Hola senyora de Rivelles.

-Hola inspector Font. Volia alguna cosa?

-Sí , volia saber si podia parlar amb la seua filla, Clara, a soles.

-No, ha d’ haver-hi una persona adulta davant. Recorda que no és major d’edat.

-És molt crucial per a la investigació, crec que si estiguérem a soles ella podria donar-me informació més – fa una pausa- concreta.

-Bé però sols té deu minuts.

-Moltes gràcies.

Em dispose a creuar la porta. La senyora de Rivelles crida la senyoreta Clara, i m’indica que vaja al saló. Quan ja estem preparats comence a parlar.

-Bon dia Clara. Com estàs?

-Bon dia inspector, volia parlar amb mi?

-Si, tenim poc temps així que seré clar. Tu sabies si la teua germana tenia cap amic que els teus pares no coneixien?

Clara es posa nerviosa i respira fort.

-A quin tipus d´amic es refereix?

-Qualsevol persona, preferentment xic, que anara amb Leonor sovint.

-Hi ha un…un xic…un xic que la meua germana veia molt, per no dir massa.

-El coneixes?

-No exactament. Tan sols sé uns pocs detalls…

-Em basta amb el seu nom.

-Inspector, ha d’ entendre que eixa informació no la saben els meus pares, i preferiria que no la saberen.

-Els teus pares no sabran res, t´ho assegure.

-Pau Espasa, eixe és el nom. Li pregue discreció.

-Moltes gràcies, Clara.

En eixe moment la senyora de Rivelles entra a l´estància estança:

-Els deu minuts han passat.

- Ja hem terminat, moltes gràcies, de veritat, a les dues.

21 març 1930

No vull perdre ni un segon més. Ahir vaig passar tota la nit investigant els historials d´antecedents. No hi ha cap Pau Espasa, doncs supose que no es tracta d´un xic “problemàtic”. Aixó amplia les opcions, després d’un llarg matí buscant i buscant entre historials, per fi trobe el misteriós Pau Espasa.

La seua fitxa deia així:

Pau Espasa, 21 anys.

Carrer de la Vila, número 32.

La fitxa continuava amb la resta de dades personals i poc més, no semblava un xic molt brillant.

Em dispose a anar a la casa de Pau, el misteriós amic de Leonor, per tractar de donar un poc de llum a tot aquest assumpte.

Camine per un barri de classe mitjana, res especial, amb cases iguals que tan sols es distingien pel número de la porta.

Finalment arribe al 32 i truque la porta, l’obri un xic jove, que ronda els 20 anys, alt, castany i amb uns ulls d´un blau intens, per ara coincideix amb la descripció que uns dies enrere m´havia donat amb cert recel la senyoreta Clara de Rivelles.

-Bon dia -comence- sóc l´inspector Font. Estic investigant la desaparició de la senyoreta Leonor de Rivelles -note com la seua cara canvia completament i es posa blanc- li resulta familiar aquest nom?

-No del tot, alguna vegada l´he vista per ahí -la seua veu tremolava.

-Puc entrar?

Dubta durant uns segons fins que finalment m´indica que entre.

-Gràcies.

Entrem a un petit saló i seiem a un sofà.

-Aniré directriz al gra, Pau. Tu i jo sabem que coneix la senyoreta Leonor – Pau empassa saliva sonorament-. La pregunta és: quin tipus de relació mantenien?

-Tranquil, inspector, Leonor i jo tan sols érem amics.

-Doncs, per què pretenen amagar la vostra relació?

-Vosté sap com funciona aquesta societat, si no pertanys a eixe món, mai t´acceptaran.

-I com vau conèixer-vos?

-Per una amiga en comú.

-Quina amiga?

-És una amiga de tota la vida. Un dia estàvem al bar on solem anar a sopar tots els amics quan eixim i va entrar Leonor. El cas es que allí és quan vam veure-la per primera vegada i des d´aquell moment vam començar a coincidir més al bar i després, a eixir tots junts.

-Però qui és eixa amiga?

-Li deien Lola.
Capítol 3 Descobriments
-Li deien Lola? -Vaig preguntar.-Què vols dir amb que li deien Lola? Ja no li diuen? On és?

Pau es queda callat i baixa la mirada. Sembla que vol contar-me alguna cosa però no sap si ha de fer-ho. Busque la seu mirada i li dic:

-No tingues por, pots contar-me qualsevol cosa amb la certesa que no eixirà d’ací.

-D’acord. Lola té un passat una mica complicat. Ella abans vivia a un poble  prop de València amb els seus pares. Ella sentia coses que hui no estan molt ben vistes. Alguns inclús ho anomenen “desviació”. Entre vosté i jo, ella sentia amor, però no pels homes, sinó per les dones. Quan els seus pares van veure el que li passava van voler dur-la a un centre mèdic que ells deien que l’ anaven a “curar” –fa una pausa per respirar fons i continua-. Va ser molt valenta i va fugir a la ciutat tan ràpid com va poder, sense res ni ningú que el poguera ajudar. D’una forma o altra acabà trobant-se amb mi.

-I com es trobava quan vas trobar-la?- vaig preguntar en el fons per curiositat.

-Portava uns dies sense menjar i caminava sola . Es va apropar a mi i em va suplicar ajuda. Em va sorprendre molt que una xica tan jove estiguera al carrer en eixes circumstàncies i tan sols em va dir que la vida li havia jugat una mala passada. No sé per què, no sabria explicar-ho, però decidí donar-li refugi i gràcies a Déu que vaig fer-ho perquè vaig trobar en ella una de les millors persones que mai he conegut. Més tard, ella va trobar un treball .Sense adonar-nos vam començar a viure junts i a tindre més i més confiança.

-I després vau conéixer la Leonor?

-Sí.

- Abans m’has dit que “li deien” Lola? És que ja no s’anomena així?

-Passat un temps va tindre la confiança de contar-me la seua vertadera història i vaig ajudar-la. No sé si he de contar-li això però vam conseguir que es canviara el nom i trobar-li una nova identitat.

-Faré com si no haguera escoltat aquesta part. I com s’anomena ara?

-Lucia. Vam decidir conservar la primera lletra almenys .

-I el cognom?

- Preferisc no revelar eixa informació per ara.

-I on es troba?

-Fa temps que no la veig. Ja sap, lluites de companys de pis- va dir sense afegir res més. Hem acabat?

- Sí, crec que ja tinc tot el que necessite. Moltes gràcies per tot. Has sigut de molta ajuda.

-De res.

Isc de la casa de Pau, i torne passejant a la comissaria. Passe tot el camí pensant en tota la història de Lola. Crec que Pau sí sap on està Lola però com que ja m`ha contat moltes coses no he volgut pressionar-lo. Hauré d’esbrinar-ho jo a soles.

22 de març de 1930

Hui he pogut parlar amb Pau Espassa. Hem estat parlant tota la vesprada i m’ha contat tota la història de Lola. Ell m’ha dit que no sap on és ara mateix així que hauré d’averiguar-ho. Em pose a buscar notícies de xiques desaparegudes a pobles propers a València perquè vull trobar el nom complet de Lola i buscar-la a l’historial. Desprès d’ estar dues hores buscant, en trobe una que coincidix amb les dades que m’ha donat Pau.

UNA XICA DESAPAREIX AL POBLE DE SAGUNT

Una xica anomenada Maria Dolores Roca va desaparèixer el passat 2 de novembre. L’última vegada que van veure-la fou a la seua casa. Els seus pares havien quedat amb ella. Quan els seus pares van tornar a casa ella ja no hi era, van esperar a vore si tornava però no va ser així.

4 de novembre de 1928

La notícia continuava amb un fotografia de Lola i amb un número de telèfon al qual cridar en el cas que algú la veiera.

Ja tinc el nom complet i una fotografia de la Lola, ara tot seria més fàcil.

Continue pensant en la conversa que vaig tindre amb Pau i m’adone que en cap moment diu res de Leonor, tan sols com la va conèixer. Pensant i pensant vaig arribar a la conclusió que jo havia anat per a parlar sobre Leonor i vam acabar parlant sobre Lola. És interessant com Pau va donar-li la volta a tota la conversa sense jo adonar-me’n.

Com pot ser que Pau i Lola tinguen una lluita i al poc temps ambdós desapareixen sense dir res a ningú, ni tan sols al seu “amic”? A més per què Pau ha volgut contar-me tota la història de Lola sabent que jo haguera pogut denunciar-lo? I per què em contaria que a Lola li agradaven les persones del seu sexe si no tenia res a veure amb Leonor? O si hi tenia? Cabia la possibilitat que estigueren juntes? I si a Leonor també li agradaven les persones del seu sexe?

Tot anava cobrant sentit al meu cap. Ja tenia una teoria. Lola coneix Pau, es fan amics, comencen a viure junts, agafen confiança i li conta tota la seua història per demanar-li ajuda. Un temps després, quan Lola ja està integrada a la seua nova vida, ambdós coneixen Leonor, es fan amics i Leonor i Lola comencen a fer-se molt amigues fins al punt que s’enamoren i decideixen fugir. Lola li ho conta a Pau i tenen una discussió perquè ell no vol que se’n vagen. No obstant, se’n van de totes formes, deixant Pau i la família de Leonor darrere.

Aquesta teoria quadra amb els testimonis de les persones a les quals he anat interrogant però no tinc cap prova per a acreditar-ho.

He de buscar alguna prova que confirme la meua teoria, però com? I on la busque? No sé on han pogut anar i si algú ho sap.

Una setmana després em trobava a la comissaria quan un so provinent de la porta interromp els meus pensaments. Era la meua secretària. Em diu que hi ha un home que vol parlar amb mi. Isc i veig un home d’uns quaranta anys, alt i fort, era Josep de cal Pastor:

-Bon dia – li dic.

-Bon dia inspector Font. Voldria vindre a pendre un café amb mi?

-És clar.

Anem al café del Potacari davant la Boada. Demanem dos cafés i seiem a una taula propera a la finestra.

-Ha arribat als meus oïts que estàs investigant la desaparició de la senyoreta Leonor de Rivelles.

-Si, així és. Tens alguna informació al respecte?

-El cas és que l’altre dia vaig trobar una sabata que tenia el nom “Leonor de Rivelles” gravat .

-Una sola sabata? A on?

-Al descampat de l’ estació de tren en la qual treballe. Com que sabia que estaves fent la investigació d’aquesta xica, he pensat a donar-te-la.

-Estaries disposat a donar un testimoni oficial? Em faries un gran favor.

-Sí clar, sense cap problema.

1d’ abril de 1930   

DECLARACIÓ DEL JOSEP DE CAL PASTOR.

El primer que vaig trobar va ser la sabata. Una sabata fina, elegant, de pell bona, de xarol per ser exactes, amb la puntera i el taló de color marró intens i la resta d’un crema suau. Amb una sivella daurada treballada amb delicadesa. Una sabata pràcticament nova, cara. Una sabata per a una senyora. 

Una sabata que no s’oblida en qualsevol lloc ni es llença en un descampat.

Ja tinc el que podríem considerar una prova, però quina relació pot tindre la sabata? Bé, el fet de que una sabata de Leonor estiguera prop d’una estació de tren podria confirmar la meua teoria que tant Leonor com Lola volien fugir. Però, i la sabata? Potser tingueren un accident amb la maleta i la sabata caigués i no s’adonaren perquè tenien pressa per fugir. Les peces d’aquest puzzle van encaixant, no obstant necessite saber amb certesa que estic en el correcte. Decidisc tornar per última vegada a casa de Pau Espassa, de segur m’ajudaria.

Al dia següent em trobava davant la porta de la casa de Pau Espassa dispost a aclarir aquest assumpte de fi. Quan Pau obri la porta no sembla molt content de tornar-me a veure, però en aquell moment no m’importava, havia de terminar amb això. Seiem al sofà i comencem a parlar. Li conte tot el que he descobert i note com a poc a poc la seua cara va canviant.

-No hi ha cap dubte, Leonor i Lola van fugir i crec que tu ho sabies i per alguna raó no vols dir-m’ho. Saps que pot denunciar-te per enganyar a un investigador en una investigació? He sigut benevolent amb tots els teus secrets i crec que mereix almenys la veritat. No estic segura de si voleu dir mereix o meres  (1a pers)

-D’acord. Vaig a contar-li la història entera, però sols si em promet que els pares de Leonor mai sabran res d’això.

-No puc prometre això, és el meu deure informar els tutors legals de la Leonor- veig com la cara de Pau es tornava en un gest que semblava que no tenia cap intenció a revelar-me la història- , però puc ometre alguns detalls…

-Està bé. Tot va començar quan vam conéixer la Leonor. Vam començar a eixir amb ella cada vegada més i, quan jo no podia eixir per temes de treball, elles quedaven a soles. Mai haguera imaginat el que en realitat estava passant. Per a mi semblava impossible que dues persones del mateix sexe pogueren enamorar-se. Però un dia quan arribí a casa vaig trobar-les besant-se i em vaig quedar al·lucinat. En un principi vaig posar el crit al cel, però temps després em vaig adonar que l’amor era l’amor i tots teníem dret a sentir-lo i a respectar els dels altres. Això ens va unir moltíssim més i ens vam fer inseparables, per això anava molt pel barri de la Leonor encara que sabia que no era benvingut aquí, doncs quan em van contar la seua intenció de fugir em va cabrejar molt. No volia que les meues millors amigues se n’anaren deixant-me ací. No obstant això, quan em van explicar els seus motius vaig comprendre tot i acceptar-ho. Probablement, la sabata que tens li haguera caigut amb les presses d’ agafar el tren.

-Una fugida per amor.

- Un amor impossible, inspector, i que mereix ser viscut i respectat com qualsevol altre.

Poc més ens vam dir, tan sols unes quantes paraules abans que jo abandonara l’ estància. Ara, a la comissaria no puc parar de pensar en les peticions de silenci de Pau. Vaig prendre la decisió definitiva.

3 de abril de 1930

Avui he decidit tancar la investigació per la falta de proves i testimonis. La senyoreta Leonor de Rivelles es troba desapareguda sense cap indici ni possibilitat de poder trobar-la. He informat els pares de la senyoreta de Rivelles de la situació i el cas es declara oficialment tancat.

Sempre he pensat que tots mereixem viure l’amor amb llibertat, independentment de com i amb qui decidim viure’l. Leonor i Lola, estiguen on estiguen, seran felices i gaudiran de la seua vida sense cap mirada indiscreta o rancorosa.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3593
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  282 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  630 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  231 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  338 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  650 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]