Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Futures Escriptores
IES Josep Miquel Guàrdia - Alaior. Alaior
Inici: Camps de maduixes
Violeta
Inici:  Camps de maduixes
6 hores 39 minuts
Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdio rellotge.
Per això va saber que la trucada no podia ser bona.
No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada.
Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d’aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s’agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva pròpia tauleta.
La mà de l’home es va aferrar a l’auricular del telèfon. Mentre s’incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l’acostà a l’orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada.
- Sí?
Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.
Capítol 1 La Matinada


Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu li resultava desconeguda, la qual no acabava d’entendre, però que intentava amb totes les seves forces parlar-li. El Nil no va poder interpretar res del que sentia, semblava que li parlaven amb un altre idioma. Va optar per penjar la trucada i intentar tornar a dormir, però això no va ser possible, aquella misteriosa trucada el va deixar trastornat.

8 hores 1 minut.

En Nil va agafar el cotxe per anar a treballar a l’oficina. Ja feia 20 anys que feia feina en un diari local, i era conegut pels seus articles de cultura. Avui era una jornada molt important per a ell: havia de presentar un dels articles que li havia costat més en la seva vida, però el dia no havia començat gaire bé. En girar la cantonada de devora l’edifici on treballava, va observar un accident molt tràgic que el va deixar encara més alterat del que ja estava: dos cotxes van estrallar-se just davant seu. Un d’aquells cotxes podria haver sigut ell perfectament; si hagués sortit dos minuts abans de casa seva, es podria haver trobat amb el cotxe que havia provocat l’accident. Va intentar oblidar el que acabava de veure i concentrar-se en la presentació del seu article. Finalment, no va aconseguir el que pretenia: el seu article no va ser publicat.

Després de la pèssima reunió, va telefonar la seva dona, ja que ella sempre feia el possible per animar-lo, per explicar-li el que acabava de passar i com de preocupat estava:

- Just acaba de finalitzar lla reunió…

- Com ha anat? T’han publicat l’article? Estic segura de què sí!

- La veritat és que no ha anat com pensava… He estat desconcentrat durant tota la reunió i no he aconseguit que em publiquessin l’article. Últimament no sé què em passa, Irina, estic molt preocupat.

- De segur que és un mal dia, ves a prendre l’aire i et sentiràs millor. Ànims!

10 hores 52 minuts

En Nil es va seure a un banc que estava al centre del parc, just davant d’una font que li semblava molt curiosa. Tenia una inscripció en el centre que posava: “Violeta”. El Nil va interpretar que era el nom que li havien posat a la font; Violeta sempre havia estat un nom que li agradava molt, pensava que si tenia una filla, probablement es diria així. La veritat és que mai s’havia adonat de la bellesa de la font. L’aigua no aturava de desplaçar-se com si de la mar es tractés. Mentre contemplava l'esplendor d’aquella font, el Nil va començar a marejar-se, fins al punt de perdre el control sobre el seu cos i caure a les mans d’algú desconegut per a ell. Era un home bastant alt, al qual no va poder veure-li la cara, ja que anava encaputxat, com si fos un delinqüent. El Nil no sabia què fer en aquell moment. L’únic que li va dir va ser gràcies, però no va rebre cap resposta de part de l’home; ell va començar a allunyar-se, i el Nil va quedar-se sol al parc, intentant recuperar-se.

11 hores 22 minuts.

Després del que li havia passat, el Nil va decidir anar-se’n a casa seva. Quan l’Irina el va veure, es va preocupar més del que ja estava. Estava molt pàl·lid i cansat, com si no hagués dormit des de feia dies. A més, estava molt trist i apagat. L’Irina va reaccionar donant-li una abraçada, per mostrar-li el seu amor i reconfortar-lo. No volia que es sentís sol. Però el Nil va anar-se’n a l’habitació, sense dir una paraula.

L’Irina va decidir anar-se’n a l’oficina del Nil. Ella necessitava saber què havia passat, per què no havien publicat l’article que li havia costat tant? Va despedir-se del seu home i va partir cap a l’oficina.

11 hores 47 minuts.

L’Irina estava just defora de l’edifici on el Nil treballava. Estava ple de policies i ambulàncies. Va suposar que era per l’accident que li havia explicat el seu home; entrà dins l’edifici i va trobar-se amb un dels companys del Nil, el Gerard. Parlaren sobre el que havia passat a la reunió:

- Mai no havia vist el Nil així, em té molt preocupat, últimament.

- Però què ha passat exactament a la reunió?

- Semblava que no estava amb nosaltres, estava desconcentrat, com si no li preocupés en absolut el seu article. No se’n recordava de la seva presentació.

- Això és molt estrany en el Nil, amb tot el que havia treballat per aquest article...

Després de rallar amb el Gerard, l’Irina va tornar a casa. Volia veure com estava el Nil, però això no va poder ser. Va cercar-lo per tota la casa i fins i tot pel carrer, però el Nil havia desaparegut...

Capítol 2 El misteri
12 hores 4 minuts.

El Nil es va despertar a un soterrani desconegut, ple de teranyines i pols que el va fer tossir durant una bona estona. Les parets estaven decorades amb quadres que semblaven molt antics i que, a més, eren molt misteriosos. Ell va intentar aixecar-se, però va adonar-se de què estava fermat amb unes cordes a la cadira en què es trobava assegut. En aquell moment, el Nil no podia pensar amb claredat, estava aterrit i no podia aturar de contemplar els quadres que semblaven que el contemplaven. Va intentar amollar-se i escapar de les cordes amb totes les seves forces, però l’únic que va aconseguir és cansar-se encara més.

Després d’una bona estona, el Nil començà a sentir sorolls que el van inquietar. Hi havia algú en el pis de dalt, que no aturava de caminar d’una banda a l’altra. Ell es posà a cridar intentant que la persona el sentís i l’alliberés de les seves cordes. De cop, va sentir com s’obria la porta lentament, i com algú començava a baixar les escales. Va ser en aquell moment que el va veure: era ell, la persona que l’havia agafat quan s’havia desmaiat; la persona que l’havia deixat en aquell soterrani; la persona que, aquell mateix dia, l’havia telefonat. Va ser en aquell moment que va adonar-se’n de tot, però encara no li havia pogut veure la cara.

El desconegut va començar a apropar-se al Nil, i aquest li va dir:

- Qui ets? Per què m’has duit aquí?

- No importa qui sigui jo, sinó qui ets tu. Ets aquí perquè necessites saber una informació molt important.

- I era necessari dir-me la informació d’aquesta manera?

- Sí. Ningú es pot assabentar del que està apunt de passar, per això t’ho he de dir aquí i ara.

- I a què estàs esperant?

- Has d’anar molt alerta, el dia d’avui. Poden passar moltes coses si no estàs atent en tot moment.

- I què pot arribar a passar? 

- És millor que no ho sepis…

De cop, l’home misteriós va desaparèixer i el Nil va deixar d’estar fermat a la cadira.

Estaven passant molts fets misteriosos, què podia arribar a passar avui?...

13 hores i 27 minuts

El Nil va començar a caminar sense rumb fix, i va anar a parar al parc on hores abans s’havia desmaiat. Es va seure al mateix banc i va reflexionar sobre el que havia passat al llarg del dia: primer, la telefonada; després, l’accident davant l’oficina; seguidament, l’anulació del seu article; després, el desmai; i, finalment, aquell horrorós moment al soterrani. A més a més, l’home misteriós li digué que anés alerta; el que estava clar és que aquell no era el seu millor dia.

Després d’una estona reflexionant al parc, el Nil s’adonà que tenia el mòbil apagat.

Quan l’encengué, veié que tenia moltes telefonades perdudes de la Irina. Seguidament, la telefona i ella li digué:

- Nil? Es pot sebre on pares? Estic superpreocupada! T’he estat cercant durant hores, fins i tot he anat a la teva feina!

- Tranquil·la Irina, ja estic bé. He anat a fer una volta.

- I com pots tenir el mòbil apagat durant tota l’estona? Bé, almenys sé que estàs bé.

Menys mal…

- Perdona’m Irina, no me n’havia assabentat de què estava apagat. Ara venc cap a casa.

El Nil va decidir passar-se per l’oficina abans d’anar a casa. Allà es va trobar amb el seu amic i company Gerard, que li va dir:

- Hola Nil, com estàs? Has parlat amb la Irina? Ha vingut aquí i estava molt preocupada.

- Hola, Gerard, estic bé, gràcies per preocupar-te. Sí, ja he parlat amb la Irina, tot està bé.

- Me n’alegr. Per cert, m’assembla que el director vol parlar amb tu, de fet, t’està esperant.

- D’acord, gràcies per avisar-me.

13 hores 47 minuts

El Nil va procedir a anar cap al despatx del director. La veritat és que esteia un poc preocupat. No sabia què podia estar passant. Per què volia el director veure’l?

- Bon dia Nil. Passa per favor.

- Bon dia. Hi ha colque problema? El meu company m’ha dit que em volia veure.

- Doncs, sí. Últimament et veig molt despistat, avui has estat tot el dia fora. A més, esperava més del teu article. Em sap greu Nil, però crec que el millor per tu i per a la

teva salut és que deixis aquesta feina.

- Però… Només és un mal dia, senyor.

- Ho sento molt, però jo no ho veig així.

En aquell moment, el Nil es va quedar en blanc. No sabia què fer ni què pensar. Era el que li faltava. La seva reacció va ser sortir corrents de l’oficina, sense mirar cap on anava i sense rumb fix. Ningú s’imaginava què era el que anava a passar…
Capítol 3 Ell.
El Nil va acabar arribant a la mateixa font de sempre: Violeta. Estava molt alterat, no sabia què fer ni què pensar. En un dia la seva vida havia canviat radicalment. Havia passat de fer feina del que més li apassionava a estar a l’atur. L’únic que li faltava era que l’Irina tallés amb ell. Va començar a plorar i a cridar sense pensar, li era igual si el miraven malament o el prenien per loco. Realment estava começant a ser així. Va començar a córrer sense control, fins arribar a la vorera de devora el parc. En aquell moment va haver d’aturar-se, perquè davant ell tornava a haveri aquell home, just a l’altra banda de la vorera. El desconegut li va dir:

- T’havia dit que anessis alerta, en canvi, tornes a ser aquí.

- Què vols de mi? M’has arruintat la meva vida!

- Tú mateix te l’has arruinada, Nil.

- Tú qui ets per dir-me això? La meva vida era molt millor abans de que aparaguessis.

- Jo sempre he estat amb tu, i sempre hi seré.

- Es pot sebre qui ets? Sempre estas amagat devall aquesta màscara. Tots som valents devall d’una màscara, sense que ningú sepi qui ets i què fas.

- Tú ja saps qui sóc jo, però no ho vols veure. Si tan t’inquieta la meva màscara, vine a llevar-me-la.

En aquell moment en Nil no s’ho va ni pensar. Va avançar cap aquell home, però no va fer falta arribar a l’altre acera. Ell ja es va donar conta de qui era. Era el seu reflexe, la seva conciència, el seu enemic i el seu company de vida. Era ell mateix.

A partir d’aquí, tot va passar en un instant. Aquell cotxe que anava a tota pressa no va tenir temps d’aturar-se. Totes les preocupacions van desaparèixer del cap del Nil, ell també va desaparèixer. No podia veure, no es podia moure. Només podia escoltar el que passava al seu alrrededor. Va sentir el cotxe aturant-se i el conductor telefonant l’ambulància. Va sentir com aquesta arribava a tota presa. Va sentir el doctor, diguent que no sabia si podria salvar-lo.  En aquell instant, tota la seva vida se li va passar per la seva ment, sobre tot el terrible dia que havia tingut, i l’home.

Poca estona després, se’n va donar conta de que havia arribat a l’hospital, i que l’Irina esteia amb ell. Sentia com les seves llàgrimes li queien a la seva galta i va senir lo trista i preocupada que esteia. Aquella sensació no li agradava gens al Nil. El fet de poder sentir-ho tot, poder sentir a l’Irina plorar i no poder fer res. No poder abraçar-la ni animar-la.

No sabia quants dies havia passat en aquella situació. Veia coses extranyes, avegades somiava amb l’hospital, o talvegada era la realitat i no ho sabia. Però això no era el pitjor. Durant les hores i hores que havia passat i esteia passant allà,  tornava a visualitzar el seu darrer dia despert, fins al moment en que es donava compte de qui era l’home. Això l’atormentava. 

Notava com l’Irina no s’havia mogut de devora d’ell des de l’accident. Un dia, fins i tot, va arribar a sentir com la seva dona parlava amb qui, probablament era el seu doctor.  Ells parlaven del que suposadament li havia succeït al Nil. Segons els testimonis de l’accident, ell esteia sol a la vorera parlant amb algú, i de cop va començar a caminar fins al ben mig de la carretera, on va ser atropellat pel cotxe. Molts deien que havia sigut un suïcidi, de fet, era el més lògic, sabent que el Nil havia sigut acomiadat de la feina aquell mateix dia.

Al Nil tot això li extranyava molt. Com que esteia sol? I parlant sol? Esteia clar que ell no ho havia viscut així. Volia despertar-se ja i explicar el que realment havia passat. Ell mai arribaria a suicidar-se, per molt dolent que el seu dia hagués sigut.

Aquesta conversació no era la pitjor que havia escoltat el Nil. Pocs dies després, va sentir com l’Irina li deia al doctor:

- Crec que sé el que realment li ha passat al Nil.

- Quines són les teves suposicions?

- Els darrers dies, el Nil havia estat molt extrany. El sentia parlar sol en l’habitació, fins i tot un dia va agafar el telefon i va parlar amb algú sense que hagués sonat. Tenc dubtes de que el Nil sigui esquizofrènic, doctor.

Després de sentir això, es va assabentar del que havia passat realment. Tot havia sigut fruit de la seva imaginació, i no s’ho podia creure. Ja no tenia ganes de viure. La seva vida havia arribat a la fi.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3593
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  282 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  630 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  231 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  338 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  650 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]